Graner

› Territori

Territori(s), Comunitat(s) i Pràctiques artístiques

Territori(s), Comunitat(s) i Pràctiques artístiques té com a objectiu articular un projecte de recerca compartit entre tres fàbriques de creació -l’Ateneu Popular 9Barris, la Central del Circ i el Graner- al voltant de la creació artística amb les comunitats i en el territori. Un projecte que vol repensar la idea de territori com a lloc comú i transitar per nous contextos relacionals des de la pràctica cultural entesa més enllà del bé de consum. Amb aquest projecte -que té previst desenvolupar-se al llarg de 3 anys- assumim la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre quin tipus de cultura generem als barri de la Trinitat Nova, El Besós i la Marina respectivament. Entenent aquesta necessitat des d’una bidireccionalitat de l’acció, volem reflexionar sobre quines estratègies despleguem per apropar-nos als barris, i com construïm espais d’intercanvi de sabers horitzontals i emancipadors.

Un projecte impulsat per -l’Ateneu Popular 9Barris, la Central del Circ i el Graner amb el suport del Programa Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalització de la segona fase: tancar per obrir portes. Trobada a l'Hangar (2021)

Com a tancament i amb la vista posada en una nova etapa…

Recentment ha finalitzat la segona fase de Territori(s), Comunitat(s) i Pràctiques artístiques, un projecte d’investigació i creació comunitària desenvolupat col·laborativament entre tres fàbriques de creació de la ciutat (La Central del Circ, Graner i l’Ateneu Popular 9 Barris), però també, i sobretot, entre els seus equips de treball, creadors i creadores, veïns i veïnes i col·lectius més propers.

Aprofundir en les relacions amb l’entorn més proper, des d’una major consciència de l’espai que ocupen, ha estat l’eix transversal i el punt de partida dels laboratoris que han donat forma al programa d’aquesta segona etapa. Ubicar-se en un lloc no significa habitar-lo, quan la idea d’habitar remet a romandre d’una altra manera diferent a la qual es preveia.

Sens dubte, les fàbriques com a espais culturals han establert vincles més o menys profunds i més o menys permanents amb els barris on es localitzen i amb les seves comunitats, al llarg de la seva existència. En aquest sentit, entenem com a comunitats no només les agrupacions veïnals sinó, i també, els col·lectius, agrupacions o persones amb les quals es relacionen des de la seva pròpia naturalesa artística. Ara bé, en aquest projecte la qüestió s’ha desplaçat a d’altres preguntes: quina és la raó social del treball i la pràctica quotidiana que activen les fàbriques? quines ressonàncies té fer més enllà dels murs que les delimiten? com activar una relació que descentralitzi la fàbrica com a nucli promotor d’una activitat “creativa”, desjerarquitzi rols i faci esclatar una altra energia social?

Els laboratoris són la continuïtat d’una primera etapa en la qual, des d’una pràctica de glossari, el projecte va entrar en l’univers de les paraules, en la manera com anomenem les coses, no tant per definir com han de ser sinó, i més aviat, per pensar com les vivim i com les reconstruim. Aquest exercici va marcar una metodologia de treball en la qual es parteix sempre de preguntes obertes i no de receptes, consignes o diagnòstics, preguntes per a les quals no hi ha una resposta preestablerta. És el procés d’explorar l’abast i els límits d’aquestes preguntes el que permet sostenir-nos i assajar formes alternatives de relacionar-se, romandre o compartir un espai.

Els tres eixos que s’esmenten en el projecte també van ser l’estímul des del qual es va dissenyar el programa de cada laboratori, però aquesta vegada aprofundint en nocions, dinàmiques i eines que tinguessin en compte la reedició de les relacions comunals / veïnals, la presa de consciència del fet que hi ha una altra manera de concebre el llaç social des de la creació i, en particular, de la caducitat d’algunes coses que considerem inamovibles, com ara les formes com fem i treballen en l’art, o les maneres en les quals l’art es troba amb la vida.

El territori com a material antropològic o deriva col·lectiva dels cossos

Amb la dinamització de Ro Caminal i Jorge Albuerne, el laboratori de La Central del Circ es va centrar a repassar la memòria històrica i també actual dels assentaments irregulars de l’antic Camp de la Bota. Amb aquest imaginari com a punt de partida es va activar una pràctica de deriva per reconèixer la zona Besòs-Maresme; una deriva que va transitar per trobades amb especialistes i veïns que, des de diferents perspectives, aborden el context actual i històric del barri. Aquests relats, passats després pel cos individual i col·lectiu del grup, van obrir un altre estat de consciència i coneixement de les capes que es sobreposen en una estructura territorial i en les coses que es fixen o mouen dins d’aquestes.

