Mapa 2016 en construcció – residències i relacions

Les residències artístiques de creadors que passen pel Graner configuren una constel·lació de relacions entre els creadors i les estructures que els acompanyen. La manera com entenem l’acompanyament des del GRANER és precisament acompanyar l’artista i la seva obra de manera global i integrada, tenint en compte el seu context. Acompanyem el creador/a i les relacions que estableix ‘amb i entre’ altres estructures i unitats de suport. Intentem ser un recurs obert, a la mida de l’artista, personalitzat i diferencial.
El GRANER és un centre de creació del cos i del moviment que acull propostes en residència que arriben per mitjà de convocatòria oberta i per relacions amb altres estructures (Mercat de les Flors i col·laboracions amb festivals i estructures independents.
Amb aquesta idea de constel·lació i de tenir en compte els lligams i els recorreguts de cada projecte hem intentat plasmar sobre el paper aquestes relacions en un mapa 2016 de residents. És un mapa en evolució (ja que la darrera actualització és de finals de març) i que simplement vol posar en evidència els lligams que es produeixen al llarg de la creació o investigació d’un projecte artístic.
Captura de pantalla 2016-03-31 a la(s) 11.25.32

Andreu Martínez

“Constantino Martínez Martínez”, el meu avi, pastor, llaurador, camperol i últim habitant del poble de San Benito, a les galteres de la serra del Mugrón. Serra de coves marines, antecedents íbers i poble de costums àrabs en terres manxegues. La peça parla, des del present, de les seves memòries i vivències i com la vida transforma l’entorn, oblidant els seus hàbits i tradicions, adaptant-se a noves maneres de fer. Com a nét seu em veig exposat a reprendre el seu llegat, a escoltar els seus passos i a descubrir les seves accions i hàbits, paraules i gestos antics i presents; a celebrar una trobada i festejar una abraçada al passat, que està en risc de desaparèixer.

Captura de pantalla 2016-03-02 a las 16.44.21

Andreu Monclús treballa entre Espanya i França, vinculat a companyies com ara Philippe Genty o El Conde de Torrefiel. Amb Nicolás Carbajal funda Los Automecánicos, plataforma d’acció on aboca tota la seva experiència en el món de la dansa i el teatre amb Nikolai Karpov, Claire Hegel, Alfred Casas, Jushka Weigel, Roberto Olivan i Forman Brothers, entre d’altres. Es va formar a l’Escola de Creació Mar Navarro i és llicenciat en Teatre Visual per l’I.T. de Barcelona. Posteriorment va rebre les beques “Scuola Europea de l’arte dell’acttore”, la beca de perfeccionament de la Diputació de Barcelona 2014 i la beca d’investigació de l’Institut Internacional de la Marionnette de Charleville-Meziers.

Mariona Naudin, Maria García Vera, Laia Cabrera

FRICCIONS és un projecte d’investigació escènica que té com a punt de partida la següent pregunta: Com influeix la ficció en la nostra quotidianeitat?

Aquesta qüestió ha generat ja molt de material tant a nivell artístic com antropològic. Tot i així, segueix sent indispensable continuar qüestionant-nos el paper de la ficció per a, sobretot, intentar identificar com aquestes necessàries i ancestrals ficcions es van transformant i penetrant en la nostra qüotidianeitat sota diverses disfresses. El poder de la ficció per a moldejar la nostra percepció de la realitat és innegable i actualment ho és potser més que en cap altre moment de la història de la humanitat. Però quines noves relacions s’estableixen avui entre ficció i realitat?

Captura de pantalla 2016-02-15 a la(s) 14.44.14

Mariona Naudin, María García Vera i Laia Cabrera són treballadores d’ Arts Vives formades en teatre de Gest a l’Institut del Teatre de Barcelona. Les tres s’han format també en dansa i tècniques de moviment i han realitzat treballs en solitari i treballat per a d’altres artistes. Friccions és el primer treball que desenvolupen com a equip artísitic.

Albert Quesada i Octavi Rumbau

TIME EMOTION (títol provisional) Projecte coreogràfic de creació musical Creat per: ACME / Octavi Rumbau - Funktion / Rémi Durupt

A Time Emotion, tres ballarins i quatre intèrprets es coordinen en escena al servei d’una idea: la possibilitat de modelar la percepció del so i del moviment, creant la sensació d’un temps glaçat i diluït, en constant contracció i dilatació. El pas del temps deriva en una construcció espacial; els estímuls auditius passen a ser tàctils i constitueixen un viatge per un territori sonor en permanent organicitat.

Aquesta idea germinal del projecte neix de les reflexions desenvolupades durant la fase preliminar per part d’Octavi Rumbau i Albert Quesada. Dos artistes procedents de disciplines aparentment llunyanes però que comparteixen més elements dels que ells mateixos podrien imaginar en un primer instant: un des de la percepció a partir de l’imaginari acústic dels instruments musicals i l’electrònica, i l’altre, des del moviment conjugant escolta i acció.

Captura de pantalla 2016-02-15 a la(s) 14.05.30

La companyia de dansa ACME formada per Albert Quesada, Federica Porello, Zoltán Vakulya, Mireia de Querol i Marcus Baldemar s’ha desenvolupat creant i ballant per Europa en els darrers anys. El seu darrer quintet, Wagner & Ligeti, tracta de la complexitat de la música i del seu significat. Analitza com les estructures, les repeticions i les interaccions temporals de la música orquestral arriben a plasmar i comunicar idees; com el soroll organitzat de la música evoca imatges i les converteix en pensaments. Els ballarins guien el públic en l’exploració de dues peces: l’obertura del Tannhäuser de Wagner, un dels fragments de música instrumental narrativa més clars del cànon occidental, i Lontano, de György Ligeti, que pretén desarmar la noció mateixa de jerarquia musical.

