Graner

› Aula Performativa

Presentació

Performatiu/performativa, adjectiu.

Dit del verb o de l’enunciat que duu a terme l’acció que descriu.

Aula performativa neix amb la idea d’incorporar les arts en viu a l’experiència pedagògiga i l’acció a l’aula, apostant per una metodologia que explora els límits del comportament del que es pot fer i del que no es pot fer dins d’un institut de secundària.

Volem jugar nous rols i sortir de la zona de confort. Perquè moure’s entre múltiples rols ens permet entendre a l’altre, i entenent l’altre també ens entenem a nosaltres. Moure’ns és la qüestió. Volem moure el cos, pensar des del cos i transformar així l’espai d’aprenentatge. Volem trencar amb els guions definits a priori perquè això ja ho coneixem: són les cadires quietes i les aules estàtiques; les volem sacsejar, per trobar noves fórmules que ens permetin descobrir nous resultats (o re-descobrir-ne molts d’altres).

Aula performativa comença, doncs, amb un interrogant: Podem construir coneixement de manera activa i col·lectiva, des d’una consciència del cos que superi la normativitat de l’aula?

L’any 1962 es va publicar pòstumament l’obra How to Do Things with Words (Com fer coses amb paraules) del filòsof britànic John L. Austin. Aquest treball culminava la seva teoria sobre els actes de parla, en la qual Austin diferenciava dos tipus d’enunciats: els constatatius, que utilitzem per descriure determinades coses i per tant són merament descriptius, i els performatius, mitjançant els quals es realitza un acte, es duu a terme l’acció que descriu.

Performar l’aula vol dir construir-la com nosaltres volem. Tu, jo i els altres, tots (nosaltres). Però el “nosaltres” sempre apunta a una tensió i és el resultat d’una pràctica, d’un procés en el temps. En un moment on sembla que tot allò “diferent” ens espanta, volem sumar des de les diferències, des de la incertesa, des del no saber.

En aquest sentit, Aula performativa és un repte: professor(e)s, artistes, mediador(e)s i alumnes han de construir junt(e)s una relació, han d’aprendre plegats i plegades. Perquè ‘performatiu’ és justament això: allò que pel sol fet de ser anunciat ja és. Pel simple fet de creure-nos-ho, així acaba passant, per això en diem [a u l a P E R F O R M A T I V A], perquè ho volem fer realitat. Volem aprendre des de la pràctica, des del procés. Perque la pràctica artística, en el creuament amb la pràctica educativa, té la capacitat d’imaginar noves maneres d’estar junt(e)s, possibilitant que un marc comú emergeixi, desbordi l’aula i pugui afectar a la resta de la comunitat educativa.

Primer trimestre · Bárbara Van Hoestenberghe

“La Bárbara sovint arribava a l’aula carregada d’objectes, molts d’aquests no sabiem dir d’entrada per a què servien o per a què els voliem dins de l’aula. Però era durant les sessions quan ens sorprenia ensenyant-nos, per exemple, que amb un tub (segurament aconseguit dins d’alguna obra d’un edifici) podem obtenir un so molt relaxant si el fem girar a un ritme continu, o bé quan descobriem que calculant les pulsacions del nostre cor amb un cronòmetre podem trobar els beat per minute d’una cançó. Aquest ha estat el plat fort de l’Aula Performativa del primer trimestre a l’IES Montjuic: hem après a descobrir i apreciar qualsevol so que ens envolta. Per a la Bárbara tot era absolutament útil per a crear ritmes i melodies que posteriorment utilitzariem per a moure el nostre cos. I poc a poc, després de moments d’incertesa però també molts moments de diversió, hem anat descobrint aquest món fascinant dels sons, descobrint-ne de nous però també aprenent-ne a escoltar molts que sovint ens passen desapercebuts.

L’Imma, professora de l’institut i també músic, ens ha acompanyat durant tot el procés, a vegades amb el so del piano, d’altres amb frases fetes pronunciades amb ritmes diferents, o ensenyant-nos com treballar la propia veu. Nosaltres també aportavem sorpreses al procés, proposavem ritmes o cançons que ens agraden, idees, inquietuds, afegint així més material per explorar i construir junt(e)s.

