Graner

› Taller a l’aula ‘Lenguas vivas’ amb Alba Rihe i Laila Tafur

Taller a l'aula 'Lenguas vivas' amb Alba Rihe i Laila Tafur

“Cada vez que mento a Francia me acuerdo de tu presencia, porque de Francia a Francisco es poca la diferencia” coplilla popular.

De Francia a Francisco, de Sudan a sudar, de triste a Tristán… Així fan de hackers del llenguatge l’Alba i la Laila, colant-se en els textos, encarnant les paraules, mastegant-les dislocant el seu significat o celebrant la seva sonoritat. Fem suar al cos del text, fem ballar la seva gramàtica, sacsegem al ritme de la nit la seva sintaxi i fem del blablabla una festa que no s’atura.

 

Alba Rihe

Incitadora cultural, la meva trajectòria va lligada a un circuit artístic no academicista. Sempre hi ha una urgència a explicar coses, coses que em molesten, que em deformen, que m’exciten, que passen, en fi, coses. Afegeixo que cada vegada per explicar coses m’agrada més posar-hi el cos, però d’una altra manera, explorar llocs on no estic còmode i crear dinàmiques noves, on l’observació i la constància formen altres maneres de mirar i això em posa en un altre lloc i m’agrada! Per aconseguir un desinterès constant dels coneixements adquirits crec que és vital envoltar-se de gent nova per crear una contaminació constant i crear una potència híbrida de coneixements i acció.

Laila Tafur

Cansada de sentir la frase “pensar des del cos” dita per persones i contextos que saben què és parlar fora de la cadira o la tarima. Vull posar-li cos a les cançons dels 40 principales que s’escolten a tots els llocs d’art contemporani, en els qual s’anomena el cos sense mastegar-lo, pensant en ell però sense ell. I així, si critico, quedar-me jo a l’interior d’aquesta crítica i no perdre la coherència entre ‘el dir’ i ‘el fer’. Alliberada de la necessitat de capitalitzar el seu treball al identificar-se com conceptual o formal o performativa o ballarina, o blablabla. En fi, activista del cos i compromesa amb l’acte de generar potència i forma.