Graner

› Arxiu

Caixa d'Eines curs 18-19

Amb Caixa d’eines ens hem proposat teixir col·laboracions de llarga durada, flexibles i sense jerarquies, per generar comunitat educativa en un sentit ampli: amb el professorat, els alumnes , les famílies, el barri. Des de l’acompanyament i la confiança mútua, compartint reptes, inquietuds i complicitats. Una educació sobre pràctiques vives, oberta, imprevisible i en construcció. Amb espais i temps per decidir on posem l’atenció, la concentració.

COS I COMUNICACIÓ 0-3 (BRESSOL)

Durant els primers anys de vida el cos es mou de forma instintiva, lliure de prejudicis, tot i estar a punt de carregar-se d’(im)posicions. En la construcció del vincle afectiu entre el petit i l’adult, les interaccions entre els dos són fonamentals. Per això ens marquem com a objectius experimentar en família i treballar amb les escoles bressol en projectes de llarga durada. Observant els grups d’infants, com és el seu joc, per veure què podem oferir des del llenguatge del cos i el moviment.

Les escoles bressol i espais familiars que hi van participar són:

  • Les Escoles Bressol Municipals Niu d’Infants, El Cotxet i Collserola
  • L’Espai Familiar La Casa dels Colors

Accions:

  • Formació de l’equip docent en l’entorn el llenguatge del cos i el moviment amb Gemma Palet, psicopedagoga, dansaterapeuta, graduada en dansa per a mestres i postgraduada en expressió, comunicació i llenguatges a la pràctica educativa.
  • Experiència artística amb els infants a l’aula amb el col·lectiu Big Bouncers.
  • Taller intergeneracional de joc i moviment per descobrir, investigar i gaudir de noves for- mes de relació i comunicació, amb el col·lectiu Big Bouncers.

 

AULA PERFORMATIVA a l’Institut Montjuïc (SECUNDÀRIA 12-16)

Performatiu/performativa, adjectiu.

Dit del verb o de l’enunciat que duu a terme l’acció que descriu.

Aula performativa a l’Institut Montjuïc va néixer amb la idea d’incorporar les arts en viu a l’experiència pedagògiga i l’acció a l’aula, apostant per una metodologia que explora els límits del comportament del que es pot fer i del que no es pot fer dins d’un institut de secundària.

Aula performativa va començar doncs, amb un interrogant: Podem construir coneixement de manera activa i col·lectiva, des d’una consciència del cos que superi la normativitat de l’aula?

L’any 1962 es va publicar pòstumament l’obra How to Do Things with Words (Com fer coses amb paraules) del filòsof britànic John L. Austin. Aquest treball culminava la seva teoria sobre els actes de parla, en la qual Austin diferenciava dos tipus d’enunciats: els constatatius, que utilitzem per descriure determinades coses i per tant són merament descriptius, i els performatius, mitjançant els quals es realitza un acte, es duu a terme l’acció que descriu.

Performar l’aula vol dir construir-la com nosaltres volem. Tu, jo i els altres, tots (nosaltres). Però el “nosaltres” sempre apunta a una tensió i és el resultat d’una pràctica, d’un procés en el temps. En un moment on sembla que tot allò “diferent” ens espanta, volem sumar des de les diferències, des de la incertesa, des del no saber.

En aquest sentit, Aula performativa va ser un repte: professor(e)s, artistes, mediador(e)s i alumnes van construir junt(e)s una relació, van aprendre plegats i plegades. Perquè ‘performatiu’ és justament això: allò que pel sol fet de ser anunciat ja és. Pel simple fet de creure-nos-ho, així acaba passant, per això en diem [a u l a P E R F O R M A T I V A], perquè ho volem fer realitat.


