Mapa de projectes educatius i comunitaris

Des del Graner estem treballant en un mapa de projectes educatius on anem reflectint els diferents projectes en els quals col·laborem (Escoles Bressol – Projecte Cos i Moviment // Escola Bàrkeno – Projecte Tàndem // IES Montjuïc – Projecte En Residència, entre d’altres), les diferents Fàbriques de Creació i on anem detectant altres centres del nostre territori més pròxim, el Barri de La Marina (Zona Franca) per pensar-hi noves i futures col·laboracions. És un mapa que és una eina de treball i que anirà creixent, actualitzant-se i modificant-se a la paret del hall del Graner.

IMG_0010

IMG_0004

IMG_0005

IMG_0007

Crònica d’unes activacions. Quim Bigas sobre “Festucs” i “Carne Fiesta”.

Al voltants del 2011 vaig voler ajuntar un grup de persones d’edats compromeses entre els 17 i els 23 anys per realitzar una obra plegats al voltant del “pogo” i de diverses converses sobre la violència interna. Moltes de les persones que vaig convocar en aquella primera trobada ja els coneixia ja que, com aquell qui diu, els he vist créixer per diversos motius.

La idea no era només fer una obra sinó indagar plegats en unes temàtiques, així com trobar activacions que poguessin tenir a veure amb allò del que s’anava parlant.  Com a premissa es va establir una conversa entre les nostres experiències i punts de vista amb formats que suportessin un tipus de moviment o context que no jugués com una imposició sobre els formats escènics actuals, sinó que el context estigués al nostre servei. Tinc la tendència a pensar que els espais teatrals i alguns contextos educatius han imposat uns comportaments que probablement immobilitzin la capacitat de moviment dels seus participants.

Dintre d’aquest tipus de processos, l’acte de conversar agafa un cos realment important. Des d’una perspectiva etimològica, la conversa és l’acte de girar plegats i s’oposa a la dualitat imperant que existeix en els diàlegs; en una conversa, els implicats poden no saber les respostes i moure’s a través de les preguntes. De fet, considero que les preguntes són extremadament importants pels processos creatius ja que, de forma implícita, generen accions. La conversa amb aquest grup, els quals porten el nom de FESTUCS, va finalitzar amb una proposta escènica: “Crònica d’un espai de desgast” que és va poder veure a diversos pobles de la costa del Maresme, així com a l’Antic Teatre el setembre del 2014 i a DT Espacio Escénico de Madrid el febrer del 2016.

Fruit d’aquesta experiència alguns espais es van interessar pel format del treball i van començar a aparèixer hipòtesis sobre com el projecte podria estar disponible en d’altres contextos. El LEAL.LAV (Laboratori d’Arts en Viu a La Laguna) va pensar que seria interessant poder treballar amb un grup d’estudiants una proposta que partís de la experiència i les metodologies de  FESTUCS.

Dit això, m’embarco, acompanyat d’alguns FESTUCS i gent de l’illa,  a la creació d’una activació escènica amb un grup d’estudiants del Batxillerat d’Arts Escèniques del IES La Laboral de La Laguna. El procés ha tingut una etapa de “primer contacte” durant el mes de febrer del 2016 i un període de 3 setmanes als mesos d’abril i maig amb una presentació el dia 13 de maig que s’ha anomenat “ACTIVACIONES PARA UN RUGIMIENTO SILENCIADO”.

Com a activador d’aquesta proposta el que més he tingut han estat preguntes i propostes d’activacions, que són afectes de la meva experiència com a espectador, passejant, agent social o coreògraf, així com de la relació amb el mateix grup.  Curiosament, en el moment que comences a fer preguntes, te n’adones que en fem molt poques. El grup, que porten el nom de CARNE FIESTA, portava uns hàbits innats i quasi culturals sobre l’acte d’actuar, la forma de respondre o la manera de moure’s. Elles, en alguns casos, no estan acostumades a lidiar amb les preguntes ja que el que se’ls imposa és memoritzar respostes i tècniques tot creant un manual del “acte d’actuar” que, cada cop més, s’allunya de la seva realitat i de la seva pròpia forma de fer les coses. “Què t’agradaria fer en un escenari?” “Com t’agrada moure’t?” “Has pensat alguna vegada en les minories de les quals formes part?” van ser algunes de les preguntes que van engegar certes converses al voltant dels desitjos, el plaer o la feminitat. Diuen que mai ningú els havia fet aquestes preguntes i que, algunes d’elles, encara les tenen al cap. Jo també.

Les preguntes s’activen a partir de les accions que ja porten implícites o partint de la cerca a partir de la pràctica de moure’s i estar en-pensament. Les dues possibilitats no són oposades sinó que, sovint, es retro-alimenten: la transformació de les preguntes en accions provoca que la mateixa acció generi unes noves preguntes que podrien acabar en altres accions o reforçant l’acció que ja té lloc. En certa manera, sense que res sigui un manifest, engeguem reflexions i pensaments que informen la nostra manera de moure’ns, la nostra visió sobre l’educació i la nostra forma d’ expressar i activar allò que diem. Al final, el context que hem generat amb CARNE FIESTA és un contenidor de preguntes, de realitat, de potències i de desgast, que busca els seus propis marges i la seva existència pel que ja és: una acció i una celebració.

Durant el procés hi han col·laborat alguns membres de FESTUCS, estudiants de pràctiques del teatre LEAL.LAV i professionals de l’illa. Considero que, a part de tenir un procés, s’ha d’apostar per l’experiència, l’intercanvi i els afectes. Un treball escènic de 50 minuts o 2 hores no pot ser l’única cosa que s’emportin a casa. És impossible. Partint d’aquí, és urgent cuidar el procés com un context que genera un coneixement tàcit que pot arribar a afectar les nostres pròpies formes de vida.