Creació, comunitat i cures

Conèixer-se, comunicar-se i col·laborar van ser les guies per configurar un grup de creació entre veïns i veïnes dels barris de Roquetes, Verdum i Trinitat Nova.  L’escolta del desig i la construcció col·lectiva d’aquest desig mentre es realitza un pràctica creativa van ser les claus dels punts de trobada entre el grup intergeneracional que van dinamitzar Rufino Rodríguez i Lorena Hernández. Restituir sobre l’escenari de l’Ateneu 9Barris aquesta ocupació, des del desig popular de la gent del barri, va ser el gest transversal de la comunitat “efímera” que va activar el laboratori.

De l’espai domèstic a l’escena o formes d’habitar la casa

Un grup de dones de la Coral de Sant Cristòfol ja són veïnes habituals del Graner, com a part d’un programa de proximitat que fa més d’un any que s’hi desenvolupa. Recorren l’espai com si fos casa i han estat en contacte amb projectes creatius que s’hi han dut a terme. Però ara, en el marc del laboratori realitzat per Pere Jou i Aurora Bauzà, aquest grup de veïnes s’ha implicat en una pràctica artística experimental que les ha col·locat al centre de l’escena, de l’escenari. Amb tot, el laboratori no s’ha limitat al moment exclusiu del treball artístic, s’ha eixamplat cap a una sèrie de trobades quotidianes amb altres col·laboradors i l’equip de treball que forma part de l’espai, generant una relació que insisteix en la trobada permanent com a única forma per fer de l’espai públic un espai comú.

Tancar per obrir portes

Aquesta segona etapa va concloure amb una trobada entre tots els grups que havien realitzat els laboratoris, una jornada per sistematizar i tornar als llocs d’aprenentatge d’aquest recorregut (perquè l construcció de coneixement passa per fer i no només per pensar). Va ser una jornada per reordenar l’experiència col·lectivament, obrir-la cap a noves preguntes i compartir-la amb d’altres.

Una etapa que es tanca sempre pot ser, al mateix temps, una porta que s’obre. Del territori a la pràctica artística i de la pràctica artística a la comunitat, ambdues i també viceversa, són derives que recorrem de manera permanent si entenem que els rols no són fixes ni propietat només d’alguns. Estimular aquests trànsits de manera més conscient és, més que un desig una responsabilitat i potser és la porta que hem d’obrir de manera permanent perquè les relacions sorgeixin entre elles, es produeixin i succeeixin.


Aprofitem el tancament de la segona fase per estrenar un nou espai per al projecte, dins el web de Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona. A partir d’ara podreu consultar tota la informació del projecte i el material textual i audiovisual que generi també AQUÍ

Territoris(s), Comunitat(s) i Pràctiques Artístiques és un projecte col·laboratiu impulsat per l’Ateneu Popular 9 barris, La Central del Circ i el Graner, amb el suport del Programa Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.

Fotografia de ©Mila Ercoli

Segona fase del projecte: Laboratoris (2021)

Segona fase del projecte de recerca compartida entre l’Ateneu Popular 9 Barris, la Central del Circ i el Graner al voltant de la creació artística amb les comunitats i en el territori.

Aquesta segona fase s’articula a partir de laboratoris que es realitzen d’abril a juny de 2021. Durant el primer trimestre de l’any, les tres Fàbriques participants han estat dissenyant aquests laboratoris des d’un lloc comú: l’anàlisi, eines, metodologies, estratègies i relatories obtingudes durant la Jornada de la Biennal de Pensament 2020, organitzada al voltant d’aquest marc de pensament. Els elements que configuren els laboratoris partiran de les necessitats i desitjos expressats pels i les participants de cada territori.

Cadascuna parteix d’un lloc molt diferent, que ve marcat per la seva trajectòria, la seva relació amb el territori i la comunitat i el seu eix singular d’acció. Però, parteixen al mateix temps de qüestions que es plantegen de manera col·lectiva: com arribar a un relat comú entre fàbriques que no uniformitzi, sinó que respecti les diferències i realitats que ens singularitzen? D’on sorgeix la necessitat de les fàbriques per impulsar accions col·lectives amb i per a la comunitat?