Primer trimestre curs 18-19 amb Bárbara Van Hoestenberghe

“La Bárbara sovint arribava a l’aula carregada d’objectes, molts d’aquests no sabiem dir d’entrada per a què servien o per a què els voliem dins de l’aula. Però era durant les sessions quan ens sorprenia ensenyant-nos, per exemple, que amb un tub (segurament aconseguit dins d’alguna obra d’un edifici) podem obtenir un so molt relaxant si el fem girar a un ritme continu, o bé quan descobriem que calculant les pulsacions del nostre cor amb un cronòmetre podem trobar els beat per minute d’una cançó. Aquest ha estat el plat fort de l’Aula Performativa del primer trimestre a l’IES Montjuic: hem après a descobrir i apreciar qualsevol so que ens envolta. Per a la Bárbara tot era absolutament útil per a crear ritmes i melodies que posteriorment utilitzariem per a moure el nostre cos. I poc a poc, després de moments d’incertesa però també molts moments de diversió, hem anat descobrint aquest món fascinant dels sons, descobrint-ne de nous però també aprenent-ne a escoltar molts que sovint ens passen desapercebuts.

L’Imma, professora de l’institut i també músic, ens ha acompanyat durant tot el procés, a vegades amb el so del piano, d’altres amb frases fetes pronunciades amb ritmes diferents, o ensenyant-nos com treballar la propia veu. Nosaltres també aportavem sorpreses al procés, proposavem ritmes o cançons que ens agraden, idees, inquietuds, afegint així més material per explorar i construir junt(e)s.

Però no s’acaba aquí aquest procés de descoberta! Els sons prenien encara més sentit al acompanyar-los amb diferents moviments del nostre cos. La proposta que ens va plantejar la Barbara des de la primera sessió va ser la de crear un recurs que després del seu pas per les aules el poguessim seguir utilitzant sempre que ho volguessim o ho necessitessim, si estem nerviosos, cansats, desconcentrats… i és per això que durant totes aquestes sessions hem anat explorant sons i moviments relacionats amb la CALMA, la CONCENTRACIÓ i l’ATENCIÓ.” (text d’observació de Sandra Artero, estudiant en pràctiques al Graner).

Després de 12 sessions d’exploració i construcció, es va acabar donant forma a CONACA ESTAY (podeu descobrir i descarregar-vos el recurs AQUÍ), una suma de sons i moviments construïts des de l’experimentació i l’aprenentatge en equip.”

Segon i tercer trimestre amb Mariona Naudin

L’artista associada al Graner Mariona Naudin fou l’encarregada de dur a terme l’Aula Performativa del segon i tercer trimestre amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO de l’IES Montjuïc.

“Tot comença amb un rectangle dibuixat al terra. La Mariona arriba el primer dia, i sense dir res delimita l’espai amb aquest rectangle mentre juguen distrets dispersats pel gimnàs. Poc a poc comencen a adonar-se’n: la Mariona és una nova cara per a elles i ells. S’aturen, observen i per uns moments fan silenci, estan atents i atentes, la novetat i l’acció silenciosa els manté expectants. Es trenca el silenci: la Mariona els demana que ocupin l’espai que hi ha dins del rectangle, i així comença tot, així comencen unes sessions on l’espai delimitat és el puntal de seguretat d’una reconstrucció dels cossos. I és aquí on la Mariona incideix i aprofunditza, a cada sessió s’esforça perquè aquests cossos es trobin, s’activin, s’autoconeixin i perdin vergonyes, s’apropin entre sí i s’escoltin, es visquin. La massa que camina dins del rectangle ara està guiada per un nou paràmetre: quan algú s’atura la resta ha de parar, d’aquí s’intueix un treball d’escolta entre el grup.

Qui observa silenciosament des de fora veu com dia a dia aquests cossos es transformen, es reciclen, cada dia estan més vius. El rectangle que delimita l’espai segueix allà des del primer dia però cada cop els seus límits son menys accentuats, més difusos. Això vol dir que anem per bon camí? Segurament sí.” (text d’observació de Sandra Artero, estudiant en pràctiques al Graner)

 Obertura de l’Aula performativa: ‘Manual per pensar junts’

Presentació oberta de l’Aula Performativa dins “En trànsit”, mostra de projectes de creació de l’institut Montjuïc el 5 de juny de 2019

