La dansa com eina pedagògica

Estem a Bilbao, al curs “la danza como herramienta pedagógica” que organitza Muelle3, Alhóndiga Bilbao i Asociación de Profesionales de la danza en el País Vasco (ADDE), dins del programa “Arte y comunidad” Arte Biziak impulsat per Muelle3.

El conferenciant, el director del Centre Coreogràfic de la Gomera, Martin Padrón, ha plantejat unes sessions en les què primer es reuneixen els professionals de la dansa i després s’afegeixen els del sector educatiu. Hem pogut veure que per proposar un taller de dansa a una l’aula de secundària cal haver fet abans un anàlisi dels continguts de cadascuna de les assignatures que es treballen a cada nivell educatiu. La proposta de Padrón es relacionar directament les bases de la dansa i del moviment en les assignatures concretes del currículum educatiu que marca la llei.

 

 

 

 

 

 

En la següent sessió, Martín Padrón ha explicat el programa educatiu que el Centre Coreogràfic de la Gomera ha construït en relació al currículum educatiu espanyol, en qual comença a 1ESO i dura fins a 1er de Batxillerat. Aquest programa educatiu prioritza la vivència del jove a l’hora d’entendre un concepte vinculat a una assignatura determinada. El propi institut i el professor faran el treball paral·lel o complementari sobre els mateixos continguts o conceptes. Per arribar a entendre-ho ens hem imaginat que som aquests joves i hem vivenciat el concepte concret de la relaxació emmarcat i justificat dins l’assignatura d’Educació Física de 3er de Secundària Obligatòria.

 

 

 

 

 

 

Finalment, el tercer dia Martín Padrón explicava que va començar a intervenir en diferents instituts de la Gomera a partir d’un qüestionament personal: el treball de la dansa o del moviment pot beneficiar la convivència entre joves? Els centres educatius van valorar positivament l’aportació rebuda des del Centre Coreogràfic de la Gomera al comprovar que un noi relaxat està més disposat a escoltar, a mirar i a entendre el què li pot oferir el professor. A partir del treball dels tres elements fundadors bàsics del moviment: cos, espai i temps i d’un quart element que s’afegeix, la creativitat, Padrón ha dissenyat unes activitats amb les quals fa sentir i despertar el cos de l’alumne a través de la relaxació.
Aquesta trobada/curs ha estat un inici per començar a imaginar accions conjuntes entre professors i professionals de la dansa. Muelle3 comença una nova etapa educativa artística en la que ja té un institut associat que rebrà assessorament d’un creador.

Montserrat Ismael

Mestra, pedagoga de la dansa i ballarina

Una recomanació HAPPY per a tota la família!

Si voleu passar una estona divertida i simpàtica aneu al Teatre Gaudí a veure l’espectacle “Happy Ha Ha” de la companyia Mercedes Boronat. Viureu una seguit d’aventures de la mà dels personatges Pim, Pam i Pum i tot relatat a través del llenguatge del moviment i amb músiques conegudes per tots. El missatge d’aquest espectacle és molt clar: que siguis happy i la dansa t’ho pot proporcionar. Us recomano que no marxeu abans d’hora espereu que els ballarins surtin a saludar. Hi haurà una sorpresa!

EL PODER TRANSFORMADOR D’UN ENSENYAMENT ARTÍSTIC

En l’article del mes de juny us vaig proposar un concert  a l’Auditori de Barcelona a càrrec de l’Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela. Els membres d’aquesta orquestra s’han format dins d’un programa d’educació musical reconegut a nivell mundial El Sistema.

El Sistema va començar en 1975 de la mà del doctor en economia, músic i director d’orquestra José Antonio Abreu. Va comença com un petit desig: formar orquestres per tot Veneçuela de nens i joves, per fer-ho va reunir a estudiants de diferents escoles de música. Aquests van participar del creixement i desenvolupament d’ El Sistema, van ser la  primera generació d’aquest programa pedagògic, un gran programa que ja des del principi no només pretenia ensenyar música sinó que vetllava pels interessos de tot un país, Veneçuela. Així va néixer la primera Orquesta Sinfónica Nacional Juvenil de Venezuela. Paral·lelament es va crear també la Fundación Musical Simón Bolívar que, subvencionada majoritàriament per l’estat, ha anat dotant a tot un país d’un programa pedagògic-artístic. El centre d’ El Sistema es troba a Caracas dirigit pel doctor José Antonio Abreu i un equip de 10 persones on hi treballen de dilluns a diumenge fent  torns els caps de setmana. És una gran màquina que no descansa.