 “ACTIVACIONES PARA UN RUGIMIENTO SILENCIADO” ha estat un procés de 4 setmanes plegats i un allau de correus i escriptures automàtiques. El projecte segueix viu a través dels implicats i aquell públic que va estar amb nosaltres el dia 13 de Maig. Tot i que hi hagi gent que li agrada posicionar aquest tipus de treballs en els camps de la inclusió social o emprant altres etiquetes per l’estil, considero que la capacitat d’acció i la professionalitat de tots els implicats no està a l’alçada de cap etiqueta que jugui a ser inclusiva. Més que res perquè, a través de l’etiqueta “inclusió”, estem donant per suposat que hi havia una exclusió; des del meu punt de vista, es tracta d’una lògica excessivament paternalista.

“ACTIVACIONES PARA UN RUGIMIENTO SILENCIADO” és una activació per a tots els seus implicats: un disparador des de l’atenció, l’acte de conversar, l’escolta, el desgast, la confiança i l’acte de ser tocat. És un moviment de proximitat cap a allò que ens mou a partir del present que compartim i les preguntes que ens desperta.

Més info:

IMG_6921

IMG_7080

Per on comencem? Cos i moviment a l’EBM Collserola

A L’ESCOLA PARTICIPEM EN EL PROJECTE COS I MOVIMENT. HEM DE PENSAR EN PROPOSTES DE DANSA PER A CADASCUN DELS GRUPS… “PER ON COMENCEM?”

Aquesta pregunta, plantejada en una reunió d’equip de l’EBM Collserola, ens dóna el punt de partida d’aquest article, doncs pot resultar una situació comuna en altres escoles, equips i educadores.

El model on s’emmarca el projecte “Cos i Moviment” defineix que les intervencions que duem a terme en els assessoraments estiguin basades en els conceptes d’acompanyament i suport per tal de promoure processos d’autonomia. Així doncs, no treballem amb respostes tancades, solucions concretes o manuals de receptes, sinó que iniciem processos i obrim possibilitats per tal que les educadores trobin les pròpies respostes i el camí a seguir.

Així doncs, davant aquesta pregunta concreta, els vam oferir la possibilitat d’observar el grup d’infants i intentar descobrir quines necessitats ens mostraven a nivell de moviment en qualsevol situació de la vida quotidiana ( a l’estança, al pati, a la S.U.M., … ), en quin moment del procés de desenvolupament  físic i motriu es trobaven, com era el seu joc, … i, a partir d’aquí, veure què els podíem oferir des del llenguatge del cos i el moviment.

Cadascuna de les professionals de l’equip educatiu van iniciar aquesta tasca i a continuació descriurem com vam anar definint les propostes en tres dels cinc grups de l’escola:

1. En un dels grups de nens i nens de 2 a 3 anys de l’escola hi ha una part dels infants que mostren una gran necessitat de moviment. Per aquest motiu, la educadora va definir tres grans objectius per a treballar des del cos i el moviment:

-Descarregar energia

-Maximitzar el potencial expressiu dels infants

-Aprendre recursos i/o estratègies per anar fer el canvi de l’activitat al repòs.

A partir d’aquí, vam plantejar una proposta inicial de dansa basada en els contrastos de: velocitat ( ràpid i lent ), ritme ( binari i     ternari ) i dinàmica ( moviment i no moviment –estàtues- ).

Vam ajudar a seleccionar peces musicals i vam parlar de l’estructura de les sessions. També vam estar valorant la importància de poder estar a prop dels infants a nivell corporal la qual cosa, en un grup de 20, és difícil. Per aquest motiu, vam plantejar la possibilitat de fer les sessions específiques de cos i moviment amb mig grup. La mestra tutora sortiria a la S.U.M. amb mig grup i l’educadora que fa la funció de complementària al centre estaria a l’aula amb els altres 10 infants. Després es faria el canvi.

2. En un dels grups d’un a dos anys, l’objectiu de la educadora era el de “oferir diferents tipus de materials per a què els infants descobreixin altres maneres de relacionar-se entre ells, de gaudir i també per a potenciar un aprenentatge per imitació”. Donat que la mestra havia observat que els infants havien iniciat un joc molt ric amb unes nines petites tipus “barriguitas”, vam plantejar de fer una proposta inicial de dansa que partís d’aquest joc de relació establint dinàmiques d’activitat que promoguessin:

-d’una banda, el joc amb les nines: que els infants ballessin amb les nines a coll, bressolant-les, abraçant-les, jugar a col·locar les nines en determinades posicions i imitar-ne la forma corporal, etc.

-d’altra banda, el joc entre ells i amb la mestra. Els infants d’aquest grup comencen a imitar-se els uns als altres, es busquen i s’agafen per iniciar una dansa conjunta en petits duets,… Vam comentar que, quan es donessin aquestes situacions, les aprofitarem per fer-les evolucionar. De la mateixa manera, pel que fa a la relació amb la mestra, donat que molts d’ells busquen el contacte i la proximitat, vam parlar de com acollir-ho des de la mateixa proposta i se’ns van ocórrer idees tals com quan vinguin a seure a la falda de la mestra fer-los propostes de balanceig, ballar amb ells a coll, agafar-los per les aixelles i fer-los girar, …

3. En el grup dels lactants, la mestra es va plantejar “facilitar al màxim el moviment lliure i espontani i aprofitar els tres nivells en l’espai”, els quals es donen de forma natural en aquest grup de primer any de vida. Podem possibilitar-ho permetent que l’infant pugui estar a terra ( no fer ús de la tombona baby relax si no és necessari ), en relació a la roba ( vestir-los amb peces còmodes i que no els apretin ), …

Però molt especialment, en relació a la nostra mirada vers el potencial expressiu i artístic de cadascun dels nivells ( l’infant que gateja, que rodola, que s’arrossega… està dansant! ).

