EBM LES QUATRE TORRES

En les propostes de dansa amb el grup de grans, en ocasions, hi ha algun infant que no participa de l’activitat. Què podem fer?

Aquest interrogant té una primera, clara i simple resposta: RESPECTAR.

A partir d’aquí, i en primer lloc, analitzarem les situacions per intentar entendre per què alguns infants no acaben de connectar amb la proposta ( o així ho sembla ).

A un nivell molt general, veiem que es poden donar dues situacions clarament diferents:

-D’una banda, ens podem trobar amb nens i nenes que es situen des de la observació. Poden estar en un segon pla, a la zona més perifèrica de l’espai, sovint asseguts, però estan connectats a la dansa amb la mirada ( i a vegades, fins i tot, amb un petit    moviment ). En les propostes de cos i moviment, quan un infant observa, considerem que està participant activament de l’activitat.

Una senzilla vinyeta pot il·lustrar el que estem explicant: una nena del grup dels grans de l’escola bressol es va ubicar asseguda en una cadira i amb el focus vers els companys i la mestra que dansaven a la zona central de la sala. La petita, des aquesta posició, va iniciar també l’execució de  moviments.

A vegades, cal donar temps a l’infant perquè se senti segur i amb confiança per començar-se a moure en les sessions.

-D’altra banda, ens podem trobar amb infants ( massa sovint nens ), que no acaben d’entrar en la proposta.

Un exemple el tenim en una de les sessions de dansa de l’escola quan, mentre la mestra i la majoria d’infants del grup desenvolupaven joc corporal i motriu amb cintes de roba i música, alguns nens corrien amunt i avall pel passadís o feien salts a les espatlleres.

Anem a intentar comprendre per què, si mostren interès, necessitat i gaudi pel moviment, no participen de la sessió.

Pensem que un dels motius pot anar vinculat a les qualitats de moviment que suggereixen les consignes, els materials i/o la música.

Rudolf Von Laban, deixeble de Jacques Dalcroze, fou un dels pioners de la dansa contemporània a Europa i va plasmar totes les seves inquietuds artístiques en l’estudi de la dansa. Laban, persona interessada en el moviment del ballarí i de l’ésser humà, es dedicà a investigar la naturalesa del moviment i va crear de les bases de la dansa educativa moderna. A partir de la combinació de tres elements, el pes, l’espai i el temps, en sorgirien el que, en vocabulari de dansa, anomenem les qualitats de moviment.

En ocasions, les propostes de dansa que oferim als nens i nenes des de l’escola bressol estan relacionades amb el perfil del nostre moviment personal. Tenim les nostres preferències ( moviments de tipus ondulat, lligats, continus, … ), la qual cosa és molt legítima, però no podem oblidar les preferències dels petits. Potser podríem intentar aproximar-nos a aquests nens respectant els seus impulsos motrius i oferir-los propostes en les quals hi poguéssin abocar tota la seva energia i força. Alguns dels moviments bàsics descrits per Laban i més connectats al contínuum de la força són: arrossegar, empènyer, retorçar, … .

De la mateixa manera, a nivell evolutiu i en termes generals, l’infant de 2 a 3 anys comença a mostrar control i domini del propi cos en moviment. És en aquesta edat que els nens i les nenes descobreixen el salt, la tridimensionalitat i expressen un gran interès per desplaçar-se de diferents maneres i a diferents velocitats en el nivell alt. Amb els grans de l’escola bressol, hauríem de poder donar la oportunitat als nens i nenes d’ampliar el ventall de moviments tan estàtics com dinàmics.

I és que tant les qualitats de moviment com els diferents moviments locomotors i no locomotors formen part del conjunt d’elements bàsics de la dansa.

Algunes possibles propostes per fer evolucionar les sessions de dansa a l’escola bressol en aquest sentit podrien ésser:

 -Explorar el control de l’impuls motriu. Joc de l’STOP!. La música va sonant i ens movem lliurement per l’espai. Quan la música s’atura, ens convertim en una estàtua.

-Dansar diferents tipus de desplaçaments en el nivell alt: saltironejar, córrer, galopar, … .

-Descobrir la combinació de moviments amb els diferents nivells de l’espai: el salt i la caiguda, el gir, … .

-Ballar amb diferents velocitats: ràpid i lent

-Dansar amb tot el cos o només amb algunes de les seves parts

-Descobrir accions descrites per Laban en relació a la força, tals com: estirar, arrossegar, retorçar, allisar, arrencar, picar, sacsejar, … . Cal tenir en consideració que algunes d’aquestes accions, sovint, resulten molt interessants i atractives als infants.

-Experimentar el “Grounding”. Amb música d’instruments de percussió o amb músiques tradicionals ( africana o, fins i tot catalana –el ball de cascavells- ), picar fort de peus a terra.

-Oferir nous materials per ampliar el ventall de moviments: cascavells als turmells, mobiliari, capses de cartró, … .

Bibliografia:

-Capítol 8 “El desarrollo del niño expresado a través del movimiento corporal, I”, del llibre Kestemberg, J. ( 1975 ):Children and parents: psychoanalytic studies in development. New York: Jason Aronson.

-Laban, R.: Danza educativa moderna

 descarga

 

Deixa un comentari