L’acció primera d’ El Sistema s’estructura mitjançant escoles de música o Núcleos. Actualment hi ha 285 Núcleos repartits pels diferents estats de Veneçuela. El Núcleo actua sobre tres esferes importants per assegurar el seu bon funcionament: la personal-social, la familiar i la comunitària.

L’esfera personal-social. L’horari dels Núcleos és de 14h a 18h entre setmana i els dissabtes de 9 a 13h permanentment. Si tenen alguna actuació o activitat extraordinària l’horari s’augmenta. Aquests alumnes no només estudien música sinó que des de petits se’ls ensenya a formar part d’una orquestra. L’escola té nens de 2 a 16 anys i tots conviuen per a què l’orquestra soni i avanci correctament com una orquestra professional. D’aquesta manera tothom es coneix, s’ajuda, treballa pel bon funcionament del grup i s’oblida de les possibles diferències socials o  econòmiques, tots formen part d’una gran família.  L’infant en els seus primers anys de vida rep una atenció i una seguretat que l’ajuda en el seu desenvolupament personal, en la recerca de la seva identitat i dels valors humans.

Els professors d’aquesta formació són creatius de la música. El seu objectiu primer és que l’infant senti la música, que estigui feliç amb el què fa i que ho pugui transmetre. Els primers  enseñaments que reben al Núcleo  són el ritme i l’expressió corporal- Per a treballar-ho han creat La Orquesta de Papel on es treballa el sentiment de pertànyer a un grup, ja sigui cor o orquestra i l’hàbit, el comportament i la posició adequada per a tocar o cantar. En aquest moment no és tan important que l’instrument soni, per això es de paper, com que tinguin una preparació sòlida i una actitud correcta. Romanen en aquesta orquestra de 3 a 5 mesos i després se’ls assigna un instrument de veritat. És llavors quan estant preparats per entrar a una orquestra o a un cor infantil o juvenil i poder tocar davant d’un públic. Es considera molt important que des de ben petits els nens puguin tenir contacte i experiència davant de públic per tal que formi part de les seves vides quotidianes i no es converteixi en una pressió afegida. En paral·lel,  un professor de tècnica musical ensenya als nens com millorar el mètode de tocar l’instrument. Aquestes classes es fan amb grups més reduïts per adaptar-se a les necessitats de cada infant. Cada Núcleo té unes característiques concretes en funció del barri on estigui ubicat i cada infant i família també tenen realitats molt diferents que cal tenir present.

Quan l’esfera familiar de cada infant coneix i s’endinsa en el món educatiu del Núcleo s’adona de tots els avantatges que té un ensenyament artístic. En les primeres classes dels infants la tasca educativa del professor va més enllà i fa visites a les famílies per explicar-los clarament el què significa entrar a formar part d’una orquestra. D’aquesta manera la família se n’adona de com l’infant s’allunya de totes les perversions del carrer i veu que tenen una opció de futur. Això genera una esperança familiar més gran i consecutivament la comunitat se’n ressent ràpidament: els amics, veïns, germans també s’interessen d’ El Sistema.

El Sistema atén a tot aquell infant o jove que està en una situació precària  d’exclusió o marginació social. És per això que també hi ha un cor d’infants sords, el Coro de manos blancas. La tasca educativa dels Núcleos creix exponencialment en tots els àmbits desfavorits del país: en Educació Especial, als centres penitenciaris etc. El seu lema és que tothom ha de tenir l’oportunitat de sentir i descobrir el què és la música.

Al Núcleo s’ensenya música de qualitat amb un bon professorat qualificat i amb una exigència professional. L’ objectiu en un principi no és formar músics sinó que pretén sensibilitzar a l’infant i dotar-lo de les eines bàsiques per tal que després pugui decidir si vol professionalitzar-se. L’estructura d’ El Sistema facilita aquesta professionalització. Organitza audicions per a les Orquestres Infantils i Juvenils de Caracas les quals fan actuacions per tot al país i fins i tot a nivell mundial. Entre elles destaquen la Orquesta de Selección Infantil i Juvenil, la Orquesta Sinfonica Juvenil Teresa Carreño i la Orquesta Juvenil Simón Bolivar.