“El que veureu durant aquesta mitja hora llarga no és un espectacle, tampoc una obra acabada. És quelcom que podria arribar a ser, un embrió, un manual, una sèrie de pràctiques comunes que hem après i exercitat durant quatre mesos i mig. Al principi no sabíem fer un cercle, ara ja sí. Tampoc sabíem on era la nostra pelvis ni el nostre coxis, i molt menys el del company del costat. Durant aquests mesos hem après a treballar juntes (una mica) i a conèixe’ns (també una mica) millor a nosaltres mateixes i a la resta. Ara us presentem aquest Manual per a pensar junts, perquè pensar és moure’s i moure’s és emoció.”

Joves creadors: Pol Abad, Nadia Alcario, Miguel Cañadas, Berta Collado, Lamin Fatty, Marc Font, Carl Gian Fordan, Darío García, Maikel Garzón, Natalia Giménez, Inés Gómez, Natalia Filomena Guzmán, Fatima Zohra Larossi, Alejandro Martínez, Keiska Gabriela Meneses, Xavier Moya, Aitana Navarro, Marc Pereira, Irene Puri, Sara Rojas i Yara Santos.

Creadora: Mariona Naudin

Professorat: Imma Solé

EN RESiDÈNCiA 2012-18

“Creadors EN RESIDÈNCiA als instituts de Barcelona” és un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb  l’associació A Bao A Qu.  EN RESIDÈNCIA introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària de la ciutat, a través del contacte directe i continuat d’un creador/a amb els estudiants.

L’objectiu d’ EN RESIDÈNCIA  és convidar un creador per elaborar i compartir una obra, desenvolupada en col·laboració d’estudiants de secundària i amb signatura del propi artista, és a dir amb un compromís professional. El creador ha de transmetre tot el què comporta realitzar una obra artística, ha d’incloure els joves i fer-los partíceps de tot el procés. Una bona manera de començar a provocar un diàleg artístic és a través de les seves obres per a generar-ne d’altres. Perquè això es porti a terme l’institut s’ha d’involucrar. Per una banda, cal entendre que es tracta d’un treball transversal on hi col·laboren diferents assignatures, i per una altra cal escollir un professor tutor que conduirà i animarà al grup classe. El creador anirà a l’institut dues hores a la setmana i el treball transversal serà una mescla de les aportacions de l’artista, les dels joves i la dels professors. La idea és generar una contaminació artística entre ells.

PROJECTE EN RESiDÈNCiA, Graner-Mercat de les Flors com a mediador:

Curs 18/19:

IES Barri Besòs amb Andrés Waksman. Consulta el bloc de seguiment aquí

IES Comas i Solà amb Constanza Brncic. Consulta el bloc de seguiment aquí

Curs 2017/18:

IES Montjuïc amb Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol. Consulta el bloc de seguiment aquí 

IES Moisès Broggi amb Big Bouncers. Consulta el bloc de seguiment aquí 

Curs 2016/17: 

IES Josep Comas i Solà amb Toni Mira. Consulta el bloc de seguiment aquí

Curs 2015/16:

IES Montjuïc amb Societat Doctor Alonso. Consulta el bloc de seguiment aquí 

Curs 2014/15:

IES Menéndez i Pelayo amb Aimar Pérez Galí. Consulta el bloc de seguiment aquí

Curs 2013/14:

IES Milà i Fontanals amb Loscorderos.sc. Consulta el bloc de seguiment aquí

Curs 2012/13:

IES Joan Coromines amb Àngels Margarit. Consulta el bloc de seguiment aquí

Trobada EN RESiDÈNCiA en el marc del Festival SÂLMON< 18

Primera trobada d’instituts que participen en el programa EN RESiDÈNCiA en un mateix curs en el marc del Festival SÂLMON< 18.

