EBM EL TIMBAL

Una proposta rítmica i corporal a l’escola bressol: reflexions sobre la relació entre dansa i música

“La educadora agafa el timbal i comença a fer-lo sonar. Primer a poc a poc, després més de pressa, fent canvis de velocitat. Alhora, provocant un joc amb la intensitat, pica ara més fluix, ara més fort. Els infants, tots al seu voltant, segueixen la pulsació rítmica picant de peus a terra”.

En aquest article partirem d’aquesta senzilla vinyeta, la qual fa referència a la proposta que l’educadora d’un dels grups de mitjans de l’escola bressol El Timbal va oferir als infants dins la pròpia estança. A partir d’aquí, reflexionarem i aprofundirem entorn el treball del ritme i entorn les interaccions entre la dansa i la música.

Partirem de la idea que ambdós llenguatges artístics estan íntimament relacionats. Jacqueline Robinson explica, en el seu llibre “El niño y la danza”: “Sovint, es diu que la música i la dansa són com germanes bessones.(…) Quan escoltem música, no l’escoltem únicament amb les nostres orelles, l’escoltem amb tot el cos (…). De la mateixa manera, quan ballem, fem música amb el nostre cos (…). La música i la dansa tenen el seu origen en el cos, el moviment i la veu ( …)” .

Des del projecte “Cos i Moviment”, però, els considerem dos llenguatges diferents que requereixen de formacions i aprenentatges específics,  i en les nostres accions posarem sempre el focus en el llenguatge del cos, el moviment i la dansa.

Malgrat tot, com que a l’escola bressol es donaran moltes situacions en les quals l’infant dansarà amb suport musical, cal mostrar un gran respecte per la música i hi prestar-hi especial atenció des de diferents punts de vista:

1. Oferirem a l’infant un repertori ric i variat de músiques amb les quals pugui ballar, no només música infantil ( que també ). Seria molt interessant poder oferir a l’infant varietat d’estils musicals i instrumentacions diferents.

2. Vetllarem per la qualitat de les peces musicals que acompanyin les propostes.

3. La música pot sostenir i/o reforçar un moviment. Per aquest motiu no tindrem la música únicament de fons ambiental. Escollirem les peces musicals amb una intencionalitat clara i per a un treball concret.

4. Els instruments de percussió permeten una gran varietat en les intervencions: amb les percussions, es poden crear sense preparació prèvia variacions i matisos rítmics, de velocitat i/o dinàmics. Tal i com es descriu a la vinyeta de l’inici de l’article, durem a terme propostes de treball corporal amb el so d’instruments musicals que farà sonar la mestra o els mateixos infants ( pandero, triangle, caixa, … ). Aquestes propostes poden promoure el “grounding” ( moviment de picar fort de peus a terra ). Aquest moviment d’arrelament permetrà a l’infant sentir el seu cos d’una forma diferent: la vibració que es produeix amb la planta del peu en l’impacte contra el terra va pujant per tot el cos i fa que l’infant el percebi des de la globalitat.

Però no oblidem que també es pot ballar en silenci i que, perquè hi hagi ritme ( distribució d’un temps donat en intervals regulars ), no cal que hi hagi música. Hi ha ritmes que es poden escoltar com el tic-tac d’un rellotge, hi ha ritmes que es poden mirar com el balanceig d’un pèndol, hi ha ritmes que es poden sentir en el propi cos com els batecs del cor i la respiració, … .

En les activitats de moviment podem ajudar els infants a parar atenció, progressivament, a la tranquil·litat i regularitat dels batecs del cor i la respiració en moments de relaxació o l’agitació dels mateixos quan acabem de dansar.

La natura també està plena d’elements que ens evoquen a aquest concepte de ritme: les fulles que cauen dels arbres a la tardor, les ones del mar que van i vénen de la platja, les formes dels els núvols que evolucionen contínuament, les branques dels arbres que el vent agita, les gotes de pluja que cauen, … .

Acabarem aquest article recollint el paràgraf d’una bonica escena del conte “Visca, Tània!”, la qual fa referència a aquest concepte. El fragment diu així:

(…)

”En arribar al rierol, la Tània es va aturar. Volia seure, però la seva óssa ballarina, la Bàrbara, volia ballar.

“Bé, d’acord”, va dir la Tània. I van fer uns passos de dos sobre les roques, vora el rierol, i a prop del salt d’aigua, on el rierol aboca l’aigua des del pujol, i a prop del bosc, on les branques canten.

La Bàrbara observava com la Tània ballava sola pel prat al so de la música del vent”.

(…)

 

Bibliografia:

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

-Ichikawa, S. i Lee Gauch, P.( 2002 ): Visca, Tània i Barcelona: Serres.

 _DSC0021

Deixa un comentari