Bárbara Bañuelos

Mi padre no era un famoso escritor ruso.
Un documental escénico

Un projecte d’Investigació social i creació escénica. Als 14 anys vaig descobrir un secret familiar, un secret que podia canviar la meva història, la història d’una família i del seu entorn social. Tot això em va fer reflexionar sobre la memòria individual i com aquesta conforma la història col·lectiva. A partir d’aquell moment investigo, documento testimonis, recopilo informació institucional i indago sobre esdeveniments i fets similars dins d’un context social i d’una època determinada. Aquest documental escènic pretén ser un recorregut pels conceptes d’arxiu, record, document, història, memòria, imatge, cos, narració, imaginació, passat, futur i present. Un documental més enllà de la pantalla i de la imatge projectada, on el fet escènic, l’experiència cinematogràfica i allò corporal s’expandeixen per generar una nova mirada, un nou lloc per descobrir el paper del cos (re)actualitzant el passat, el record i la memòria en relació a la història i al seu context escènic.

Bárbara Bañuelos, formada, deformada i transformada entre Burgos, Madrid, Londres i Nova York, compagina el seu treball escènic amb diferents projectes musicals.

Amb “Inventario: memorias de una aspiradora”, el seu projecte més recent, amb centenars de papers i objectes rebutjats que ha anat recopilant en els últims vint anys, ha recorregut els terres d’espais escènics i expositius com ara el Musac, Artium, Caixa Forum, Teatro Pradillo, Festival Escena Abierta. Actualment està en procés d’investigació i creació de “Mi padre no era un famoso escritor ruso”, un documental escènic que neix de les troballes de la seva peça anterior. Forma part de Ju, grup musical que sorgeix com a laboratori de creació i composició i que es consolida amb el seu primer àlbum el 2015. ‘Poco Adrede Nunca’ i amb un segon ‘Todo y la cabeza’ que sortirà a la primavera. A més a més, és la veu, el cap i la mà gratadora d’Elephant Pit, projecte musical de versions i amb el que ha recorregut sales estatals, espais efímers i festivals no convencionals.

Els comentaris estan tancats.