El director de la Orquesta Juvenil Simón Bolivar és Gustavo Dudamel, també director de la Orquestra Filharmònica de Los Ángeles i la Simfònica de Göteborg i fill d’ El Sistema. Igual que ell hi ha altres joves que havent passat pels ensenyaments d’ El Sistema i gaudint ara d’una posició en una orquestra professional, senten una obligació moral de tornar al Núcleo i compartir i ensenyar el què estant aprenen a l’orquestra. És molt important i positiu que el professorat dels ensenyaments dels Núcleos sigui un professional en actiu ja que l’alumnat s’identifica ràpidament i veu un futur immediat realitzable.

La il·lusió actual del Doctor José Antonio Abreu es poder exportar i ensenyar a altres països El Sistema, ja que contribueix enormement a la transformació cultural d’una societat i ja està passant a Estats Units i a Escòcia. Aquí us deixo els links de les dues webs:

http://elsistemausa.org/

http://makeabignoise.org.uk/

Com a conclusió m’agradaria ressaltar que el bon funcionament d’ El Sistema rau en una estructura flexible que permet l’alumne passar i veure’s com a estudiant i professional a la vegada. L’estudiant del Núcleo se’l tracta amb la mateixa exigència que a un professional i el professional no abandona el seu contacte amb el Núcleo.

Us citaré per acabar unes paraules que penso que animen a tot aquell que aposta per projectes artístics que sent petits són enormement transformadors. José Antonio Abreu, pare d’ El Sistema diu: “La sociedad ya no tiene que estar al servicio del arte sinó que el arte tiene que estar al servicio de la sociedad” “El arte ya no puede ser de una élite”.

Si voleu més informació us recomano dos documentals que s’han fet sobre aquest programa tan interessant:

www.tocaryluchar.com (2006)

www.el-sistema-film.com (2008)

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

QUÈ PODEM TROBAR EN UN FESTIVAL DE DANSA A CATALUNYA ?

A Catalunya tenim molts coreògrafs o ballarins que han estudiat fora del país. Han viscut una realitat força diferent a la nostra, on la cultura de la dansa forma part de la quotidianitat. I quan tornen a casa molts d’ells tenen un sentiment com de deute amb el seu territori, tenen ganes d’explicar i compartir les experiències que han viscut, molt concretament en el sector de la dansa. Veient i sospesant els esforços que han hagut de fer sembla que vulguin donar als joves ballarins allò que ells han hagut d’anar a buscar fora. Per la seva banda, aquests joves ballarins, que durant l’any han estat formant-se a diferents escoles durant les vacances busquen propostes diferents. La mescla d’aquestes necessitats fa que sorgeixi un nou concepte que comença a tenir ressò a Catalunya: el festival, estada o stage o intensiu de dansa. Aquests festivals  a més de l’exhibició inclouen tallers i/o classes pràctiques.

Aquests festivals de dansa s’organitzen normalment en temporada de vacances durant una o dues setmanes preferentment en llocs rurals. Els horaris són intensius amb l’objectiu que l’alumne entengui i es submergeixi en la tècnica de la dansa contemporània, tant des d’una vessant més compositiva o bé més improvisada. Alguns dels professors no es dediquen a la docència durant l’any, estant actuant per diferents teatres del món però tenen aquella motivació i generositat necessària per ensenyar. Són professionals de la dansa, coreògrafs, performers… Altres són professionals que sí que venen del món de la docència, així es comparteixen móns i experiències. El segon punt important d’aquests intensius rau en la convivència entre ballarins, professors i coreògrafs que provoca sinèrgies, relacions artístiques i amistats que ajuden a tenir i descobrir contactes nous amb un país, un teatre o una escola diferent.

D’entrada sembla que aquests festivals només van destinats a un col·lectiu en concret, i així era en un origen, però en alguns d’aquests festivals s’han adonat que si ofereixen la possibilitat de descobrir la dansa al públic des del seu propi cos, sense importar la edat o el coneixement pràctic que es tingui, tenen una resposta positiva. Aquest és el cas del Festival Deltebre Dansa que en aquesta 8ena edició ha ofert moltes activitats per a totes les edats. A l’article anterior us en recomanava el Dansa en Familia, però també han fet tallers per a majors de 55 anys. També hi ha hagut una proposta artística que és basava en la mescla de ballarins amb els habitants de Deltebre per compartir i intercanviar visions,  experiències i llengua. La llengua vehicular del festival és l’anglès.

