EBM L’ARBRET DE L’EIXAMPLE

Com iniciar una proposta de dansa amb el grup dels nadons? Una manera d’introduir el llenguatge del cos i el moviment amb els més petits de l’escola bressol  

Durant l’embaràs, el fetus està en interrelació amb la mare a través del seu cos: el so dels batecs del cor, el ritme en el seu moviment, el compàs de la seva respiració, … . El naixement representa un canvi de medi però, justament, la continuïtat es produeix a través del cos: l’infant, prop de la seva mare, en continua escoltant el cor, sentint la respiració, percebent els seus moviments, … .

Alguns autors com Wallon o Ajuriaguerra atorguen, des de l’inici de la vida, una gran importància al moviment com a font de relació i comunicació: la funció tònica del cos esdevé com la primitiva i fonamental per a l’intercanvi comunicatiu i les relacions interpersonals. Així doncs, els bebès també són participants actius en la interacció: des del primer moment, l’infant pot entrar en comunicació través del llenguatge no verbal, el qual es basa en les expressions facials, la mirada, la qualitat de la veu, el moviment, el tacte, l’equilibri, les postures, les tensions, els ritmes, … .

Alhora, una de les funcions fonamentals dels adults que es fan càrrec de criatures petites en els seus primers anys de vida és la de sostenir-les, i aquest sostén és a un doble nivell: físic i emocional.

Així doncs, de forma conscient o inconscient, la mestra del grup dels nadons, en els moments de relació, de comunicació i d’interacció individualitzada amb cadascun dels nens i nenes, ofereix dinàmiques basades en tots els aspectes comentats anteriorment, les quals es concreten en: jocs corporals amb l’infant a la falda, danses amb l’infant a coll, el mirall dels moviments dels propis infants, activitats de relaxació a través del tacte i el massatge, jocs d’experimentació i descoberta amb materials com teles, plomes, mocadors, bombolles de sabó, … .

Totes elles esdevenen propostes corporals que esdevenen petits “pas a dos” a la recerca de la sincronia i sintonia entre l’adult i l’infant i en moltes de les quals l’educadora sosté al petit.

En aquest article ens centrarem en l’evolució dels jocs de falda i les danses amb els infants agafats a coll i en descriurem una possible transformació a partir d’un treball d’aprofundiment basat en la introducció d’un nou element de la dansa: els moviments en dinàmica i en estàtica.

D’una banda, pel que fa als jocs de falda, els quals formen part de la nostra cultura de tradició oral i són un recurs que les educadores utilitzen molt sovint a l’escola bressol, ajuden a produir un ritual basat en els processos d’anticipació i repetició que ofereix seguretat i gaudi als més petits.

Roser Ros expressa, en el seu llibre “Moixaines d’infant”: “Totes aquestes peces varen néixer en un passat que no tenim més remei que qualificar d’incert i llunyà, cosa molt comuna entre els diferents productes de la tradició. Però la funció per la qual varen ser creades aquestes peces no ho és d’incerta: acompanyaven verbalment i rítmicament bona part de les accions que giren al voltant de la vida dels menuts. Cantarelles que ajuden a fer agafar el son, les que fan fer pessigolles, les del ballmanetes, les que ens acompanyen quan balandregem, ( … )”.

En posarem alguns exemples i en descriurem possibles evolucions a mesura que els infants vagin creixent:

1. “Arri, arri, tatanet”, el joc de falda per excel·lència:

Arri, arri, tatanet,

Que anirem a Sant Benet,

Comprarem un panellet

Per dinar, per sopar,

Per en/na ( diem el nom de l’infant ) no n’hi haurà!

Ens posem l’infant a la falda, cama aquí i cama allà i el fem trotar, aguantant-lo pels braços; primer a poc a poc i progressivament més de pressa, com si fos el galop d’un cavallet.

Possible evolució de la proposta: amb la peça musicals de Bizet “El cavallet de fusta”.

Posteriorment: Joc amb cordes i per parelles: joc del cavall i el cavaller.

2. “Ning-nong”, joc de falda on es promou el balanceig:

“Ning-nong, Ning-nong

Les campanes de Salom

Toquen a festa i fan ning-nong”

Ens col·loquem a l’infant a la falda, cama aquí i cama allà, i, agafant-lo per les mans, el gronxem endavant i endarrere al ritme de la música.

Possible evolució del joc de falda vers una proposta de balanceig en els diferents plans de l’espai: balanceig davant-darrera  ( frontal ), balanceig d’un costat a l’altre ( lateral ) i balanceig dalt-baix              ( vertical ). Per treballar amb els mitjans que encara no caminen, els nens i les nenes faran aquests moviments asseguts/des o bé de genolls o de quatre grapes. Una altra forma de joc pot ésser que l’adult es col·loqui l’infant a la falda o agafat per les aixelles. Els que ja caminen, poden situar-se al nivell alt de l’espai ( drets/es ) .

I encara una nova transformació: amb la peça musical “La nina”, de Georges Bizet.

Asseguts a la catifa, cada infant té una nina. Juguen a  balancejar-la, amb la qual estableixen després el seu propi diàleg corporal fent-la balancejar, …

Asseguts en rotllana, la mestra proposa d’adormir una nina entre tots/es i se la van passant de l’un a l’altre.

 

D’altra banda, les danses de parella. Iniciem aquest treball amb propostes en què la mestra agafa l’infant petit a coll. Agafem l’infant a coll i ballem diferents moviments en dinàmica: saltant, caminant, galopant, introduint també moviments en estàtica com el balanceig i altres variables com la velocitat, els nivells en l’espai, … .

La proposta pot evolucionar de manera que l’adult agafi a l’infant de diferents maneres ( a coll i bé, per sota les aixelles,… ). També podem proposar de fer dansa de parella entre els mateixos infants. I no només agafats entre ells de les mans, sinó que podem enfocar la mirada vers un treball de dansa en duets, en què s’estableixi un petit diàleg de contacte corporal tipus “body contact“ entre ells.

Bibliografia:

-Navarro, M. ( 1991 ): Moixaines i jocs de falda Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat

-Ros, R. ( 1998 ): Moixaines d’infant. Barcelona: La Galera

JOCS_De falda~1

 

 

                 

Els comentaris estan tancats.