Però no s’acaba aquí aquest procés de descoberta! Els sons prenien encara més sentit al acompanyar-los amb diferents moviments del nostre cos. La proposta que ens va plantejar la Barbara des de la primera sessió va ser la de crear un recurs que després del seu pas per les aules el poguessim seguir utilitzant sempre que ho volguessim o ho necessitessim, si estem nerviosos, cansats, desconcentrats… i és per això que durant totes aquestes sessions hem anat explorant sons i moviments relacionats amb la CALMA, la CONCENTRACIÓ i l’ATENCIÓ.

Després de 12 sessions d’exploració i construcció, hem acabat donant forma a CONACA ESTAY (podeu descobrir i descarregar-vos el recurs AQUÍ), una suma de sons i moviments construïts per nosaltres des de l’experimentació i l’aprenentatge en equip.”

Segon i tercer trimestre · Mariona Naudin

L’artista associada al Graner Mariona Naudin és l’encarregada de dur a terme l’Aula Performativa del segon trimestre amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO de l’IES Montjuïc.

“Tot comença amb un rectangle dibuixat al terra.

La Mariona arriba el primer dia, i sense dir res delimita l’espai amb aquest rectangle mentre juguen distrets dispersats pel gimnàs.

Poc a poc comencen a adonar-se’n: la Mariona és una nova cara per a elles i ells. S’aturen, observen i per uns moments fan silenci, estan atents i atentes, la novetat i l’acció silenciosa els manté expectants. Es trenca el silenci: la Mariona els demana que ocupin l’espai que hi ha dins del rectangle, i així comença tot, així comencen unes sessions on l’espai delimitat és el puntal de seguretat d’una reconstrucció dels cossos. I és aquí on la Mariona incideix i aprofunditza, a cada sessió s’esforça perquè aquests cossos es trobin, s’activin, s’autoconeixin i perdin vergonyes, s’apropin entre sí i s’escoltin, es visquin. La massa que camina dins del rectangle ara està guiada per un nou paràmetre: quan algú s’atura la resta ha de parar, d’aquí s’intueix un treball d’escolta entre el grup.

Qui observa silenciosament des de fora veu com dia a dia aquests cossos es transformen, es reciclen, cada dia estan més vius. El rectangle que delimita l’espai segueix allà des del primer dia però cada cop els seus límits son menys accentuats, més difusos. Això vol dir que anem per bon camí? Segurament sí.”

 

MANUAL PER PENSAR JUNTS

Presentació oberta de l’Aula Performativa dins “En trànsit”, mostra de projectes de creació de l’institut Montjuïc

5 de juny de 2019

“El que veureu durant aquesta mitja hora llarga no és un espectacle, tampoc una obra acabada. És quelcom que podria arribar a ser, un embrió, un manual, una sèrie de pràctiques comunes que hem après i exercitat durant quatre mesos i mig. Al principi no sabíem fer un cercle, ara ja sí. Tampoc sabíem on era la nostra pelvis ni el nostre coxis, i molt menys el del company del costat. Durant aquests mesos hem après a treballar juntes (una mica) i a conèixe’ns (també una mica) millor a nosaltres mateixes i a la resta. Ara us presentem aquest Manual per a pensar junts, perquè pensar és moure’s i moure’s és emoció.”

Joves creadors: Pol Abad, Nadia Alcario, Miguel Cañadas, Berta Collado, Lamin Fatty, Marc Font, Carl Gian Fordan, Darío García, Maikel Garzón, Natalia Giménez, Inés Gómez, Natalia Filomena Guzmán, Fatima Zohra Larossi, Alejandro Martínez, Keiska Gabriela Meneses, Xavier Moya, Aitana Navarro, Marc Pereira, Irene Puri, Sara Rojas i Yara Santos.

Creadora: Mariona Naudin

Professorat: Imma Solé