Un altre festival, ben diferent per la seva ubicació, és el B.I.D.E (Barcelona International Dance Exchange) que es celebra a Barcelona i que aquest any ha arribat a la 3era edició. El Graner com a nou col·laborador d’aquest festival l’ha acollit per primera vegada. D’aquesta manera s’han començat a organitzat petites propostes artístiques pel barri de la Marina. Esperem que l’any que ve n’hi hagin més.

Per últim us deixo una informació sobre el 1er Festival Internacional de Dansa i Performance que es fa a Ripoll del 16 al 22 de juliol. Encara que sembla que sigui només per a professionals de sector us en deixo informació per la possibilitat que des de l’organització es plantegi l’any vinent donar resposta “pràctica” també als habitants de Ripoll.

Els festivals internacionals de dansa estant organitzats per coreògrafs conscienciats amb el seu territori. Tots hem de contribuir-hi amb el nostre interès, presenciant com a púbic les seves performances i/o propostes i aportant la nostra motivació a fi que els organitzadors  puguin pensar en tallers i propostes artístiques per a totes les edats. Tots formen part de la cultura de la dansa i podem fer-la créixer, professionals, amateurs i públic en general.

 

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

 

QUÈ FEM AQUEST ESTIU?

ALTERNATIVA A LES COLÒNIES I ALS CASALS

L’estiu és una època concebuda i viscuda de forma diferent per l’adult i l’infant. Dins del calendari laboral de l’adult, ell mateix es pot reservar les seves vacances, una de les quals coincideix en època d’estiu. Per l’infant, el nen o l’adolescent és una època d’esbarjo sense cap mena de pressió ni preocupació. Durant 2 o 3 mesos no ha de pensar ni en els estudis ni en professors ni en exàmens. És l’etapa de l’any on es poden fer nous amics fora l’escola, d’experimentar, de descobrir i fins i tot d’enamorar-se. Però també pot ser un moment per enfortir i millorar la relació pare/mare i fill i una de les maneres que proposo és realitzant activitats i propostes artístiques puntuals a diferents llocs de Catalunya. No només les colònies i els casals de lleure poden ensenyar al vostre fill què significa la convivència, el respecte, els hàbits, etc. Si l’entorn és favorable, i ara convido a pensar fora de la llar, el pare o la mare pot ser el referent, l’educador i el còmplice per a realitzar una activitat o un taller conjunt.
Seguidament us adjunto una selecció de tallers o activitats de caràcter artístic:
Taat, situat al c/Putget 5 de Barcelona, és un espai especialitzat per a pares, mares i nadons de 0 a 3 anys on es realitzen activitats i tallers durant tot l’any. Al web trobareu propostes concretes per a aquest juliol: jocs i manualitats, contes, psicomotricitat, teatre i dansa. Els horaris i els preus són molt flexibles i et pots inscriure per dies, per matins, per mes… però demanen una inscripció que finalitza el 30 de juny.


Dins el Festival Grec, que cada any es celebra a Barcelona, hi ha una proposta d’espectacle familiar que no hi ha excusa per perdre-se-la ! La companyia italiana TPO, que ja ha presentat a Catalunya algun dels seus espectacles presenta un dels seus més recents, Kindur, els dies 10 i 11 de juliol a les 18h i a les 20h al Mercat de les Flors. El nen espectador no només observarà l’espectacle des de la butaca sinó que participarà de la coreografia juntament amb els ballarins i per organitzar-ho bé la companyia ha desenvolupat una tecnologia que permetrà que el nen tot sol sàpiga com ha d’interactuar. No s’especifica a quina edat va dirigit però si mireu la duració de l’espectacle (50 minuts), pensareu com jo, que és a partir de 4 anys.

Us recomano també el programa Estiu als Museus 2012, una proposta dels museus de la ciutat de Barcelona amb una oferta diversa d’activitats, tallers, jocs, itineraris…per a pares i nens a partir de 3 anys. Concretament al Caixa Fòrum hi ha un taller que es realitzarà del 2 al 27 de juliol de 10’30h a 12’30h per a nens de 8 a 12 anys, Del Grafit a l’Street Art. Perquè tots sabem i convivim amb els graffitis però no tots sabem els seus orígens i la metodologia per fer-ne un.