En els tres casos, la consigna de la formadora sempre ha estat comuna: aquest és el punt de partida, però anem a intentar de fer un viatge llunyà. Partim d’aquí per fer un llarg recorregut amb els infants.

Captura de pantalla 2016-04-20 a las 16.11.11

EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA COREOGRAFIA A L’ESCOLA BRESSOL

Les educadores de l’EBM Camp de l’Arpa es van plantejar un projecte que implicava a tota la comunitat educativa ( infants, famílies i equip educatiu ): la creació de l’Alke i la Mika, els gegants de l’escola.

Ambdós personatges tenen la seva pròpia història vinculada al barri    -per exemple, els seus noms estan contextualitzats a la localització de l’escola, doncs el centre es va construir en un espai on hi havia hagut la fàbrica “Alkemika”- i una música amb lletra per ésser cantada -composició i text creats per pares i mares d’alumnes de l’escola-.

En la motivació de la demanda inicial per participar en el projecte “Cos i Moviment”, l’equip ens demanava suport per a la creació d’una dansa col·lectiva que acompanyés el propi ball dels gegants.

Així doncs, en aquest article descriurem el procés de creació d’aquesta coreografia amb l’objectiu d’extreure’n aquells elements que puguin ésser transferits a altres situacions, escoles, etc:

-Primera fase: en la primera trobada, vam plantejar la pregunta “Com us imagineu aquesta dansa?”. Per mitjà d’un “brainstorming”,  les principals idees que van sorgir van ser i que guiarien el treball posterior van ser:

-Que es donés una progressió d’una introducció de tipus

 solemne a una dansa grupal i festiva.

-Que hi hagués moments diferenciats:

-un moment inicial amb un balanceig de tothom,

 acompanyant els gegants.

-una part central amb els gegants al mig.

  -un final amb una dansa de tots.

-Que els veritables protagonistes fossin els propis infants.

A partir d’aquí, vam definir un treball d’investigació: posaríem la música dels gegants en diferents moments de la vida quotidiana a l’escola bressol i en diferents situacions ( a l’aula, al pati, ajuntant grups, … ). La tasca de les educadores consistiria en observar aquells moviments que, de forma espontània, anessin sorgint en els nens i nenes. I sempre que tinguessin la oportunitat, filmarien els infants per tal de registrar les seves accions motrius.

En una reunió posterior, vam fer una posada en comú per compartir com els infants dels diferents grups de l’escola s’anaven mostrant des del llenguatge del cos i el moviment, quines danses anaven creant al so de la peça musical –la qual ja els començava a resultar familiar i la reconeixien al so dels primers compassos-, quins eren aquells gests que els nens i nenes anaven repetint, si hi havia moviments comuns en els infants de les diferents edats, … . I els vam llistar de la següent manera:

-balancejar,

-picar,

-girar,

-saltar,

-moure els dits i les mans,

-buscar un altre infant amb qui agafar-se o fer un petit grup per

 ballar.

-Segona fase: vam decidir continuar observant i enregistrant els moviments, els gests, els desplaçaments, … dels infants incorporant un nou element: els cap-grossos ( havien estat construïts en els grups de dos a tres anys de l’escola , entre els infants i les educadores ).

Algunes novetats que vam observar van ser:

-la molla,

-la torsió,

-els moviments locomotors i en dinàmica per l’espai.

També vam fer una petita anàlisi de l’estructura musical de la peça, la qual va quedar definida de la següent manera:

-Introducció: 8 compassos

-Primera part: 16 compassos

-Segona part: 16 compassos

-Tercera fase: l’equip vam “posar-nos a ballar” els moviments dels infants, els vam anar enllaçant i organitzant i en va sorgir una primera proposta de coreografia, la qual va quedar estructurada de la següent manera:

-Introducció: desplaçament per l’espai, acompanyant els gegants, amb el moviment de caminar.

-Primera part: Balanceig, torsió i gir. Últims quatre compassos: quatre grans salts.

-Segona part: Salts i picar sobre diferents parts del cos. Últims quatre compassos: quatre grans salts.

Malgrat la definició de l’estructura, sempre vam valorar que es tractava d’una guia, d’una proposta molt oberta, d’una guia, on  l’infant s’hi havia de continuar movent amb llibertat.

-Quarta fase: el moment actual i futur. Les educadores aniran introduint la coreografia als infants i anirem valorant quins canvis i modificacions hem d’anar duent a terme.

A títol de conclusions, des del Projecte Cos i Moviment, considerem interessant destacar dos aspectes:

1. El fet que aquest procés de creació coreogràfica hagi estat centrat en els propis infants. Els moviments naturals, els gests espontanis, les danses improvisades, … han estat el material de base per a la seqüenciació de moviments de la coreografia.

2. El fet que aquest treball s’hagi donat, principalment, a l’espai exterior i a l’aire lliure. I és que, en poques ocasions, hem tingut la oportunitat de participar i observar propostes de dansa al pati de les escoles bressol. I al Camp de l’Arpa ho fan ( i molt sovint ), possibilitant així la creació d’espais de relació i d’intercanvi entre infants de diferents edats, els quals esdevenen moments molt alegres i festius.