OCTAVI RUMBAU és un compositor barceloní nascut el 1980. El seu treball recent es concentra en la cerca de nous espais sonors de la interacció entre electrònica i instrument, a més d’aprofundir en la mal·leabilitat del temps musical.

ALBERT QUESADA es va formar a l’escola PARTS de Brussel·les (2004-2008) i la Hogeschool voor de Kunsten (Escola Superior d’Arts, MTD, 2003-2004) d’Amsterdam, després d’haver estudiat Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona. Ha impartit cursos i tallers en diferents punts de Bèlgica, França, Àustria, Alemanya, l’Índia i els Estats Units.

Sandra Navarro

TRANSMISIONES neix a partir d’unes gravacions de so que vaig realitzar amb el meu avi l’any 2000, on m’explicava les seves experiències al front durant la Guerra Civil espanyola. És un exercici de memòria gestual i històrica on a mesura que avanço en les diferents generacions observo com el gest i la paraula es van distorsionant, difuminant, degradant…en definitiva com tendeix a canviar o desaparèixer la memòria del meu avi.

Aquest projecte sorgeix del tema recurrent que apareix en les meves darreres peces des del 2011 i que és: la recerca de la identitat contra la memòria col·lectiva, així com l’ús del vídeo en escena.

Captura de pantalla 2016-02-15 a la(s) 13.47.56

Sandra Navarro és coreògrafa i actriu. Treballa transversalment en diferents disciplines artístiques, des de la videocreació a la realització d’escenografies. Col·labora amb diferents creadors nacionals i internacionals (Marina Mascarell, Núria Font, Karin Du Croo i Violeta Marsans, entre d’altres). Des del 2004 practica diferents tècniques meditatives i arts marcials com ara Qi gong, judo (cinturó negre) i Reiki. El 2014 rep una beca per formar-se en Suzuki i Viewpoints amb la SITI Companyi a NY. Actualment desenvolupa i imparteix workshops on uneix dansa i meditació.

Anna Calsina

 OBJECTIF PLUTON - PROJECTE ARTÍSTIC

Atmosfera enrarida d’alta muntanya…

A baix, a la vall, dos petits gatets miops amb els ulls carregats de conjuntivitis, juguen maldestrament amb un cabdell de llana. Davant d’un xalet borrós que serveix de decorat, hi ha un trineu fabricat amb llumins…

“Bon dia a tothom, 

M’adreço a vosaltres per demanar-vos el vostre punt de vista, que m’ajudarà a prendre una decisió difícil. El meu gat de 17 anys acaba de morir de vell. Em posa molt trist haver-lo perdut. No aconsegueixo superar la seva pèrdua. El meu pare m’ha dit que el podria dissecar. 

Francament, no sé què pensar-ne, d’aquesta idea. 

Està bé? No està bé? 

Em podríeu ajudar a prendre una decisió ?” 

Una imatge estrambòtica i fantasiosa ens colpeix l’esperit: què se’n va fer de l’ànima d’aquests gatets juganers i entremaliats que, després d’una mort sobrevinguda, van ser dissecats pels seus amos? Mantenint les seves mascotes dins d’un simulacre de vida no van sinó prolongar la mort, ja que la vida –la veritable– es va refugiar en el més enllà per prosseguir el seu moviment lúdic i immutable.

Captura de pantalla 2016-02-15 a la(s) 13.33.43

El pollo campero

LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN és una investigació escènica que parteix de l’estereotip i els tòpics associats a l’univers de l’actriu (què sap fer una actriu pel simple fet de ser-ho?), per utilitzar-ho com excusa i parlar dels temes que ens interessen com a creadores i com a individus (amor, família, precarietat, política, mort). El punt de partida és el supòsit que tot el que passa a l’escenari és una mentida pactada, j no ens importa la veritat a escena, entenem que tot és una construcció al voltant de la veritat, amb més o menys veritat, però mentida. Entenem que a la vida tot són construccions també, tot són mentides.

Captura de pantalla 2016-02-15 a la(s) 12.25.54

La companyia EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR neix el març de 2012 i obre una primera aproximació del seu treball mesos després en els IN-FORMALS de La Poderosa (Barcelona, novembre 2012). A partir d’aquell moment la companyia continua investigant i realitzant diferents proves escèniques fins que estrena la seva primera peça completa titulada SEKVANTARO. PIEZAS CODEPENDIENTES DE DURACIÓN RELATIVA EN LAS QUE LAS ACTRICES INTENTARÁN NO HACER TEATRO dins el Festival Internavional de Nous Investigadors Escènics (V CENIT TNT-Atalaya) on reben el premi al millor espectacle.

Després d’això actuen en diferents festivals, entre ells l’ACT Festival, on també recullen el premi a la millor direcció. Paral·lelament reben el premi al millor espectacle revelació als II Premios Andaluces de Teatro. Actualment estan girant amb aquest primer espectacle per diferents sales i festivals (GREC-Antic Teatre Barcelona, Escena Abierta-Burgos, Festival InTacto-Vitoria, FRINGEMatadero de Madrid, Festival Fronterizo-Santander, Espacio Labruc-Madrid, Ateneo MuchaVida-Madrid, Espacio Escénico DT-Madrid, Espacio Taktá-Cáceres, Sala Ultramar- Valencia) mentre preparen el seu segon espectacle, amb el títol provisional LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN.