Projecte Cos i Moviment 0-3 Curs 2015-16

Projecte en col·laboració Mercat de les Flors/Graner amb l’Institut d’Educació de Barcelona (IMEB)

Per tercer any consecutiu, aquest curs 2015-16, des del Mercat/ Graner hem seguit apostant per la formació, la pràctica i la reflexió del moviment a l’aula de l’escola bressol. A partir de la complicitat de mestres, infants i les seves famílies. Des del 2013 el Graner va iniciar el Projecte Cos i Moviment 0-3 per introduir la dansa i el moviment a l’Escola Bressol. Des d’aleshores i encara enguany col·laborem amb les següents 13 escoles bressol i 1 espai familiar.

Escoles implicades:

-EBM Sant Medir. Gràcia

-EBM Can Caralleu. Sarrià-Sant Gervasi

-EBM L’Arbret de l’Eixample. Eixample

-EBM Les Quatre Torres. Sant Andreu

-EBM El Timbal. Sants-Montjuïc

-EBM El Fil. Sants-Montjuïc

-EBM Tramvia Blau. Sarrià-Sant Gervasi

-EBM Camp de l’Arpa. Sant Martí

-EBM Collserola. Sants-Montjuïc

-EBM La Mar Xica. Sant Martí

-EBM Dolors Canals. Sant Martí

-EBM La Farinera. Sant Martí

-EBM Can Bacardí. Les Corts

-Espai Familiar: La casa dels colors

Coordinació del projecte:

Montserrat Ismael i Biosca: Coordinadora dels Projectes Educatius del Mercat de les Flors i del Graner amb la col·laboració de Gemma Palet, psicopedagoga especialista en el llenguatge del cos i el moviment a l’etapa d’educació infantil.

Projecte Cos i Moviment 2013-2016

Des del 2013 el Graner va iniciar el Projecte Cos i Moviment 0-3 per introduir la dansa i el moviment a l’Escola Bressol. Des d’aleshores i encara enguany col·laborem amb les següents 13 escoles bressol i 1 espai familiar.

 Llistat de les 13 escoles bressol del Projecte Cos i Moviment 0-3

-EBM Sant Medir. Gràcia

-EBM Can Caralleu. Sarrià-Sant Gervasi

-EBM L’Arbret de l’Eixample. Eixample

-EBM Les Quatre Torres. Sant Andreu

-EBM El Timbal. Sants-Montjuïc

-EBM El Fil. Sants-Montjuïc

-EBM Tramvia Blau. Sarrià-Sant Gervasi

-EBM Camp de l’Arpa. Sant Martí

-EBM Collserola. Sants-Montjuïc

-EBM La Mar Xica. Sant Martí

-EBM Dolors Canals. Sant Martí

-EBM La Farinera. Sant Martí

-EBM Can Bacardí. Les Corts

-Espai Familiar: La casa dels colors

Façanes_escolesbressol_web

El temps de les arts: un temps per la creativitat.

EBM CAN CARALLEU

El temps de les arts: un temps per la creativitat. Concrecions en relació al llenguatge del cos i el moviment

L’Escola Bressol Can Caralleu té, com un dels eixos vertebradors del seu projecte educatiu, “El temps de les arts”: una proposta transversal que ofereix a l’infant de 0 a 3 anys un ventall d’experiències que promouen l’exploració dels diferents llenguatges artístics ( la música, la literatura, el teatre, … i també la dansa ).

Aquest fou el punt de partida del projecte “Cos i Moviment” al centre i també ha esdevingut el punt de partida d’aquest article, a través del qual hem volgut aprofundir en el concepte de creativitat vinculada al llenguatge del cos i el moviment.

Loris Malaguzzi, pedagog i ideòleg de les escoles de Reggio Emilia,  expressava:

“Els nens, privilegiats perquè no s’aferren en excés a les seves idees –que es construeixen i reinventen contínuament- són els més preparats per extreure, descobrir, canviar el punt de vista, enamorar-se de les formes i dels significats que es transformen. Són els estimadors més sensibles dels valors i de les eines de la creativitat”.

I continuava el seu discurs en relació a la creativitat:

-la creativitat no s’ha de considerar una facultat mental aïllada, sinó una caracterització de la nostra manera de pensar, conèixer i decidir.