_DSC0177_thb_med

PROJECTE COS I MOVIMENT – ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LES QUATRE TORRES

ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL LES QUATRE TORRES: LA INCORPORACIÓ DEL PROJECTE COS I MOVIMENT A LA HISTÒRIA DE L’ESCOLA I LES SEVES DERIVADES

 Loris Malaguzzi reflexionava sobre com ”És important l’elecció de projectes que, d’alguna manera, ja formen part de la història i l’experiència de l’escola”.

L’equip educatiu de Les Quatre Torres va decidir participar en el projecte Cos i Moviment amb l’objectiu d’unir dues inquietuds:

 -d’una banda, per avançar en la reflexió que feia temps que duien a terme i que girava a l’entorn de la qüestió: “què vol dir treballar la dansa i la música a l’escola bressol?”.

 -d’altra banda, com a continuïtat del treball d’investigació de l’equip educatiu respecte “la llibertat de moviment en l’infant petit”, el qual havien iniciat anys enrere arrel de les tesis d’Elionor Glodschmith i que posteriorment havien aprofundit amb formació vinculada a conèixer les aportacions d’Emi Pickler i de l’Institut Lóckzy.

 El Projecte Cos i Moviment s’ha desenvolupat d’una forma específica a l’escola Les Quatre Torres i n’ha resultat un treball de fons que ha donat lloc a boniques propostes. “La Dansa dels Peuets” és una d’aquestes propostes, la qual descrivim a continuació:

Dins el període d’adaptació, els grups de caminants del centre van iniciar aquesta petita dansa. Les educadores van escollir la peça musical “Peu, peu, peu”, de la Dàmaris Gelabert com a suport d’aquest ritual, el qual realitzaven sempre en el matalàs. Cada infant té un coixí i la seva panera de vímet on hi guarda els mitjons i les sabates.

L’objectiu era acollir a cadascun dels infants amb aquesta proposta, la qual ha esdevingut un moment únic i privilegiat de l’educadora amb cada nen o nena. Mentre sona la cançó i l’educadora també va cantant, l’adult fa petites fregues als peuets de l’infant. En tot moment s’estableix contacte visual, doncs valorem la mirada com un element fonamental en la creació d’aquesta base segura que estem construint entre grans i petits.

Arantxa Coca, en el seu llibre “El creixement emocional del nen”, afirma: “El tacte és un dels sentits més desenvolupats del bebè fins als tres mesos i, per tant, una primeríssima font d’informació sobre l’entorn i un vehicle de transmissió de missatges d’acceptació i d’estima. El contacte físic i les carícies reforcen la vinculació entre mare i fill ( … )”. Per aquest motiu, des del Projecte Cos i Moviment, apostem per promoure propostes relacionades amb el sentit del tacte, sostingudes sempre per la mirada, ja en el període d’adaptació.

Alguns exemples podrien ésser:

-Fregar/ Acaronar el cos o una part. Exemples de  propostes:

-Jocs de dits: “Aquest és el pare, aquesta és la mare… “, “Aquest és l’un…” tot fent un petit massatge ( també ho podem fer amb crema hidratant ).

-Jocs de mans: “Ballmanetes”, petit massatge a les mans amb la cançó “Petita la mà”, d’Anna Roig, del cd “Massatge amb cançons”

-Petit massatge amb oli d’ametlles als peuets amb la cançó “ Jo tinc dos petits peuets germans…” amb oli d’ametlles.

-Anar fregant les diferents parts del cos amb la cançó “Peu polidor”.

-Picar sobre el cos o una part: per exemple, seguint un petit ritme tipus “body percussion”, el joc de falda de l’escarabat bum bum”, el joc motriu “peu mort” o mà morta”.

-“Passejar” amb els nostres dits i mans fent “passes  d’elefant” ( tota la nostra mà sobre l’esquena de l’infant ) o fent “passes de formiga” ( ditets per sobre l’esquena ). Podem associar les propostes a les cançons “l’elefant” i “les petites formiguetes”. El mateix amb la cançó “El dit granger”, de Laura Carrión i Anna Roig, amb una proposta perquè uns dits juganers es passegin per la cara de la criatura.

-Pentinar: per exemple, amb la cançó “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen” i fem el moviment de pentinar per sobre l’esquena.

-Acariciar: per exemple, amb la cançó “La ploma”, de Dàmaris Gelabert, acariciant el nadó amb una ploma o seguint la cançó “Moixaines” de Jaume Barri.

-Fer pessigolles: per exemple, amb la cançó de “Pessigolles” de Grimpallunes o amb el joc de falda “Quan vagis a la carnisseria” o “Quan vagis a la peixateria”.

-“Pessigar” amb el joc de dits “Pessic pessiganya”

-Dibuixar sobre el cos. Un conte a la meva esquena: “Voy a cazar un oso”, de Helen Oxenbury, joc de falda “Conill conillam”, fem rodones amb la música de “pedra, pedreta”, …

-Fer rodolar un objecte sobre el cos ( una pilota, un cotxe, … ) amb la música de “Roda, roda, moliner” o “La sínia” o una poma seguint el conte “La poma”, …

I altres possibles materials per als massatges poden ésser: saquets, esponges, paper de seda arrugat i fet una bola, trossos de mànega, … .

 

Bibliografia:

-Badia, M. I Vidal, À. ( 2007 ): Tat!. Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Barcelona: Arola Editors.

