Crònica d’unes activacions. Quim Bigas sobre “Festucs” i “Carne Fiesta”.

Al voltants del 2011 vaig voler ajuntar un grup de persones d’edats compromeses entre els 17 i els 23 anys per realitzar una obra plegats al voltant del “pogo” i de diverses converses sobre la violència interna. Moltes de les persones que vaig convocar en aquella primera trobada ja els coneixia ja que, com aquell qui diu, els he vist créixer per diversos motius.

La idea no era només fer una obra sinó indagar plegats en unes temàtiques, així com trobar activacions que poguessin tenir a veure amb allò del que s’anava parlant.  Com a premissa es va establir una conversa entre les nostres experiències i punts de vista amb formats que suportessin un tipus de moviment o context que no jugués com una imposició sobre els formats escènics actuals, sinó que el context estigués al nostre servei. Tinc la tendència a pensar que els espais teatrals i alguns contextos educatius han imposat uns comportaments que probablement immobilitzin la capacitat de moviment dels seus participants.

Dintre d’aquest tipus de processos, l’acte de conversar agafa un cos realment important. Des d’una perspectiva etimològica, la conversa és l’acte de girar plegats i s’oposa a la dualitat imperant que existeix en els diàlegs; en una conversa, els implicats poden no saber les respostes i moure’s a través de les preguntes. De fet, considero que les preguntes són extremadament importants pels processos creatius ja que, de forma implícita, generen accions. La conversa amb aquest grup, els quals porten el nom de FESTUCS, va finalitzar amb una proposta escènica: “Crònica d’un espai de desgast” que és va poder veure a diversos pobles de la costa del Maresme, així com a l’Antic Teatre el setembre del 2014 i a DT Espacio Escénico de Madrid el febrer del 2016.

Fruit d’aquesta experiència alguns espais es van interessar pel format del treball i van començar a aparèixer hipòtesis sobre com el projecte podria estar disponible en d’altres contextos. El LEAL.LAV (Laboratori d’Arts en Viu a La Laguna) va pensar que seria interessant poder treballar amb un grup d’estudiants una proposta que partís de la experiència i les metodologies de  FESTUCS.

Dit això, m’embarco, acompanyat d’alguns FESTUCS i gent de l’illa,  a la creació d’una activació escènica amb un grup d’estudiants del Batxillerat d’Arts Escèniques del IES La Laboral de La Laguna. El procés ha tingut una etapa de “primer contacte” durant el mes de febrer del 2016 i un període de 3 setmanes als mesos d’abril i maig amb una presentació el dia 13 de maig que s’ha anomenat “ACTIVACIONES PARA UN RUGIMIENTO SILENCIADO”.

Com a activador d’aquesta proposta el que més he tingut han estat preguntes i propostes d’activacions, que són afectes de la meva experiència com a espectador, passejant, agent social o coreògraf, així com de la relació amb el mateix grup.  Curiosament, en el moment que comences a fer preguntes, te n’adones que en fem molt poques. El grup, que porten el nom de CARNE FIESTA, portava uns hàbits innats i quasi culturals sobre l’acte d’actuar, la forma de respondre o la manera de moure’s. Elles, en alguns casos, no estan acostumades a lidiar amb les preguntes ja que el que se’ls imposa és memoritzar respostes i tècniques tot creant un manual del “acte d’actuar” que, cada cop més, s’allunya de la seva realitat i de la seva pròpia forma de fer les coses. “Què t’agradaria fer en un escenari?” “Com t’agrada moure’t?” “Has pensat alguna vegada en les minories de les quals formes part?” van ser algunes de les preguntes que van engegar certes converses al voltant dels desitjos, el plaer o la feminitat. Diuen que mai ningú els havia fet aquestes preguntes i que, algunes d’elles, encara les tenen al cap. Jo també.

Les preguntes s’activen a partir de les accions que ja porten implícites o partint de la cerca a partir de la pràctica de moure’s i estar en-pensament. Les dues possibilitats no són oposades sinó que, sovint, es retro-alimenten: la transformació de les preguntes en accions provoca que la mateixa acció generi unes noves preguntes que podrien acabar en altres accions o reforçant l’acció que ja té lloc. En certa manera, sense que res sigui un manifest, engeguem reflexions i pensaments que informen la nostra manera de moure’ns, la nostra visió sobre l’educació i la nostra forma d’ expressar i activar allò que diem. Al final, el context que hem generat amb CARNE FIESTA és un contenidor de preguntes, de realitat, de potències i de desgast, que busca els seus propis marges i la seva existència pel que ja és: una acció i una celebració.

Durant el procés hi han col·laborat alguns membres de FESTUCS, estudiants de pràctiques del teatre LEAL.LAV i professionals de l’illa. Considero que, a part de tenir un procés, s’ha d’apostar per l’experiència, l’intercanvi i els afectes. Un treball escènic de 50 minuts o 2 hores no pot ser l’única cosa que s’emportin a casa. És impossible. Partint d’aquí, és urgent cuidar el procés com un context que genera un coneixement tàcit que pot arribar a afectar les nostres pròpies formes de vida.

 “ACTIVACIONES PARA UN RUGIMIENTO SILENCIADO” ha estat un procés de 4 setmanes plegats i un allau de correus i escriptures automàtiques. El projecte segueix viu a través dels implicats i aquell públic que va estar amb nosaltres el dia 13 de Maig. Tot i que hi hagi gent que li agrada posicionar aquest tipus de treballs en els camps de la inclusió social o emprant altres etiquetes per l’estil, considero que la capacitat d’acció i la professionalitat de tots els implicats no està a l’alçada de cap etiqueta que jugui a ser inclusiva. Més que res perquè, a través de l’etiqueta “inclusió”, estem donant per suposat que hi havia una exclusió; des del meu punt de vista, es tracta d’una lògica excessivament paternalista.

“ACTIVACIONES PARA UN RUGIMIENTO SILENCIADO” és una activació per a tots els seus implicats: un disparador des de l’atenció, l’acte de conversar, l’escolta, el desgast, la confiança i l’acte de ser tocat. És un moviment de proximitat cap a allò que ens mou a partir del present que compartim i les preguntes que ens desperta.

Més info:

http://www.tea-tron.com/emisionescacatua/blog/sin-comentarios-3/

http://www.difundecultura.es/homenajearemos-al-ser-a-la-feminidad-al-moverse-y-al-ser-movido/

IMG_6921

IMG_7080

Els comentaris estan tancats.