La Caseta de la Coma de Burg al Pallars Sobirà, que es defineix sota el títol “Dansa, cuina i espectacles” proposa tallers intensius de teatre, circ, dansa, videodansa i tallers familiars. El projecte d’aquesta casa rural situada en un paratge incomparable es divideix en tres projectes en paral·lel: el dansBURG, un centre de creació al servei de la dansa i les arts escèniques; l’espai TOMATA, un restaurant de cuina local, ecològica i de temporada; i el Cabaret Xino-xano, un escenari per la programació regular d’espectacles de petit format. Aquest espai s’obre a tothom i va dirigit a tota aquella persona sensibilitzada en l’art. Al programa trobareu les activitats especificades per nivells.
Si voleu assistir a un concert d’una orquestra que té un sistema propi d’educació musical reconegut a nivell mundial aneu a l’Auditori de Barcelona, el 30 de juny a les 21h a veure l’Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela dirigit per Gustavo Dudamel. Aquest sistema educatiu ofereix classes de música gratuïtes a tots els nens i nenes a canvi de què actuïn en una de les Orquestres Simfòniques Locals de Veneçuela. D’aquesta manera afavoreixen no només l’educació artística i musical sinó que també la integració de joves en risc d’exclusió social.

I si algú estiueja al Delta de l’Ebre o per les Terres de l’Ebre us explico que dins del Deltebre Dansa, del 2 al 15 de juliol, s’organitza un curs d’iniciació a la dansa en la què trobareu diferents propostes concretes. Ressalto el ja conegut projecte, Dansa en Família, que ja s’ha fet a Barcelona amb un gran èxit d’inscripcions.

És important buscar mètodes que ajudin a trobar els equilibris per dialogar entre pares, mares i fills i escollir les propostes adequades per a tots.
I en l’article del mes de juliol més recomanacions!

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

PER VIURE LA MÚSICA D’UNA ALTRA MANERA DESCOBREIX EL SONARKIDS!

Benvolgudes famílies, voleu rebre la primavera visitant el Port de la Selva? Aneu-hi el cap de setmana del 27 i 28 de maig trobareu 4rta edició del festival SonarKids, un festival dedicat exclusivament a les famílies, amb la gran novetat que aquest any és gratuït.  En aquest festival de música electrònica segur que tots, petits i grans descobrireu alguna cosa nova de la música. El SonarKids va començar ara fa 4 anys al MACBA i era una de les moltes activitats que el Sonar organitzava per la ciutat de Barcelona. Només durava un dia i l’èxit va ser rotund des del principi.  En aquell moment vaig trobar molt interessant i revolucionari que encetessin una nova manera d’entendre les famílies, i molt especialment als pares. Aquest festival de música electrònica va aconseguir animar a les dues parts. Per una banda als pares, que tornaven a  gaudir d’un festival de música amb artistes actuals, amb un horari adequat i amb un volum adient a les oïdes dels seus fills. I per una altra banda als nens que a més d’agraïts, com sempre, demostraven més atenció i curiositat. No hem d’oblidar que quan la proposta dirigida a l’infant va d’acord a la seva l’època i context ho gaudeix i ho recorda amb més intensitat.

Per aquells pares que tingueu por de la connotació de la paraula “festival” us explicaré com s’organitza, però per si voleu més informació aquí us adjunto la web: http://www.sonarkids.com/ca/festivales/port-de-la-selva-26-y-27-de-mayo-2012

El festival SonarKids dura tot el dissabte i el diumenge al matí. És un cap de setmana intensiu, encara que això no vol dir que estigueu obligats a veure-ho tot. El que més m’agrada d’aquest festival és que tenen molt clar què significa l’horari i l’ambient familiar, en tota l’organització hi ha paciència, il·lusió i estima en el què fan. Es crea un ambient sa.

A part de les actuacions, el SonaKids també ofereix tallers. Molts dels artistes que actuen, adopten el rol de mestre. Mitjançant tallers pràctics ensenyen als nens a descobrir i a experimentar per exemple amb un plat de dj o amb un micròfon (beatbox). Per un moment el nen passa a ser artista i l’artista fa de “pare o mestre” que el guia en aquest nou aprenentatge. Com em puc fer dj? I on em puc formar? existeix formació? Són preguntes adequades de fer en un SonarKids. D’aquesta manera no només el fill descobreix una nova professió sinó també el pare i la mare. El SonarKids dóna lloc a un fet artístic del qual no se’n coneix prou la professionalització.