“Des de fa 6 anys el Graner forma part d’aquest programa i aquest any és la primera vegada que comissariem i coordinem dos EN RESiDÈNCiA: a l’IES Moisès Broggi i a l’IES Montjuïc (al nostre barri). Així mateix, quan mirem els creadors que participen en aquesta 9a edició d’EN RESiDÈNCia veiem molts artistes que han estat o es relacionen amb la programació d’un festival com el Sâlmon<. Aquest és el motor d’aquesta trobada i alhora n’és el repte ja que no ens plantegem la trobada com una mostra o una exposició del que actualment treballen cadascun d’ells, ja sigui amb les Big Bouncers, el Jorge Dutor i el Guillem Mont de Palol o l’Anna Pantinat, sinó que es tracta d’una jornada de tot el dia on els alumnes seran els protagonistes i s’explicaran en primera persona, compartiran processos artístics i es relacionaran amb una altra realitat que no és la del dia a dia del seu institut. Així mateix, es sumen a la jornada Nymanyam, espai i projecte artístic que vincula diferents formes d’art amb el menjar com a element vehicular per crear situacions compartides.”

Instituts implicats: IES Montjuïc, IES Moisès Broggi, IES Josep Comas i Solà.

Equips mediadors: Graner i L’Afluent.

Creadors participants: Big Bouncers, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol i Anna Pantinat.

Trobada EN RESiDÈNCiA en el marc del Festival SÂLMON< 19

Trobada en el marc dels processos de contaminació que EN RESiDÈNCiA va realitzar durant els mesos de gener i febrer de 2019, on els protagonistes del projecte van posar en comú l’estat dels processos de creació. El motor d’aquesta trobada va ser generar contaminacions artístiques, posant als alumnes com a protagonistes de la jornada. Prenent com a punt de partida la idea que l’experiència artística ha de passar per un procés de reflexió col·lectiva, els joves van explicar-se en primera persona les diferents maneres de treballar a l’aula, compartint processos artístics per relacionar-se amb una altra realitat que no és la del dia a dia del seu institut.

Aquesta trobada es va enmarcar en la desena edició d’EN RESiDÈNCiA i es va vincular a la programació del Festival SÂLMON< 19

Instituts implicats: Institut Barri Besós, Institut Josep Comas i Solà, Institut Pau Claris, Institut Príncep de Girona.

Professorat implicat: Jordi Sànchez i Laura Domingo; María Ángeles Rivero; Xavier Calvo; Joan Fontdeglòria i Óscar Sorribes.

Equips mediadors: Mercat de les Flors i Graner, Antic Teatre i Experimentem amb l’Art.

Creadors participants: Andrés Waksman; Constanza Brnčić; Txalo Toloza i Laida Azkona, i Fito Conesa.

Alumnat participant: Alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Barri Besós, alumnes de 3er i 4t d’ESO de l’IES Josep Comas i Solà, alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Pau Claris i alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Príncep de Girona.

A continuació trobaràs un vídeo on pots descobrir el procés de creació de la cia. Societat Doctor Alonso amb l’alumnat de l’IES Montjuïc i les reflexions dels artistes, alumnat i professorat sobre el projecte.

Trobaràs més vídeos de la participació del Ganer al programa EN RESiDÈNCiA AQUÍ

Cos i moviment 2013-18

El Projecte Cos i Moviment 0-3 es vertebra entorn un concepte de dansa vinculat al moviment lliure, natural i espontani de l’infant petit.

Partint de la premissa que el moviment és un factor essencial pel desenvolupament en la primera etapa de la vida, considerem que tota l’evolució de les capacitats físiques i motrius de l’infant petit esdevé una seqüència de dansa, una frase de moviment que s’inicia en la posició de panxa enlaire al nivell baix de l’espai i acaba en la bipedestació. Aquest procés també incorpora molts dels elements bàsics del llenguatge de la dansa ( com ara els diferents tipus de desplaçament, els nivells en l’espai, direccions, camins, trajectòries diverses, … ).

A partir de la complicitat de mestres, infants i les seves famílies, des del 2013 el Graner- Mercat de les Flors, acollits per l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) va iniciar el Projecte Cos i Moviment 0-3 per introduir la dansa i el moviment a l’Escola Bressol i actualment treballa amb més de 15 escoles bressol de Barcelona.