També en aquesta segona fase s’incorpora per acompanyar la recerca la Dianelis Diéguez, que vetllarà per la mirada global i col·lectiva del projecte, que compta amb una coordinació col·lectiva entre els tres equipaments, enriquint i afectant així les mirades i maneres de fer, aprenent les unes de les altres.

Els laboratoris:

  • El laboratori que engega l’Ateneu Popular 9 Barris està plantejat com un espai on generar vincles emocionals, on poder-se expressar lliurement i viure emocions positives en aquests moments de foscor. A partir de les històries de vida de les persones participants, històries de lluita i resiliència, es pretén generar un espai de suport mutu on compartir vivències a l’hora que donar visibilitat les desigualtats socioeconòmiques i/o opressions que pateixen els que hi habiten. El grup de participants està format per 15 persones d’entre 13 i 76 anys, homes i dones, d’orígens i procedències diversos, acompanyats per Rufi Rodríguez (artista de circ amb molta experiència en projectes comunitaris) i Lorena Hernández (actriu, amb molta experiència en projectes de teatre social i creació comunitària al territori).

 

  • ASSENTAMents és el laboratori que proposa La Central del Circ, amb una primera fase d’investigació de camp amb Ro Caminal i una segona de recerca creativa amb Jorge Albuerne. Dirigit a la comunitat artística i amb la col·laboració de persones del territori amb experiència en les temàtiques tractades, el laboratori parteix de la memòria de les persones que van habitar el Camp de la Bota. El fil conductor serà la situació actual i passada dels assentaments irregulars al barri del Besòs-Maresme, amb la intenció de posar en pràctica metodologies daproximació a un territori i les seves gents i, alhora, explorar dispositius artístics que puguin donar forma a les informacions i veus recollides en la fase de recerca.

 

  • Per part del Graner, el laboratori és procés de recerca i cocreació entre les artistes Pere Jou i Aurora Bauzà i les Aventureras (veïnes que formen part de la Coral de Sant Cristòfol del barri de La Marina). La Mª Àngels, l’Enriqueta, l’Amàlia, la Mª Luisa, la Sole i la Isabel es van autoanomenar amb aquest nom fa uns mesos, quan per primera vegada van participar en una creació contemporània al Graner. Amb Aquí i no allà Pere Jou i Aurora Bauzà proposen un projecte de recerca artística sobre la relació entre el cos, la veu i els mecanismes de construcció d’identitat individual i col·lectiva, que aborda qüestions com la vulnerabilitat i l’apoderament. Aquest projecte està plantejat com una investigació conjunta entre les artistes i les veïnes, treballant a partir de la memòria i les històries de vida arrelades al territori per desenvolupar un mecanisme escènic a mig camí entre l’òpera i la dansa contemporània. Una afectació mútua entre creadores i Aventureras, mentre teixeix noves relacions entre les comunitats de la Fàbrica i el barri.

Aquesta fase del projecte es tancarà amb una jornada de posada en comú el 21 de juny a Hangar, on es compartiran els processos de recerca i creació, reflexions i vivències amb participants dels tres laboratoris i la xarxa de fàbriques.

Consulta el dossier complet dels laboratoris adjunt

Jornades "Territori(s), comunitat(s) i pràctiques artístiques" (2020)

El 16, 17 i 18 d’octubre de 2020 es van dur a terme les Jornades Territoris(s), Comunitat(s) i Pràctiques Artístiques, una proposta itinerant entre La Central del Circ, L’Ateneu Popular 9 Barris i Graner per reflexionar sobre la creació artística comunitària des de les arts del circ, la dansa, el moviment i les arts vives. Aquesta proposta naixia de la necessitat compartida de les tres Fàbriques de Creació per situar el coneixement i la pràctica sobre aquest tipus de creacions, i de la voluntat de fer-ho de forma conjunta, en col·laboració, i interpel·lant persones (artistes o no)  que volguessin formar part de la reflexió. Les Jornades a la Biennal de Pensament, doncs, esdevenien el primer punt de trobada entre les 3 Fàbriques, tres equipaments fundats en moments i territoris diferents, on es desenvolupen arts diverses i que mantenen vincles també diferents amb els seus contextos. 