-Leboyer, F. ( 2013 ): Xantala. Un art tradicional: el massatge dels infants. Barcelona: Altafulla

-Malaguzzi, L. ( 1996 ): Malaguzzi i l’Educació Infantil a Reggio Emilia. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

-Navarro, M. ( 1991 ): Moixaines i jocs de falda. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

 titol-ebm-les-quatre-torres

EBM SANT MEDIR

Un canvi en el punt de partida: del “Com podem treballar la dansa a l’escola bressol?” al “Com treballem la dansa a l’escola bressol Sant Medir?”

Ja en la primera reunió de treball que vam mantenir amb tot l’equip de l’Escola Bressol Sant Medir, va sorgir el tema del gran respecte que mostraven per la dansa i pels ballarins i ballarines, tan pel que fa al nivell tècnic com al nivell artístic. Aquesta posició inicial feia plantejar a les educadores tres grans interrogants: “què és la dansa?”, “com entenem la dansa al 0-3?” i “com la podem treballar a l’escola bressol?”.

La manera com l’equip de professionals del projecte “Cos i Moviment” entenem la nostra funció a les escoles bressol no ens permetia donar una resposta única i tancada a aquestes qüestions. Ans al contrari: els retornaríem noves preguntes per tal que cerquessin les pròpies respostes. L’equip de mestres -amb el nostre suport ( plantejant nous interrogants, proposant la lectura d’articles, promovent vivències de dansa i moviment, … ), haurien d’anar descobrint la pròpia definició de dansa, la manera d’entendre-la dansa en els primers anys de vida i de quina manera la podien treballar a l’escola bressol.

Donat que el projecte “Cos i Moviment” es vertebra entorn un cos teòric que volem anar compartint amb els equips educatius dels centres, vam situar les dues premisses bàsiques sobre les quals podíem anar construint un discurs comú:

1. L’èmfasi no està posat ni en els resultats finals ni els aspectes tècnics.

2. Ens interessen els processos i la dansa com a llenguatge, de la qual en volem potenciar la naturalitat i l’espontaneïtat.

Un dels objectius de treballar a partir del moviment lliure i espontani del nadó és el de mantenir, fins a edats més avançades, la llibertat del nadó en el terreny del moviment. Els moviments que el nen i la nena petits fan es van ordenant per maduració pròpia i per la influència de determinats models. En el moviment lliure i espontani, l’infant posa en marxa tot allò que ha après i potencia l’expressió del moviment propi.

I amb el focus posat en aquesta llibertat, naturalitat i espontaneïtat del llenguatge del moviment -base compartida pels educadors i educadores de l’equip de Sant Medir-, oferirem possibilitats per promoure, en els nens i nenes de 0 a 3 anys, el desenvolupament de les capacitats expressives i comunicatives a nivell corporal. Alhora, s’afavorirà la interacció amb diferents tipus de materials per tal d’estimular el descobriment de qualitats de moviment diverses, potenciant així la creativitat a les primeres edats.

Els professionals de l’equip de l’escola Sant Medir, recollint la seva experiència, van anar fent aportacions en relació a la manera com promovien la dansa a l’escola, les quals vam concretar de la següent manera:

-convidar respectant l’infant per tal que s’expressi d’acord amb el seu moment evolutiu.

-valorar les intencionalitats.

-motivar a crear el desig de fer moviment.

I aquesta és una manera excel·lent de promoure l’interès dels infants per ballar!.

Però podem anar una mica més enllà en la anàlisi dels processos d’ensenyament-aprenentatge dels infants a l’escola bressol: els nens i nenes de l’etapa d’educació infantil aprenen, molts cops, per imitació d’allò que veuen i viuen al seu voltant.

I, en la dansa, es considera que el model que la mestra ofereix és a un doble nivell: el corporal i de moviment i el d’actitud davant la tasca, tal i com descrivim tot seguit.

D’una banda, amb el seu cos i el seu moviment, la mestra esdevé model i possibilita que els infants puguin incorporar nous moviments i els inspira per crear-ne de nous.

“…Observar i imitar és tan important pels nens i nenes com explorar i crear. No es conceben els primers com a fins, sinó com a mitjans per aconseguir els segons” ( Hugas, Àngels: La danza y el lenguaje del cuerpo en la educación infantil, pàg. 57 ).

Davant d’una educadora que dansa, l’infant interioritza la informació que rep i, pel desig de reproduir, projecta a l’exterior segons la pròpia interpretació.

D’altra banda, en el treball amb els infants de 0 a 3 anys, els aspectes actitudinals del mestre són fonamentals: l’entusiasme, les ganes d’investigar i d’aprendre, ….

El procés de desenvolupament motriu és natural i espontani en l’infant petit, però hi ha altres aspectes de la dansa -els culturals- que requereixen de la transmissió de l’adult. Cal viure la dansa per poder transmetre aquesta vivència. L’actitud de la mestra en una educació de tipus vivencial és d’una gran importància: ha de ser de respecte, de recerca i de goig vers la dansa.

I va passar que, en la segona sessió de treball amb l’equip de mestres de l’escola bressol Sant Medir, es va canviar la formulació de l’interrogant i el treball va girar a l’entorn de la qüestió: “com treballem la dansa a la nostra escola?”.

A partir d’aquí, en el treball del dia a dia amb els infants i en els posteriors assessoraments al centre, anirem avançant en relació als interrogants inicials i a les moltes noves preguntes que, de ben segur, per la curiositat i l’interès mostrats per part de l’equip de professionals del centre en tot aquest procés, aniran sorgint.

Bibliografia:

-Hugas, A. ( 1996 ): La danza y el lenguaje del cuerpo en la educación infantil Madrid: Celeste.

Captura de pantalla 2015-04-08 a la(s) 16.54.08

El temps de les arts: un temps per la creativitat.