 

 

 

 

 

 

Els tallers no només fan referència a la música, l’any passat n’hi havia de fingerskate (skate amb el dit), Skate, d’arquitectura, de disseny, … tots presentats des de la vessant més creativa i lúdica.  Cal ressaltar la presència de la dansa en el festival, sempre hi té un petit lloc reservat. La novetat d’aquest any és que apareix no només com a espectacle sinó també en forma de taller obert a tothom. La companyia Brodas Bros, que ha estat resident al Graner,  presenta un espectacle didàctic sobre la història del Hip hop juntament amb una nova companyia creada amb els seus alumnes, nois i noies d’entre 12 i 15 anys, Varium Kids. A més de l’espectacle animaran a petits i grans a viure la dansa des del seu propi cos amb un taller de Street Dance.

Si us agrada descobrir noves formes d’escoltar i valorar la música juntament amb els vostres fills hauríeu de fer un tast de les activitats que us proposa el SonarKids.

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

 

ANÀLISI D’UNA EXPOSICIÓ EN MOVIMENT

El dia 15 d’abril recomano sobretot a les famílies anar a la Fundació Antoni Tàpies a veure una exposició en moviment anomenada  “Retrospectiva” de Xavier Le Roy  i per a què us sentiu acompanyats tot seguit us introduiré el què us trobareu.
En Xavier Le Roy és un coreògraf francès que durant 3 mesos, del 24 de febrer al 22 d’abril, s’ha instal·lat a Barcelona per ensenyar i compartir la seva obra en tres espais diferents: Mercat de les Flors, Fundació Antoni Tàpies i MACBA. Cada espai representa una vessant diferent del seu treball. Aquí només us comentaré el treball que ha fet i està fent a la Fundació Antoni Tàpies. Prèviament a l’exposició el coreògraf va contactar amb 16 ballarins i coreògrafs catalans per a què s’aprenguessin les seves obres individuals creades entre el 1994 i el 2010 amb la finalitat de què ells mateixos poguessin defensar i parlar de l’obra com si fos seva. Va demanar que cada ballarí establis una relació personal amb les seves obres. Així que cadascú va crear el seu procés i vincle entre les obres del Xavier Le Roy.
Una de les ballarines que ha acompanyat el coreògraf, la Mizar Martínez (coreògrafa, ballarina i llicenciada en física) m’explica  com va construir la seva coreografia. Es va preguntar: “com puc agafar bona part de l’obra d’un artista i passar-la al meu cos?”. A partir d’aquesta premissa va construir un discurs recolzat per moviments i paraules .
L’espai de la Fundació Tàpies s’ha adaptat en funció d’aquesta obra que tracta el cos en moviment i l’analitza mitjançant diferents cossos i visions. Com diu la Mizar Martínez: “Tota la fundació ha anat en la mateixa direcció: explicar un cos que conviu en una societat concreta”. A la segona planta trobem una selecció d’obres d’Antoni Tàpies que el mateix Xavier Le Roy ha escollit de les quals el tema central és el cos i les diferents concepcions d’ell.  A la primera planta hi transcórrer l’acció dansada. L’espectador veu com s’apropen i s’allunyen els ballarins i com cadascun d’ells explica la seva vida mesclant moviments apresos de l’obra coreogràfica del Xavier Le Roy i moviments personals. Els sabreu distingir? No hi ha cap seient per al públic, tothom es pot moure per la sala, escollir aquell ballarí que vol sentir i veure’l més a prop. Fins i tot es pot imitar aquell moviment que agradi més. Aquesta llibertat de mirades i d’espai fa que tant el nen/a com l’adult es senti part íntegra de l’exposició o de l’espectacle. No hi ha cap temps fixat, no hi ha cap acomodador que acompanyi la visita. És l’espectador que decideix què veu en cada moment. El temps està en la pròpia història dels ballarins, són ells els conductors. A la planta baixa hi ha dues sales que formen part de l’ara, del present del coreògraf. Així com en la primera planta s’esdevé el passat, a la planta baixa els ballarins expliquen la seva experiència personal, com han construint i treballant les obres de Xavier Le Roy. Allà l’espectador pot intercanviar opinions i fer preguntes sobre el què acaba de veure. Al costat mateix d’aquesta sala n’hi ha una altra molt fosca on hi ha cossos estirats. Com diu la Mizar Martínez “cossos morts que semblen vius”. Són titelles que es poden moure amb ajuda d’un ésser humà però que no es mouen. És l’obra en procés en la què en Xavier Le Roy ara mateix hi treballa i que va començar al 2005. L’espectador també té aquest privilegi, veure una obra en procés.