Els eixos de treball del projecte són:

  • Formació a educadores (oferir recursos, eines i continguts a través d’una formació vivencial perquè puguin ser els propis equips educatius els qui promoguin i afavoreixin el llenguatge del moviment i la dansa en infants de 0-3)
  • Assessoraments presencials a les escoles
  • Experiències artístiques a l’aula

Projecte Tàndem 2014-17

PAS A DOS ÉS EL NOM QUE ES VA DONAR AL PROJECTE TÀNDEM ENTRE L’ESCOLA BÀRKENO I EL MERCAT DE LES FLORS-GRANER

Li vam dir així agafant el terme dansístic “pas de deux” de referent, que vol dir fer un duet entre dos ballarins. Així, l’escola Bàrkeno i el Mercat de les Flors-Graner van fer un duet educatiu i que els va fer treballar conjuntament com a Escola Tàndem del 2014 al 2017.

TÀNDEM és un projecte en col·laboració entre la Fundació Catalunya – La Pedrera i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El Mercat de les Flors i el Graner fan tàndem amb l’Escola Bàrkeno, del barri de La Marina a la Zona Franca de Barcelona. Escoles Tàndem és un projecte educatiu innovador de la Fundació Catalunya La Pedrera en el qual centres educatius, a través del partenariat amb institucions de referència del país treballen conjuntament amb l’objectiu de fomentar l’èxit educatiu.

Aquest projecte es basa en l’especialització curricular d’aquests centres en una matèria singular (mЬsica, ciències, audiovisuals…). Amb una durada total de tres anys, el projecte Tàndem Escola Bàrkeno – Mercat de les Flors va crear un lloc ampli i sensible on el llenguatge de la dansa i les arts del moviment són vehicle alhora que matèria, i descoberta alhora que vivència.

www.escolestandem.cat

Amb temps, dedicació sistemàtica, rigor pedagògic i mitjançant l’eix transversal que ofereix el Projecte Tàndem basat en la dansa i en el moviment l’escola Bàrkeno es va proposar ser:

  • Una escola més oberta. On existeixi major fluïdesa en la relació social i cognitiva de l’alumnat.
  • Una escola més activa. On hi hagi espais, mobiliari i materials que facilitin un protagonisme més gran de l’alumnat.
  • Una escola més global. On tinguem encara més coneixement transversal dels eixos que ens fonamenten.
  • Una escola més harmònica. On puguem desenvolupar encara més una educació emocional que ens permeti viure de forma més saludable.

I per fer-ho, les línies de treball de “PAS A DOS” van ser:

Línies de treball curs 2014-15:

1. FORMACIÓ: Una formació pràctica de dansa exclusiva per a tot el claustre de mestres.

2. DANSA A L’AULA: Incorporació del treball de la dansa i el moviment en l’horari escolar.

3. ACCIONS DANSADES: Accions i activitats dansades conduïdes pels propis mestres dins les celebracions de l’escola.

Línies de treball curs 2015-16:

1- FORMACIÓ: La formació és intrínseca en totes i cadascuna de les accions i línies de treball. Temporalitat i continuïtat.

2- DANSA A L’AULA: Com una àrea d’aprenentatge. Incorporació del treball de la dansa i el moviment en l’horari escolar. No tan sols reservant un temps i un espai per al treball de la dansa sinó que s’incidirà més en el treball per competències que defineixen més concretament els Currículum d’Educació Infantil i Primària.

3 – CONSELL DE COREÒGRAFS: Es resumeix amb el treball específic per cicles a fi de compartir processos i eines de coreografia.

Línies de treball curs 2016-17:

1- REFLEXIÓ: Reflexionar per elaborar un mètode d’ensenyament propi que faciliti i possibiliti canvis en l’escola Bàrkeno.

2- PROJECTE: Dissenyar un projecte que contempli la dansa com un procés més d’aprenentatge, com pot conviure i arrelar-se a l’escola. El treball de les emocions amb el cos i la dansa.