EBM CAN CARALLEU

El temps de les arts: un temps per la creativitat. Concrecions en relació al llenguatge del cos i el moviment

L’Escola Bressol Can Caralleu té, com un dels eixos vertebradors del seu projecte educatiu, “El temps de les arts”: una proposta transversal que ofereix a l’infant de 0 a 3 anys un ventall d’experiències que promouen l’exploració dels diferents llenguatges artístics ( la música, la literatura, el teatre, … i també la dansa ).

Aquest fou el punt de partida del projecte “Cos i Moviment” al centre i també ha esdevingut el punt de partida d’aquest article, a través del qual hem volgut aprofundir en el concepte de creativitat vinculada al llenguatge del cos i el moviment.

Loris Malaguzzi, pedagog i ideòleg de les escoles de Reggio Emilia,  expressava:

“Els nens, privilegiats perquè no s’aferren en excés a les seves idees –que es construeixen i reinventen contínuament- són els més preparats per extreure, descobrir, canviar el punt de vista, enamorar-se de les formes i dels significats que es transformen. Són els estimadors més sensibles dels valors i de les eines de la creativitat”.

I continuava el seu discurs en relació a la creativitat:

-la creativitat no s’ha de considerar una facultat mental aïllada, sinó una caracterització de la nostra manera de pensar, conèixer i decidir.

-sembla expressar-se a través de processos cognitius i dimensions afectives i imaginatives profundes, l’aliança dels quals reforça la capacitat de re-estructurar els camps de previsió i aplicació i d’arribar a solucions imprevistes.

En de les propostes de dansa amb els infants de 0 a 3 anys, enteses des del llenguatge artístic del cos i el moviment, acollim, principalment, la creativitat expressiva ( la forma més elemental de creativitat segons la classificació de Taylor ), caracteritzada per l’espontaneïtat i la llibertat. “El momento en que se baila (…) es como un juego maravilloso”, diu Jacqueline Robinson. I justament aquests jocs meravellosos són els que podem observar en els moments en què, a l’escola bressol, els nens i les nenes ballen, s’expressen i es comuniquen per mitjà d’aquest llenguatge de la dansa, ja sigui en sessions de dansa estructurades o en moments de la vida quotidiana.

Però, com a projecte d’escola, no només podem parar atenció als nens i nenes. “El temps de les arts” necessita de la implicació necessària d’infants i adults.

Volem destacar com l’educador/a tindrà un paper clau en aquest procés de promoure experiències per investigar els diferents llenguatges artístics, doncs, com ens explica Loris Malaguzzi:

-la creativitat activa indirectament la seva potència si els adults i els mestres són menys consumidors de ciències o prescripcions pedagògiques i, en canvi, més observadors i intèrprets dels problemes.

-la creativitat pot fer-se més visible si els adults intenten prestar atenció, més que no pas als resultats, als procediments de la ment dels infants en els diferents camps del fer i de l’entendre.

Seguint el pensament d’un altre autor de referència, Donald Winnicott, la creativitat és considerada com una capacitat humana innata i està vinculada a la condició “d’estar viu”: la creativitat           -íntimament relacionada a la capacitat de jugar- proporciona la sensació subjectiva que la vida mereix ser viscuda.

Quedar-nos aquí seria una opció: donar valor a la creativitat expressiva i pròpia de l’ésser humà on la intervenció de l’educadora hi té un paper fonamental.

Però des del projecte “Cos i Moviment” volem donar un pas més que pensem promou un salt qualitatiu en aquestes experiències.

Justament aquesta condició de creativitat connectada a la vida quotidiana i a l’ésser humà des del seu naixement és la que ens permet estar, a adults i infants, oberts al món i ens convida a nodrir-nos de la “gran creativitat” ( terme de Sachachtel ).

Aquesta “gran creativitat” referida al llenguatge artístic del cos i el moviment la trobarem en:

-el treball dels grans ballarins i ballarines de la història de la dansa i molt especialment de la dansa moderna ( Marta Graham, Mary Wigman, Pina Bausch, Merce Cunningham, … )

-en l’univers de ballarins i coreògrafs contemporanis a nosaltres com Jordi Cortés, Sol Picó, Sònia Gómez, Vero Cendoya, Montse Roig, …   ( per citar només alguns exemples de professionals de la dansa que s’han vinculat directament amb el projecte “Cos i Moviment”).

Per tots aquests motius, i per tal d’acostar aquestes fonts d’inspiració als equips educatius de les escoles, convidem als educadors i educadores que tenen la finalitat d’acollir el llenguatge del cos i el moviment de l’infant petit per mirar-lo amb uns altres ulls i portar-lo cap a nous destins, a participar de tallers i workshops de dansa, a visionar documentals i pel·lícules, a veure espectacles de dansa, … i els animem a gaudir d’exposicions d’artistes plàstics, d’un bon llibre, de concerts, d’obres de teatre… , en definitiva, de qualsevol proposta que promogui aquesta connexió amb el món de l’art i la vida.

Bibliografia:

-Arieti, S. ( 1993 ): Creatividad. La síntesis màgica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

-Lacruz, J. ( 2011 ): Donald Winnicott: Vocabulario Esencial. Zaragoza: Mira Editores.

-Malaguzzi, L. ( 1996 ): Malaguzzi i l’Educació Infantil a Reggio Emilia. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

ESC-CARELLEU-061-779x400

EL MÉS PETIT DE TOTS

El Festival s’ha fet gran i ja té 10 anys!

Festival internacional d’arts escèniques per als més petits (0-5)

8, 9, 15, 16, 22 i 23 de novembre

Aquest festival, que va néixer avançant-se als temps a Sabadell, amplia la seva extensió pel territori i es presentarà a 10 ciutats.