A nivell personal jo destacaria la predisposició de tot aquest equip, els 16 ballarins i coreògraf, que alteren l’obra en funció de les reaccions de l’espectador. Aquest és l’element més important d’aquesta obra canviant. Si el públic adult va acompanyat de nens les inquietuds i preguntes d’aquests, seran amb el mateix grau d’importància ateses.

Li he demanat a la Mizar Martínez que destaqués algun aspecte del treball del Xavier i la seva resposta ha estat: “En Xavier respecta i té molta cura de les personalitats de cada ballarí això ha facilitat molt el treball”
Si voleu veure i presenciar un procés de creació artístic en un museu, en el què les obres tenen moviment i paraula heu d’anar a la Fundació Antoni Tàpies.
Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

PROPOSTA PER A LA SETMANA SANTA

FLEXELF
taller de dansa per a nens de 5 a 9 anys
de la cia. Mudances / Àngels Margarit

del 2 al 4 d’abril de 2012
de 10.00 a 13.00

a La Piconera c/Sancho Marraco 6
Des de m.a.p. – mudances aula pedagògica proposem un taller de dansa, per a nens a partir de les idees i materials de flexelf, un espectacle d’Àngels Margarit / cia MUDANCES que ens parla d’objectes i cossos flexibles i reversibles, que es dobleguen i s’arruguen, formes que es transformen i deformen, i reformen i…
Cal·ligrafia escrita amb el moviment del cos, dibuixos pintats a l’espai, quadres fets amb cossos i coses.
Veurem vídeos, escoltarem música, farem manualitats i sobretot BALLAREM! i ens transformarem en moltes coses diferents tot jugant amb el nostre cos i el dels altres.
Si tens entre 5 i 9 anys només cal que portis el teu cos sencer i roba còmoda! 

AMB CONSCIÈNCIA DE MESTRE

M’agradaria compartir amb vosaltres la meva anàlisi sobre una sèrie documental que s’emet a TV3 els dimarts a la nit (a les 22’30h.). Aquesta sèrie dóna veu als Mestres i el seu títol fa honor a aquesta paraula tan bonica que implica donar allò que necessita cadascú en el moment adequat, tenir una generositat sàvia. Cada setmana es tracta un tema que afecta a tot el context educatiu i es valoren  o s’ensenyen diferents punts de vista de mestres i pedagogs, de totes les especialitats i d’escoles ben diferents i alumnes de totes les edats. Paral·lelament actors, artistes, científics, presentadors, escriptors …comparteixen la seva experiència a l’escola i parlen del seu coneixement present, com a pares o com a persones sensibilitzades amb el tema. La Roser Capdevila dibuixant i creadora de la col·lecció de llibres “Les Tres Bessones” explica que el personatge de la bruixa avorrida, la malvada dels llibres està inspirat en la seva mestra. Ella dibuixava constantment i quan era petita la seva mestra menyspreava i esguerrava els seus dibuixos. El Toni Albà, actor còmic, explica com els seus mestres es queixaven als seus pares del seu comportament perquè feia riure a tota la classe i desconcentrava tot el grup. 

