Graner

› ‘El cuerpo como acontecimiento que se muestra’ amb la Bea Fernández

'El cuerpo como acontecimiento que se muestra' amb la Bea Fernández

Amb aquesta pràctica pretenc generar un espai on allò desconegut s’implementa com un lloc de potencialitat. Vull posar el focus d’observació en aquesta capacitat innata i encara no anul·lada de l’infant que experimenta constantment a través del desig de percebre, atenent des de la dispersió absoluta, i accionant decisions canviants. Aquest lloc on la materialitat de el cos de l’infant trenca les jerarquies entre corporalitats i gaudeix les dimensions afectives que s’inscriuen en tota la matèria tant humana com no humana. Desjerarquitzant i, a vegades, canviant els rols a l’aula ens fixarem en aquesta situació fràgil i crearem un espai on ningú sabrà del tot amb certesa què passa.


Biografia de Bea Fernández
Des de molt petita sentia un gran desig per ballar, em vaig llicenciar en coreografia a l’Institut del Teatre i poc després estava ballant professionalment amb Danat Dansa. Vaig viatjar per tot el món, vaig anar de teatre en teatre… vaig aprendre i a l’ hora em vaig desgastar, i d’aquesta etapa el que recordo és que va suposar un abans i un després tant a la vida com a la professió.
A partir d’aquest moment començo a col·laborar amb altres artistes, especialment amb Carmelo Salazar que s’ha convertit en una constant en el meu camí desenvolupant processos de recerca, estratègies coreogràfiques, eines per a l’acció i noves metodologies que incideixen molt profundament en la manera com es mou un cos en temps real. Vaig formar part de les Santes ( col·lectiu) al costat de Mónica Muntaner i Silvia Sant amb les quals arrenquem el projecte La Poderosa que després de 15 anys, segueix agitant el nostre entorn més immediat i reformulant-se per adaptar-se als nous temps. En aquest encreuament de pràctiques entre la creació, la recerca, la curadoria i la gestió, també la interpretació… El meu últim treball escènic: Este lugar entre es construeix un cos inacabat, que no s’afirma per endavant sinó que esdevé o emergeix a l’espai de l’esquerda, la possibilitat i la potència. Això em succeeix, m’interessa i ho practico tant a l’escena com a la vida real.
Actualment el meu focus d’atenció és l’Estela un nadó de 18 mesos que m’ha canviat la vida i des d’aquest canvi practico allò que és multifocal i l’atenció dispersa. El crear i el criar s’assemblen precisament en això, en com surfejar entre.


Amb les escoles:

  • Escola El Polvorí
  • Escola Enric Granados
  • EBM El Cotxet
  • EBM Niu d’infants
  • EBM Collserola
  • Espai familiar La casa dels colors