› Educatius

Ser i estar, cossos que són i que a la vegada estan (dins de l’aula), cossos que aprenen (d’altres cossos), cossos que es mouen (sense ser-ne conscients). Cossos que s’avorreixen tot i no tenir marge de temps per sentir(se). Si el lloc excepcional de la dansa és la llibertat, treballar per tenir un cos disponible serà un dels objectius principals d’aquesta etapa educativa. Per això volem incidir en la consciència del cos, la seva presència, en els moviments propis i els dels altres. Un treball amb la gravetat, la suspensió i les diverses qualitats d’atenció.

Deconstruir l’arquitectura dels cossos: quins són els límits del que es pot fer i del que no es pot fer dins d’un institut de secundària? Creiem que tota pràctica pedagògica està travessada pel cos, i que és clau introduir la performativitat als processos d’aprenentatge. Per això proposem desaprendre el cos de les càrregues socials imposades, alliberant els sabers que han estat constrenyits. Volem posar l’atenció en les veus que parlen i les que no parlen, experimentar amb el moviment, per tornar a situar així l’experiència a l’aula des d’un treball conjunt amb l’alumnat, el professorat i un creador/a contemporani.

Presentar-se de manera diferent a l’habitual o treballar amb altres narrativitats dins l’aula són alguns dels processos de transferència que es poden donar entre el fet escènic i la pràctica pedagògica. Les línies de treball que ens interessen investigar incorporen dispositius i metodologies properes a la creació contemporània, un diàleg constant entre presència, cos i pensament. Volem compartir una dimensió grupal que no passi només per la paraula sinó també pel joc, la vibració, la mirada. Volem establir relacions entre iguals per construir comunitat i compartir pràctiques docents. Sortir fora de classe. Recuperar altres espais de la ciutat i del barri com a llocs d’aprenentatge. Anar junts, juntes, a veure com treballen els artistes. Decidir entre tots i totes què volem fer.