El Més Petit de Tots és un festival ben singular. Una mostra d’espectacles i experiències pensades pels més petits; pels que tenen menys de 5 anys. Amb un ritual, una durada i una concepció de l’espai diferents. Amb aforaments reduïts, on tot es veu de molt a prop i on tot es viu molt intensament; on hi caben i es barregen tots els llenguatges: la música, el teatre, la dansa, l’audiovisual, el joc,…

Som molt exigents a l’hora de triar els espectacles que presentem: busquem el millor que es produeix a Europa, al nostre país i a la resta d’Espanya. I donem suport als nostres creadors, convidant cada any a un artista o companyia a idear un espectacle per aquest públic tan singular.

Ara que ja ens coneixeu una mica millor… Benvinguts a la desena edició d’El Més Petit de Tots!

www.elmespetitdetots.cat

Consulta les funcions per a escoles bressol i infantil a: http://mercatflors.cat/ciclesifestivals/escola-bressol-educacio-infantil-2014-15-2/

Consulta les activitats de la Festa 10 – 10è aniversari del Festival a: http://mercatflors.cat/espectacle/el-mes-petit-de-tots-festa-10/

I especialment al Graner: GEMMA PALET presenta Taller intergeneracional MEVA TEVA. 16 de novembre (+ info aquí)

EBM EL TIMBAL

Una proposta rítmica i corporal a l’escola bressol: reflexions sobre la relació entre dansa i música

“La educadora agafa el timbal i comença a fer-lo sonar. Primer a poc a poc, després més de pressa, fent canvis de velocitat. Alhora, provocant un joc amb la intensitat, pica ara més fluix, ara més fort. Els infants, tots al seu voltant, segueixen la pulsació rítmica picant de peus a terra”.

En aquest article partirem d’aquesta senzilla vinyeta, la qual fa referència a la proposta que l’educadora d’un dels grups de mitjans de l’escola bressol El Timbal va oferir als infants dins la pròpia estança. A partir d’aquí, reflexionarem i aprofundirem entorn el treball del ritme i entorn les interaccions entre la dansa i la música.

Partirem de la idea que ambdós llenguatges artístics estan íntimament relacionats. Jacqueline Robinson explica, en el seu llibre “El niño y la danza”: “Sovint, es diu que la música i la dansa són com germanes bessones.(…) Quan escoltem música, no l’escoltem únicament amb les nostres orelles, l’escoltem amb tot el cos (…). De la mateixa manera, quan ballem, fem música amb el nostre cos (…). La música i la dansa tenen el seu origen en el cos, el moviment i la veu ( …)” .

Des del projecte “Cos i Moviment”, però, els considerem dos llenguatges diferents que requereixen de formacions i aprenentatges específics,  i en les nostres accions posarem sempre el focus en el llenguatge del cos, el moviment i la dansa.

Malgrat tot, com que a l’escola bressol es donaran moltes situacions en les quals l’infant dansarà amb suport musical, cal mostrar un gran respecte per la música i hi prestar-hi especial atenció des de diferents punts de vista:

1. Oferirem a l’infant un repertori ric i variat de músiques amb les quals pugui ballar, no només música infantil ( que també ). Seria molt interessant poder oferir a l’infant varietat d’estils musicals i instrumentacions diferents.

2. Vetllarem per la qualitat de les peces musicals que acompanyin les propostes.

3. La música pot sostenir i/o reforçar un moviment. Per aquest motiu no tindrem la música únicament de fons ambiental. Escollirem les peces musicals amb una intencionalitat clara i per a un treball concret.

4. Els instruments de percussió permeten una gran varietat en les intervencions: amb les percussions, es poden crear sense preparació prèvia variacions i matisos rítmics, de velocitat i/o dinàmics. Tal i com es descriu a la vinyeta de l’inici de l’article, durem a terme propostes de treball corporal amb el so d’instruments musicals que farà sonar la mestra o els mateixos infants ( pandero, triangle, caixa, … ). Aquestes propostes poden promoure el “grounding” ( moviment de picar fort de peus a terra ). Aquest moviment d’arrelament permetrà a l’infant sentir el seu cos d’una forma diferent: la vibració que es produeix amb la planta del peu en l’impacte contra el terra va pujant per tot el cos i fa que l’infant el percebi des de la globalitat.

Però no oblidem que també es pot ballar en silenci i que, perquè hi hagi ritme ( distribució d’un temps donat en intervals regulars ), no cal que hi hagi música. Hi ha ritmes que es poden escoltar com el tic-tac d’un rellotge, hi ha ritmes que es poden mirar com el balanceig d’un pèndol, hi ha ritmes que es poden sentir en el propi cos com els batecs del cor i la respiració, … .

En les activitats de moviment podem ajudar els infants a parar atenció, progressivament, a la tranquil·litat i regularitat dels batecs del cor i la respiració en moments de relaxació o l’agitació dels mateixos quan acabem de dansar.

La natura també està plena d’elements que ens evoquen a aquest concepte de ritme: les fulles que cauen dels arbres a la tardor, les ones del mar que van i vénen de la platja, les formes dels els núvols que evolucionen contínuament, les branques dels arbres que el vent agita, les gotes de pluja que cauen, … .

Acabarem aquest article recollint el paràgraf d’una bonica escena del conte “Visca, Tània!”, la qual fa referència a aquest concepte. El fragment diu així:

(…)

”En arribar al rierol, la Tània es va aturar. Volia seure, però la seva óssa ballarina, la Bàrbara, volia ballar.