-sembla expressar-se a través de processos cognitius i dimensions afectives i imaginatives profundes, l’aliança dels quals reforça la capacitat de re-estructurar els camps de previsió i aplicació i d’arribar a solucions imprevistes.

En de les propostes de dansa amb els infants de 0 a 3 anys, enteses des del llenguatge artístic del cos i el moviment, acollim, principalment, la creativitat expressiva ( la forma més elemental de creativitat segons la classificació de Taylor ), caracteritzada per l’espontaneïtat i la llibertat. “El momento en que se baila (…) es como un juego maravilloso”, diu Jacqueline Robinson. I justament aquests jocs meravellosos són els que podem observar en els moments en què, a l’escola bressol, els nens i les nenes ballen, s’expressen i es comuniquen per mitjà d’aquest llenguatge de la dansa, ja sigui en sessions de dansa estructurades o en moments de la vida quotidiana.

Però, com a projecte d’escola, no només podem parar atenció als nens i nenes. “El temps de les arts” necessita de la implicació necessària d’infants i adults.

Volem destacar com l’educador/a tindrà un paper clau en aquest procés de promoure experiències per investigar els diferents llenguatges artístics, doncs, com ens explica Loris Malaguzzi:

-la creativitat activa indirectament la seva potència si els adults i els mestres són menys consumidors de ciències o prescripcions pedagògiques i, en canvi, més observadors i intèrprets dels problemes.

-la creativitat pot fer-se més visible si els adults intenten prestar atenció, més que no pas als resultats, als procediments de la ment dels infants en els diferents camps del fer i de l’entendre.

Seguint el pensament d’un altre autor de referència, Donald Winnicott, la creativitat és considerada com una capacitat humana innata i està vinculada a la condició “d’estar viu”: la creativitat           -íntimament relacionada a la capacitat de jugar- proporciona la sensació subjectiva que la vida mereix ser viscuda.

Quedar-nos aquí seria una opció: donar valor a la creativitat expressiva i pròpia de l’ésser humà on la intervenció de l’educadora hi té un paper fonamental.

Però des del projecte “Cos i Moviment” volem donar un pas més que pensem promou un salt qualitatiu en aquestes experiències.

Justament aquesta condició de creativitat connectada a la vida quotidiana i a l’ésser humà des del seu naixement és la que ens permet estar, a adults i infants, oberts al món i ens convida a nodrir-nos de la “gran creativitat” ( terme de Sachachtel ).

Aquesta “gran creativitat” referida al llenguatge artístic del cos i el moviment la trobarem en:

-el treball dels grans ballarins i ballarines de la història de la dansa i molt especialment de la dansa moderna ( Marta Graham, Mary Wigman, Pina Bausch, Merce Cunningham, … )

-en l’univers de ballarins i coreògrafs contemporanis a nosaltres com Jordi Cortés, Sol Picó, Sònia Gómez, Vero Cendoya, Montse Roig, …   ( per citar només alguns exemples de professionals de la dansa que s’han vinculat directament amb el projecte “Cos i Moviment”).

Per tots aquests motius, i per tal d’acostar aquestes fonts d’inspiració als equips educatius de les escoles, convidem als educadors i educadores que tenen la finalitat d’acollir el llenguatge del cos i el moviment de l’infant petit per mirar-lo amb uns altres ulls i portar-lo cap a nous destins, a participar de tallers i workshops de dansa, a visionar documentals i pel·lícules, a veure espectacles de dansa, … i els animem a gaudir d’exposicions d’artistes plàstics, d’un bon llibre, de concerts, d’obres de teatre… , en definitiva, de qualsevol proposta que promogui aquesta connexió amb el món de l’art i la vida.

Bibliografia:

-Arieti, S. ( 1993 ): Creatividad. La síntesis màgica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

-Lacruz, J. ( 2011 ): Donald Winnicott: Vocabulario Esencial. Zaragoza: Mira Editores.