Al Graner, més concretament, vam partir de les següents preguntes: com passar de la participació en un projecte artístic a la col·laboració entre comunitats? Com repensar la idea de territori de forma coral perquè esdevingui un lloc comú? Com treballar amb cossos artístics per generar contextos relacionals d’experiència i pràctica cultural? Com passar del retorn social a l’afectació social? D’on sorgeix la necessitat d’una fàbrica de creació per impulsar accions col·lectives amb i per a la comunitat?

I vam treballar des de les següents activacions:

  • “Darrere de la muntanya”  és la peça escènica que parteix del treball “A quatre potes” del col·lectiu nyamnyam, a partir d’un treball amb el barri de La Marina. Amb l’Imma Solé de l’Institut Montjuïc i diverses famílies del barri, els nyamnyam han transitat el barri, i acompanyats també de la Dianelis Diéguez, el Pedro Pineda, el Salva Sanchís i l’Anna Rovira han creat aquest dispositiu escènic: un espai d’acció de lliure circulació entre el públic i creadorxs, que indaga sobre l’aparició de la quotidianitat en el fet escènic.
  • Taula “arts en viu” amb nyamnyam i Imma Solé: Partint d’un concepte que fa al·lusió als processos dins i entre les comunitats, es planteja no una taula sinó uns bancs de treball. A partir del dispositiu presentat a la peça ‘Darrera la muntanya’, s’obrirà un diàleg i es compartirà de manera pràctica com les ‘arts en viu’ suposen un espai d’acció i reflexió.
  • Taula “escena expandida” amb Dianelis Diéguez, Aurora Bauzà i Pere Jou: La taula partirà de la necessitat de portar als espais convencionals les pràctiques més experimentals i genuïnes. Que la noció d’escena expandida sigui posar al centre les coses que no ho són. I per fer-ho, s’elaborarà un glossari nou que redefineixi totes aquestes qüestions.
  • Taula “pràctiques relacionals” amb Roger Bernat: Entenent el territori com aquell espai construït socialment i travessat per la mirada comunitària, s’abordaran diferents metodologies de treball que s’hi activen. Pràctiques que transversalitzen, que es situen entre les pràctiques corporals i les dinàmiques col·lectives.

RELATORIA:

Per activar la diversitat de pràctiques i mirades, i, al mateix temps, conjugar l’interès comú per les creacions comunitàries, es va convidar a artistes i creadors/es, pensadors/es i activistes a detonar el pensament a partir de inputs i informacions diverses. Alhora, es va invitar a persones vinculades a les pràctiques comunitàries o pròximes a les Fàbriques, a deixar-se afectar per aquests inputs i obrir els seus raonaments i preguntes en col·lectiu. La relatoria és un recull de derives argumentals, idees i qüestions que van sorgir durant les converses que es van mantenir durant la Biennal de Pensament, els materials aportats per les persones convidades a dinamitzar els espais, les persones participants i la visió de les tècniques de les 3 Fàbriques. Per tenir la certesa que la veu de les persones participants a les jornades quedava reflectida en aquest document, es va fer una taula de treball posterior a la Biennal amb un grup de participants.  

S’ha volgut mantenir un sentit heterogeni i els punts diversos d’articulació dels discursos, però s’ha tractat les diverses activitats com si fos una única Jornada. Per poder unificar els continguts, s’ha proposat línies argumentals i s’ha mantingut la temporalitat de les activitats. La memòria s’inicia amb la descripció general de cada jornada  i continua amb les accions d’obertura. Posteriorment es presenten les Taules de treball de forma consecutiva i s’aborda la proposta feta per les persones dinamitzadores, el què va succeir durant els tallers, les metodologies i dispositius que es van detonar i els glossaris o preguntes que es van obrir.  Seguidament es presenten aquells conceptes que van ser transversals als tres espais i finalment es tanca amb els nous interrogants que projecten  indagacions de futur. 

Persones que han col·laborat amb els seus relats a la redacció d’aquesta relatoria:

Ro Caminal, Constanza Brnčić, Jorge Albuerne, Rocío Manzano, Mariló Fernández, Lali Álvarez, Ariadna Rodríguez, Iñaki Álvarez, Aurora Bauzà i Pere Jou, Dianelis Diéguez, Roger Bernat, Nuria Tarragó, Mariona Soler, Elies Martínez, Thomas Louvat, Aida Ballester, Joan Casas, Jon Elola, Gregorio Torchia, Ana Saint-Dizier, Monia Braghini, Nuria Guiu, Ariadna Miquel, Sara Caeiro, Marissa Patuví.