“Bé, d’acord”, va dir la Tània. I van fer uns passos de dos sobre les roques, vora el rierol, i a prop del salt d’aigua, on el rierol aboca l’aigua des del pujol, i a prop del bosc, on les branques canten.

La Bàrbara observava com la Tània ballava sola pel prat al so de la música del vent”.

(…)

 

Bibliografia:

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

-Ichikawa, S. i Lee Gauch, P.( 2002 ): Visca, Tània i Barcelona: Serres.

 _DSC0021

EBM LES QUATRE TORRES

En les propostes de dansa amb el grup de grans, en ocasions, hi ha algun infant que no participa de l’activitat. Què podem fer?

Aquest interrogant té una primera, clara i simple resposta: RESPECTAR.

A partir d’aquí, i en primer lloc, analitzarem les situacions per intentar entendre per què alguns infants no acaben de connectar amb la proposta ( o així ho sembla ).

A un nivell molt general, veiem que es poden donar dues situacions clarament diferents:

-D’una banda, ens podem trobar amb nens i nenes que es situen des de la observació. Poden estar en un segon pla, a la zona més perifèrica de l’espai, sovint asseguts, però estan connectats a la dansa amb la mirada ( i a vegades, fins i tot, amb un petit    moviment ). En les propostes de cos i moviment, quan un infant observa, considerem que està participant activament de l’activitat.

Una senzilla vinyeta pot il·lustrar el que estem explicant: una nena del grup dels grans de l’escola bressol es va ubicar asseguda en una cadira i amb el focus vers els companys i la mestra que dansaven a la zona central de la sala. La petita, des aquesta posició, va iniciar també l’execució de  moviments.

A vegades, cal donar temps a l’infant perquè se senti segur i amb confiança per començar-se a moure en les sessions.

-D’altra banda, ens podem trobar amb infants ( massa sovint nens ), que no acaben d’entrar en la proposta.

Un exemple el tenim en una de les sessions de dansa de l’escola quan, mentre la mestra i la majoria d’infants del grup desenvolupaven joc corporal i motriu amb cintes de roba i música, alguns nens corrien amunt i avall pel passadís o feien salts a les espatlleres.

Anem a intentar comprendre per què, si mostren interès, necessitat i gaudi pel moviment, no participen de la sessió.

Pensem que un dels motius pot anar vinculat a les qualitats de moviment que suggereixen les consignes, els materials i/o la música.

Rudolf Von Laban, deixeble de Jacques Dalcroze, fou un dels pioners de la dansa contemporània a Europa i va plasmar totes les seves inquietuds artístiques en l’estudi de la dansa. Laban, persona interessada en el moviment del ballarí i de l’ésser humà, es dedicà a investigar la naturalesa del moviment i va crear de les bases de la dansa educativa moderna. A partir de la combinació de tres elements, el pes, l’espai i el temps, en sorgirien el que, en vocabulari de dansa, anomenem les qualitats de moviment.

En ocasions, les propostes de dansa que oferim als nens i nenes des de l’escola bressol estan relacionades amb el perfil del nostre moviment personal. Tenim les nostres preferències ( moviments de tipus ondulat, lligats, continus, … ), la qual cosa és molt legítima, però no podem oblidar les preferències dels petits. Potser podríem intentar aproximar-nos a aquests nens respectant els seus impulsos motrius i oferir-los propostes en les quals hi poguéssin abocar tota la seva energia i força. Alguns dels moviments bàsics descrits per Laban i més connectats al contínuum de la força són: arrossegar, empènyer, retorçar, … .

De la mateixa manera, a nivell evolutiu i en termes generals, l’infant de 2 a 3 anys comença a mostrar control i domini del propi cos en moviment. És en aquesta edat que els nens i les nenes descobreixen el salt, la tridimensionalitat i expressen un gran interès per desplaçar-se de diferents maneres i a diferents velocitats en el nivell alt. Amb els grans de l’escola bressol, hauríem de poder donar la oportunitat als nens i nenes d’ampliar el ventall de moviments tan estàtics com dinàmics.

I és que tant les qualitats de moviment com els diferents moviments locomotors i no locomotors formen part del conjunt d’elements bàsics de la dansa.

Algunes possibles propostes per fer evolucionar les sessions de dansa a l’escola bressol en aquest sentit podrien ésser:

 -Explorar el control de l’impuls motriu. Joc de l’STOP!. La música va sonant i ens movem lliurement per l’espai. Quan la música s’atura, ens convertim en una estàtua.

-Dansar diferents tipus de desplaçaments en el nivell alt: saltironejar, córrer, galopar, … .

-Descobrir la combinació de moviments amb els diferents nivells de l’espai: el salt i la caiguda, el gir, … .

-Ballar amb diferents velocitats: ràpid i lent

-Dansar amb tot el cos o només amb algunes de les seves parts

-Descobrir accions descrites per Laban en relació a la força, tals com: estirar, arrossegar, retorçar, allisar, arrencar, picar, sacsejar, … . Cal tenir en consideració que algunes d’aquestes accions, sovint, resulten molt interessants i atractives als infants.

-Experimentar el “Grounding”. Amb música d’instruments de percussió o amb músiques tradicionals ( africana o, fins i tot catalana –el ball de cascavells- ), picar fort de peus a terra.

-Oferir nous materials per ampliar el ventall de moviments: cascavells als turmells, mobiliari, capses de cartró, … .

Bibliografia:

-Capítol 8 “El desarrollo del niño expresado a través del movimiento corporal, I”, del llibre Kestemberg, J. ( 1975 ):Children and parents: psychoanalytic studies in development. New York: Jason Aronson.

-Laban, R.: Danza educativa moderna

 descarga