-Malaguzzi, L. ( 1996 ): Malaguzzi i l’Educació Infantil a Reggio Emilia. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

ESC-CARELLEU-061-779x400

EBM L’ARBRET DE L’EIXAMPLE

Com iniciar una proposta de dansa amb el grup dels nadons? Una manera d’introduir el llenguatge del cos i el moviment amb els més petits de l’escola bressol  

Durant l’embaràs, el fetus està en interrelació amb la mare a través del seu cos: el so dels batecs del cor, el ritme en el seu moviment, el compàs de la seva respiració, … . El naixement representa un canvi de medi però, justament, la continuïtat es produeix a través del cos: l’infant, prop de la seva mare, en continua escoltant el cor, sentint la respiració, percebent els seus moviments, … .

Alguns autors com Wallon o Ajuriaguerra atorguen, des de l’inici de la vida, una gran importància al moviment com a font de relació i comunicació: la funció tònica del cos esdevé com la primitiva i fonamental per a l’intercanvi comunicatiu i les relacions interpersonals. Així doncs, els bebès també són participants actius en la interacció: des del primer moment, l’infant pot entrar en comunicació través del llenguatge no verbal, el qual es basa en les expressions facials, la mirada, la qualitat de la veu, el moviment, el tacte, l’equilibri, les postures, les tensions, els ritmes, … .

Alhora, una de les funcions fonamentals dels adults que es fan càrrec de criatures petites en els seus primers anys de vida és la de sostenir-les, i aquest sostén és a un doble nivell: físic i emocional.

Així doncs, de forma conscient o inconscient, la mestra del grup dels nadons, en els moments de relació, de comunicació i d’interacció individualitzada amb cadascun dels nens i nenes, ofereix dinàmiques basades en tots els aspectes comentats anteriorment, les quals es concreten en: jocs corporals amb l’infant a la falda, danses amb l’infant a coll, el mirall dels moviments dels propis infants, activitats de relaxació a través del tacte i el massatge, jocs d’experimentació i descoberta amb materials com teles, plomes, mocadors, bombolles de sabó, … .

Totes elles esdevenen propostes corporals que esdevenen petits “pas a dos” a la recerca de la sincronia i sintonia entre l’adult i l’infant i en moltes de les quals l’educadora sosté al petit.

En aquest article ens centrarem en l’evolució dels jocs de falda i les danses amb els infants agafats a coll i en descriurem una possible transformació a partir d’un treball d’aprofundiment basat en la introducció d’un nou element de la dansa: els moviments en dinàmica i en estàtica.

D’una banda, pel que fa als jocs de falda, els quals formen part de la nostra cultura de tradició oral i són un recurs que les educadores utilitzen molt sovint a l’escola bressol, ajuden a produir un ritual basat en els processos d’anticipació i repetició que ofereix seguretat i gaudi als més petits.

Roser Ros expressa, en el seu llibre “Moixaines d’infant”: “Totes aquestes peces varen néixer en un passat que no tenim més remei que qualificar d’incert i llunyà, cosa molt comuna entre els diferents productes de la tradició. Però la funció per la qual varen ser creades aquestes peces no ho és d’incerta: acompanyaven verbalment i rítmicament bona part de les accions que giren al voltant de la vida dels menuts. Cantarelles que ajuden a fer agafar el son, les que fan fer pessigolles, les del ballmanetes, les que ens acompanyen quan balandregem, ( … )”.

En posarem alguns exemples i en descriurem possibles evolucions a mesura que els infants vagin creixent:

1. “Arri, arri, tatanet”, el joc de falda per excel·lència:

Arri, arri, tatanet,

Que anirem a Sant Benet,

Comprarem un panellet

Per dinar, per sopar,

Per en/na ( diem el nom de l’infant ) no n’hi haurà!

Ens posem l’infant a la falda, cama aquí i cama allà i el fem trotar, aguantant-lo pels braços; primer a poc a poc i progressivament més de pressa, com si fos el galop d’un cavallet.

Possible evolució de la proposta: amb la peça musicals de Bizet “El cavallet de fusta”.

Posteriorment: Joc amb cordes i per parelles: joc del cavall i el cavaller.

2. “Ning-nong”, joc de falda on es promou el balanceig:

“Ning-nong, Ning-nong

Les campanes de Salom

Toquen a festa i fan ning-nong”

Ens col·loquem a l’infant a la falda, cama aquí i cama allà, i, agafant-lo per les mans, el gronxem endavant i endarrere al ritme de la música.

