Graner

› Barri

Nightingale d'Ana Barroso al Castell de Montjuïc

Volem oferir un context de vinculació entre dos centres culturals que no treballen junts habitualment, degut als contextos geogràfics i a la relació que històricament ha tingut la ciutat amb els barris dels quals depenen. En aquesta relació amb altres institucions culturals el Graner vol impulsar no només la presència de la dansa contemporània i les arts vives dins l’espai museístic, sinó també la connectivitat del barri de la Marina amb la ciutat, ja que el seu encaix territorial ve determinat per l’aïllament que li infereix la situació entre la muntanya de Montjuïc, la gran via de les Corts Catalanes, el polígon industrial de la Zona Franca i el Port de Barcelona.

“Ceració i museus” és un projecte que s’estructura entorn de la proximitat, el suport a la creació local jove, l’accessibilitat de la cultura i el patrimoni i la difusió, i democratització, de les arts escèniques i la dansa contemporània especialment.

Dins el programa “Creació i Museus” es presentarà un  site-specific d’Ana Barroso al Pati d’armes del Castell de Montjuïc:

NIGHTINGALE (Rossinyol) 

A través de la dansa contemporània NIGHTINGALE pretén reflexionar sobre l’absència, dialogant íntimament amb l’espai escollit per a la seva representació: el Castell de Montjuïc, l’antiga fortalesa que guarda intramurs el record de nombrosos episodis històrics, quasi tots tatuats en els seus plecs. Convertit amb el pas del temps en una juxtaposició de capes de memòria, el Castell actua com un escenari fòssil per parlar-nos de la nostra història. Des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui, cada estrat fa referència a un moment del nostre passat. Però el que més interessa a NIGHTINGALE són les capes que falten, aquelles de les que ni tan sols en queden les restes. De les que no es parla i les que no es recorden. Les absents, perquè… mai van existir?

L’argument d’aquest site-specific serà l’absència. L’absència com a metàfora. L’absència d’allò laberíntic, insinuat, velat, de l’irracional. L’absència del femení en la història occidental en general, i del castell de Montjuïc en particular. La història és l’única matèria que ens permetrà tenir present (almenys de forma oficial) els esdeveniments escollits pels qui l’escriuen i la recorden.

“L’objectiu principal de la proposta, serà posar de manifest el propi lloc al Castell de Montjuïc. Però també, i com a conseqüència, parlar de tot el que l’envolta, el seu entorn natural com a enclavament, la seva història i la seva actualitat, intentat fer èmfasi en els barris que envolten la muntanya i les seves poblacions. La idea és que, a través de l’art, es cridi l’atenció en la pròpia arquitectura, que el públic pugui acostar mogut per un esdeveniment puntual i conèixer i visitar el propi castell in situ i que aquest serveixi al seu torn per donar a conèixer també la ciutat, com a enclavament privilegiat per a això, d’una manera particular. En resum, que la mateixa geografia que ha servit en ocasions com accident entorpidor i divisori, serveixi d’unificadora i d’acostament de totes les realitats que acull sota les seves faldilles.”