EBM SANT MEDIR

Un canvi en el punt de partida: del “Com podem treballar la dansa a l’escola bressol?” al “Com treballem la dansa a l’escola bressol Sant Medir?”

Ja en la primera reunió de treball que vam mantenir amb tot l’equip de l’Escola Bressol Sant Medir, va sorgir el tema del gran respecte que mostraven per la dansa i pels ballarins i ballarines, tan pel que fa al nivell tècnic com al nivell artístic. Aquesta posició inicial feia plantejar a les educadores tres grans interrogants: “què és la dansa?”, “com entenem la dansa al 0-3?” i “com la podem treballar a l’escola bressol?”.

La manera com l’equip de professionals del projecte “Cos i Moviment” entenem la nostra funció a les escoles bressol no ens permetia donar una resposta única i tancada a aquestes qüestions. Ans al contrari: els retornaríem noves preguntes per tal que cerquessin les pròpies respostes. L’equip de mestres -amb el nostre suport ( plantejant nous interrogants, proposant la lectura d’articles, promovent vivències de dansa i moviment, … ), haurien d’anar descobrint la pròpia definició de dansa, la manera d’entendre-la dansa en els primers anys de vida i de quina manera la podien treballar a l’escola bressol.

Donat que el projecte “Cos i Moviment” es vertebra entorn un cos teòric que volem anar compartint amb els equips educatius dels centres, vam situar les dues premisses bàsiques sobre les quals podíem anar construint un discurs comú:

1. L’èmfasi no està posat ni en els resultats finals ni els aspectes tècnics.

2. Ens interessen els processos i la dansa com a llenguatge, de la qual en volem potenciar la naturalitat i l’espontaneïtat.

Un dels objectius de treballar a partir del moviment lliure i espontani del nadó és el de mantenir, fins a edats més avançades, la llibertat del nadó en el terreny del moviment. Els moviments que el nen i la nena petits fan es van ordenant per maduració pròpia i per la influència de determinats models. En el moviment lliure i espontani, l’infant posa en marxa tot allò que ha après i potencia l’expressió del moviment propi.

I amb el focus posat en aquesta llibertat, naturalitat i espontaneïtat del llenguatge del moviment -base compartida pels educadors i educadores de l’equip de Sant Medir-, oferirem possibilitats per promoure, en els nens i nenes de 0 a 3 anys, el desenvolupament de les capacitats expressives i comunicatives a nivell corporal. Alhora, s’afavorirà la interacció amb diferents tipus de materials per tal d’estimular el descobriment de qualitats de moviment diverses, potenciant així la creativitat a les primeres edats.

Els professionals de l’equip de l’escola Sant Medir, recollint la seva experiència, van anar fent aportacions en relació a la manera com promovien la dansa a l’escola, les quals vam concretar de la següent manera:

-convidar respectant l’infant per tal que s’expressi d’acord amb el seu moment evolutiu.

-valorar les intencionalitats.

-motivar a crear el desig de fer moviment.

I aquesta és una manera excel·lent de promoure l’interès dels infants per ballar!.

Però podem anar una mica més enllà en la anàlisi dels processos d’ensenyament-aprenentatge dels infants a l’escola bressol: els nens i nenes de l’etapa d’educació infantil aprenen, molts cops, per imitació d’allò que veuen i viuen al seu voltant.

I, en la dansa, es considera que el model que la mestra ofereix és a un doble nivell: el corporal i de moviment i el d’actitud davant la tasca, tal i com descrivim tot seguit.

D’una banda, amb el seu cos i el seu moviment, la mestra esdevé model i possibilita que els infants puguin incorporar nous moviments i els inspira per crear-ne de nous.

“…Observar i imitar és tan important pels nens i nenes com explorar i crear. No es conceben els primers com a fins, sinó com a mitjans per aconseguir els segons” ( Hugas, Àngels: La danza y el lenguaje del cuerpo en la educación infantil, pàg. 57 ).

Davant d’una educadora que dansa, l’infant interioritza la informació que rep i, pel desig de reproduir, projecta a l’exterior segons la pròpia interpretació.

D’altra banda, en el treball amb els infants de 0 a 3 anys, els aspectes actitudinals del mestre són fonamentals: l’entusiasme, les ganes d’investigar i d’aprendre, ….

El procés de desenvolupament motriu és natural i espontani en l’infant petit, però hi ha altres aspectes de la dansa -els culturals- que requereixen de la transmissió de l’adult. Cal viure la dansa per poder transmetre aquesta vivència. L’actitud de la mestra en una educació de tipus vivencial és d’una gran importància: ha de ser de respecte, de recerca i de goig vers la dansa.

I va passar que, en la segona sessió de treball amb l’equip de mestres de l’escola bressol Sant Medir, es va canviar la formulació de l’interrogant i el treball va girar a l’entorn de la qüestió: “com treballem la dansa a la nostra escola?”.

A partir d’aquí, en el treball del dia a dia amb els infants i en els posteriors assessoraments al centre, anirem avançant en relació als interrogants inicials i a les moltes noves preguntes que, de ben segur, per la curiositat i l’interès mostrats per part de l’equip de professionals del centre en tot aquest procés, aniran sorgint.

Bibliografia:

-Hugas, A. ( 1996 ): La danza y el lenguaje del cuerpo en la educación infantil Madrid: Celeste.

Captura de pantalla 2015-04-08 a la(s) 16.54.08

Deixa un comentari