Possible evolució del joc de falda vers una proposta de balanceig en els diferents plans de l’espai: balanceig davant-darrera  ( frontal ), balanceig d’un costat a l’altre ( lateral ) i balanceig dalt-baix              ( vertical ). Per treballar amb els mitjans que encara no caminen, els nens i les nenes faran aquests moviments asseguts/des o bé de genolls o de quatre grapes. Una altra forma de joc pot ésser que l’adult es col·loqui l’infant a la falda o agafat per les aixelles. Els que ja caminen, poden situar-se al nivell alt de l’espai ( drets/es ) .

I encara una nova transformació: amb la peça musical “La nina”, de Georges Bizet.

Asseguts a la catifa, cada infant té una nina. Juguen a  balancejar-la, amb la qual estableixen després el seu propi diàleg corporal fent-la balancejar, …

Asseguts en rotllana, la mestra proposa d’adormir una nina entre tots/es i se la van passant de l’un a l’altre.

 

D’altra banda, les danses de parella. Iniciem aquest treball amb propostes en què la mestra agafa l’infant petit a coll. Agafem l’infant a coll i ballem diferents moviments en dinàmica: saltant, caminant, galopant, introduint també moviments en estàtica com el balanceig i altres variables com la velocitat, els nivells en l’espai, … .

La proposta pot evolucionar de manera que l’adult agafi a l’infant de diferents maneres ( a coll i bé, per sota les aixelles,… ). També podem proposar de fer dansa de parella entre els mateixos infants. I no només agafats entre ells de les mans, sinó que podem enfocar la mirada vers un treball de dansa en duets, en què s’estableixi un petit diàleg de contacte corporal tipus “body contact“ entre ells.

Bibliografia:

-Navarro, M. ( 1991 ): Moixaines i jocs de falda Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat

-Ros, R. ( 1998 ): Moixaines d’infant. Barcelona: La Galera

JOCS_De falda~1

 

 

                 

EBM EL TIMBAL

Per què considerem que les investigacions d’Emmi Pikler en relació al desenvolupament dels grans moviments formen part de la base teòrica del projecte “Cos i Moviment”?

Iniciem aquest article parafrasejant a Jacqueline Robinson quan, en el seu llibre “El niño y la danza”, escriu: ”… és bo que l’infant comenci a dansar des de les primeres edats perquè aquesta és una activitat que li és natural: l’infant, des del naixement, juga amb el seu cos.”.

I aquests jocs corporals, els quals constitueixen el procés de desenvolupament motriu de l’infant petit, són descrits per Emmi Pikler -pediatra hongaresa i fundadora de l’Institut Lóckzy de Budapest- de la següent manera: “Als infants acabats de néixer se’ls col·loca panxa enlaire des que arriben a l’institut, i se’ls té en aquesta posició fins que es giren de costat per pròpia iniciativa. I així, tant girant sobre el costat com tornant a col·locar-se boca amunt, juguen d’aquesta manera, sent molt mòbils en les seves postures. Després giren de bocaterrosa i aprenen a passar de la posició de decúbit ventral a la de decúbit dorsal. Durant molts mesos juguen cada vegada més i amb més seguretat i fermesa sobre el seu ventre. Es desplacen per mitjà de girs repetits en acabat roden, continuen girant en el mateix sentit; s’arrosseguen, comencen a anar de quatre grapes; progressivament, a través de distintes modalitats, passen de la posició semi assegut a la posició assegut; s’agenollen aguantant-se, després es posen drets amb suport; es mantenen drets; en acabat aprenen a posar-se drets des del terra, lliurement, sense aguantar-se. Comencen a fer les primeres passes per pròpia iniciativa. Primer només fan unes passes i al cap d’una o dues setmanes, o potser més, adquireixen una marxa segura”.

I aquest relat de l’infant en els seus primers mesos de vida fa referència directa un dels elements de la dansa: els nivells en l’espai, entorn dels quals proposem parar-hi una atenció especial.

Fou Delsarte qui, a principis del s XX, inicià el trencament amb les normes, l’estètica i la conceptualització de la dansa clàssica imperant fins al moment. Al voltant del 1920 s’entra en una nova etapa en la història de la dansa, en un nou paradigma que contempla, entre multitud d’altres aspectes, que els i les ballarines descobreixin l’ús expressiu dels diferents nivells en l’espai: alt, mig i baix. D’aquesta manera, el ballarí de dansa contemporània pot iniciar el seu moviment percebent tot el seu cos en contacte amb el terra i fer-lo evolucionar allunyant-se’n al màxim, fent un gran salt, per caure i aproximar-se al terra novament.