Aquestes i moltes altres experiències comentades en el transcurs de la sèrie documental fan adonar l’espectador de com l’escola pot influir en la creativitat, la il·lusió, la motivació de molts nens. Però hem de ser capaços de veure que no només l’escola influeix en la vida de les persones. En aquests dos exemples veiem el contrari, aquestes dues persones no es van quedar amb la primera “mala” crítica que van rebre. No es van rendir i van saber trobar allò que realment els motivava i segurament van rebre un altre recolzament, el de casa amb la família.
A “Mestres”, es comparteixen tant les experiències negatives i més traumatitzadores com aquelles que han marcat i definit la trajectòria professional i personal de l’individu. Cada capítol recorda la vida escolar d’un actor en concret, d’un escriptor, presentador, científic… i aquest es retroba amb aquell mestre que li va obrir els ulls, que el va ajudar a ser crític, a pensar i a formar-se.
Un altra de les parts de la sèrie que vull comentar, sent al meu parer la més sincera i transparent, és quan les càmeres entren a un centre educatiu i ens ensenyen el seu treball real i diari. És llavors quan totes les experiències compartides a “Mestres” tenen una finalitat. Veiem el comportament, el ritme, la dinàmica de tot el centre educatiu i és fàcil adonar-se que el caràcter de cada centre educatiu ve determinat pels mestres que hi treballen, on la motivació primera ve de la vocació i dedicació. Hi ha mestres que treballen sense llibres i es construeixen el seu material didàctic, n’hi ha que prioritzen un tema i el relacionen amb totes les assignatures per mitjà de projectes transversals, n’hi ha que introdueixen les assignatures a partir d’una sortida a fora de l’escola, n’hi ha que es deixen emportar per altres motivacions més socials i després ho relacionen amb el treball de l’aula i n’hi ha que prioritzen la mediació com a procés per resoldre i preveure conflictes. És el cas concret de l’Institut Joan Coromines del barri de Sants a Barcelona on tot el claustre de mestres s’ha hagut de formar en l’àmbit de la mediació, no perquè tinguin problemes sinó per anticipar-se a ells, tal i com diu el seu director. 
El Sistema Educatiu a Catalunya està regit per una normativa concreta, però això no ens ha de limitar alhora d’imaginar quin centre educatiu voldríem. Cada vegada més hi ha escoles i instituts que és qüestionen i s’esforcen per crear un projecte educatiu que sigui una resposta de futur, amb les valoracions del present i amb uns estudis que formen part del passat. I la televisió seria un dels mitjans del passat que va evolucionant amb nosaltres. Per tant aquesta també s’ha d’entendre com una eina educativa, molt poderosa i efectiva si la utilitzem per obrir i reflexionar sobre les diferents i complexes realitats.
Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu. 

EL PSSSST! DE L’ESPECTACLE


Tots sabem que en un teatre s’ha de fer silenci, per respecte a la companyia i a l’obra en primer lloc, i també pels altres espectadors. El teatre és un lloc comunitari on tothom ha de seguir unes petites normes de convivència perquè es pugui gaudir de la representació. Però quan aquesta representació va dirigida als nens els hàbits canvien i a vegades no en som conscients.
El pare, la mare o el mestre, prenen la responsabilitat i amb això també la pressió, d’ensenyar al nen com s’ha de comportar en un teatre: li expliquen que cal fer silenci, que s’ha d’asseure bé i tranquil, que no ha de molestar, ni parlar, ni cridar etc. Heu pensat alguna vegada que hi ha coses que el nen ha de descobrir tot sol? El comportament “adequat” en un teatre és precisament un dels temes que no cal ensenyar abans. Una vegada el nen entra a un teatre l’ambient s’imposa i ell mateix trobarà el seu lloc i l’actitud adequada. 

El espectacles de dansa per a nens busquen i treballen també per copsar la màxima atenció del nen i la nena. No hem d’oblidar que el caràcter natural de l’infant, fruit del seu procés d’aprenentatge, es moure’s i preguntar constantment. Per això cal entendre, trobar l’equilibri, esperar…  i deixar que el nen es sorprengui. La raó per la qual un nen parla o opina durant l’espectacle és perquè està vivint el món màgic que li estant presentant i ni se n’adona de la quantitat de gent que el rodeja. L’infant expressa els sentiments en el mateix precís moment que els sent, encara no té la capacitat de guardar-se l’opinió pel final de l’espectacle. Podríem dir que és la seva manera de deixar palès que està seguint la història. Si quan l’infant és mou o parla des del seu seient, nosaltres responem amb el típic soroll: pssssssssssssssssssssssst! no estarem aportant res al seu aprenentatge, al contrari, convertirem el teatre en un lloc incòmode. 
Per a nosaltres, els adults, aquestes mostres d’espontaneïtat ens fan adonar de fins on l’infant segueix i comprèn la dansa. Tot i així a vegades, depenent del caràcter del nen, pot passar que no es mogui del seu lloc. Això no té res a veure amb portar-se bé o que sigui un bon nen, sinó que el nen o la nena s’ha submergit en el món fantàstic del propi espectacle o que s’està avorrint. I tampoc ens hauríem de preocupar excessivament ja que en el món adult també ens passa.   
El millor regal que pot tenir l’adult que decideix anar a veure i pagar un espectacle de dansa, és sentir com el seu fill li reconeix amb les seves opinions que ha fet una bona tria. 

Montserrat Ismael
Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.