Seguint aquest fil, alguns dels diferents moments i situacions de la vida quotidiana a l’escola bressol poden adquirir nous matisos de significat.

D’una banda, el procés de desenvolupament motriu de l’infant pren un nou valor i hi mostrem el nostre màxim respecte: passem a considerar-lo únic en funció del ritme maduratiu, del temperament, de les dimensions del cos, …tots ells propis i personals de cada nen/a; i evitarem col·locar el petit en qualsevol posició a la qual no hagi arribar per iniciativa pròpia. Pels infants que han crescut en un ambient on se’ls respecta la llibertat de moviment, Chantal de Truchis en descriu els beneficis, dels quals en destaquem tres per la especial relació que hi establim amb el llenguatge del cos i el moviment: l’harmonia en el gest, un esquema corporal molt precís i concentració i creativitat.

D’altra banda, sorgeixen noves possibilitats d’interacció entre l’educadora i els petits. L’adult pot observar les seqüències motrius de l’infant  ( en un primer moment reptar, arrossegar-se, rodolar, gatejar, fer l’ós, … i més tard saltironejar, córrer, caminar, … ), recollir-ne les possibilitats expressives i, fent de “mirall”, retornar-les a l’infant amb la intencionalitat d’establir-hi un diàleg de dansa posant atenció al propi gest i al propi moviment, a la mirada, … .

Finalment, i a un altre nivell, les activitats de dansa dissenyades per l’educadora amb uns objectius, una estructura, … poden adquirir un caire diferent. Creiem que a l’escola bressol no ens hem de plantejar la perfecta execució de moviments, de punts de tècnica de dansa o de coreografia, sinó que a partir de les propostes motrius, obertes i flexibles que plantegem -amb el suport, o no,  de de músiques i objectes-, cada infant, en funció de les seves capacitats, interessos i necessitats, pugui trobar un espai per ballar individualment o en grup.

Bibliografia:

-De Truchis, Ch.( 2003 ): El despertar al mundo de tu bebè. El niño como protagonista de su propio desarrollo. Barcelona: Oniro

-Pikler, E: “Els grans moviments i l’estructura de l’entorn: un procés de desenvolupament diferent”, capítol de la compilació de la Judit Falk sota el títol La conquesta de l’autonomia, editat per l’Associació de mestres Rosa Sensat en “Temes d’infància. Educar de 0 a 6 anys”, nº 49.

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

A l’escola bressol: ”Sessions de dansa” o “Dansa a la vida quotidiana”?

EBM CAN CARALLEU

A l’escola bressol: ”Sessions de dansa” o  “Dansa a la vida quotidiana”?

Davant d’aquesta gran qüestió, cal tenir en compte tres premisses bàsiques:

-un primer punt de referència: l’infant petit és global. El seu cos i la seva vida psíquica van estretament entrelligats. Cos i ment, moviment i emoció, estan en interacció constant i recíproca. No hi ha parcel·les en la seva persona: els nens i nenes petits es mouen, senten, es relacionen, es comuniquen, pensen, … en qualsevol de les activitats que desenvolupin a l’escola bressol.

-el segon aspecte és el que fa referència al llenguatge del cos i el moviment, al concepte de dansa des del qual treballem. Com diu Jacqueline Robinson “( … ) la danza existe en ti, en todo momento. Basta con escuchar, mirar, sentir. También existe fuera de ti, en la naturaleza, en la gente que te rodea, en todo lo que forma parte de la vida”.

-i un tercer punt que ens situa en la realitat de l’escola bressol: els professionals de l’educació, sí que necessitem organitzar la pràctica educativa ( l’espai, el temps, … ). A partir d’aquí, podem considerar que el treball del llenguatge del cos i del moviment a l’escola bressol pot estar enfocat de dues maneres:

-a partir de sessions grupals de dansa. Es tracta de propostes dissenyades prèviament per l’educadora amb uns objectius i uns continguts. Les sessions es poden desenvolupar a la mateixa estança o en una altra sala més gran on s’hi puguin acollir els grans desplaçaments. Habitualment segueixen una estructura ritual ( benvinguda, escalfament, desenvolupament central, relaxació i comiat ), poden tenir una durada temporal variable i s’hi poden usar materials i música.

-com a quelcom integrat a la vida quotidiana. Amb els jocs de falda, la dansa amb un infant a coll de l’educadora, el mirall que la mestra fa en un diàleg corporal amb el petit, …

Aquests dos nivells d’intervenció, però, no són excloents entre sí; ans al contrari, s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament.

En aquest article, farem referència a aquesta interrelació i enriquiment a partir de les experiències amb un dels grups de l’EBM Can Caralleu.

En el grup de caminants petits, ens vam trobar amb la següent situació: l’anàlisi de les sessions de dansa ens va portar directament a reflexionar a l’entorn del paper del llenguatge del cos i el moviment en la vida quotidiana del mateix grup.

L’educadora, ja en el període d’adaptació, va plantejar una sessió de dansa a l’espai de referència del grup, la pròpia estança, amb el suport de mocadors i música. Ella mateixa verbalitzava com es va sorprendre de la bona acollida que els infants van mostrar per la proposta.

Juntes vam valorar com el llenguatge del cos i el moviment podia haver ajudat, en els primers mesos del curs escolar, en la comunicació i relació més individualitzada de l’educadora amb cadascun dels infants, en la creació del vincle afectiu amb cadascun dels nens i nenes del grup.

Lligat a aquest fet, alguns autors consideren que un dels factors importants en la formació del vincle afectiu en la primera infància són les interaccions multisensorials, afectives i motrius que es donen entre adult i infant.

A partir d’aquí, la reflexió va dirigir-se cap a la valoració del llenguatge del cos i el moviment en la comunicació i relacions grupals. L’educadora destacava com la dansa s’havia fet present en el grup i s’havia convertit, fins i tot, en una forma especial de relacionar-se i comunicar-se. Es tracta d’un grup de nens i nenes on, per característiques evolutives, el llenguatge corporal – els gestos, la mirada, el somriure, les postures, etc. – naturalment acompanyat de la paraula de l’educadora-, ha esdevingut la forma privilegiada d’establir contacte.

En referència a aquesta qüestió, Beth Kalish, autora de l’article “Body movement therapy for autístic children”, parteix de la següent tesi: el moviment és utilitzat per tothom com una forma universal de comunicació. No obstant, per aquells de nosaltres que podem parlar, els nostres propis moviments i gestos prenen una posició secundària. Com a resultat, estranyament prestem atenció a l’àmbit del món de la comunicació no verbal. Però, per treballar amb infants que encara no parlen o que no han pogut desenvolupar un llenguatge verbal, les tècniques de moviment resulten una gran forma de comunicació, un camí per arribar a ells.

A nivell conclusió, podem sintetitzar que, tant en el procés d’adaptació com en els processos de relació i comunicació entre aquest grup d’infants i la seva mestra, han estat vehiculats pel llenguatge del cos i el moviment.

A partir de sessions específiques de dansa, el llenguatge del cos i el moviment ha passat a formar part de la seva quotidianitat. Alhora, les diferents situacions espontànies i naturals que es donen en el dia a dia estem segures que també enriqueixen les sessions periòdiques que la mestra va proposant i fent evolucionar.

Bibliografia:

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

-Kalish, Beth: “Body movement therapy for autístic children”

 _DSC0088

Projecte E.Bressol

En el següent vídeo,  Montserrat Ismael, coordinadora del projecte educatiu del Mercat de les Flors i el Graner, ens explica el projecte vinculat a les Escoles Bressol, coorganitzat pel Graner, el Mercat de les Flors i l’IMEB.

Curs de formació Escoles Bressol

El projecte Escola Bressol es desenvolupa a través d’un curs de formació per a mestres d’escola bressol, proposat pel Graner i coorganitzaat per l’Institut d’Educació de Barcelona (IMEB). Mitjançant aquest curs, es transmeten eines als docents perquè la dansa fomenti en l’infant la llibertat de moviment.

Formació E.BressolFormació E.BressolFormació E.BressolFormació E.BressolFormació E.Bressol

Formació Escola Bressol, un álbum en Flickr.