Graner

› Taller a l’aula ‘Lenguas vivas’ amb Alba Rihe i Laila Tafur

Taller a l'aula 'Lenguas vivas' amb Alba Rihe i Laila Tafur

“Cada vez que mento a Francia me acuerdo de tu presencia, porque de Francia a Francisco es poca la diferencia” coplilla popular.

De Francia a Francisco, de Sudan a sudar, de triste a Tristán… Així fan de hackers del llenguatge l’Alba i la Laila, colant-se en els textos, encarnant les paraules, mastegant-les dislocant el seu significat o celebrant la seva sonoritat. Fem suar al cos del text, fem ballar la seva gramàtica, sacsegem al ritme de la nit la seva sintaxi i fem del blablabla una festa que no s’atura.

Alba Rihe

Incitadora cultural, la meva trajectòria va lligada a un circuit artístic no academicista. Sempre hi ha una urgència a explicar coses, coses que em molesten, que em deformen, que m’exciten, que passen, en fi, coses. Afegeixo que cada vegada per explicar coses m’agrada més posar-hi el cos, però d’una altra manera, explorar llocs on no estic còmode i crear dinàmiques noves, on l’observació i la constància formen altres maneres de mirar i això em posa en un altre lloc i m’agrada! Per aconseguir un desinterès constant dels coneixements adquirits crec que és vital envoltar-se de gent nova per crear una contaminació constant i crear una potència híbrida de coneixements i acció.

Laila Tafur

Cansada de sentir la frase “pensar des del cos” dita per persones i contextos que saben què és parlar fora de la cadira o la tarima. Vull posar-li cos a les cançons dels 40 principales que s’escolten a tots els llocs d’art contemporani, en els qual s’anomena el cos sense mastegar-lo, pensant en ell però sense ell. I així, si critico, quedar-me jo a l’interior d’aquesta crítica i no perdre la coherència entre ‘el dir’ i ‘el fer’. Alliberada de la necessitat de capitalitzar el seu treball al identificar-se com conceptual o formal o performativa o ballarina, o blablabla. En fi, activista del cos i compromesa amb l’acte de generar potència i forma.

Lenguas Vivas va mutar en el Planeta Cobalto degut a l’estat d’emergència i confinament provocat pel coronavirus. L’Alba i la Laila van escollir com a suport l’inici d’un relat de ciència-ficció creat a partir d’un escenari fantàstic, en què els alumnes de l’assignatura eren cocreadors d’aquest nou lloc ficcionat. Aquests processos van dur a la fabricació col·lectiva de paisatges futuristes que, a base de missions enviades setmanalment, van obrir el debat sobre com volien que fos el Planeta Cobalto, els seus habitants, les seves reunions i festes, el seu llenguatge, el seu cos, etc., ja que la classe formava part de La Resistencia de Luzazul.

Lenguas vivas (ara Planeta Cobalto) : taller a l’aula d’arts vives d’Alba Rihe i Laila Tafur amb els i les alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Montjuïc Alejandra Alba, Nadia Alcario, Àlex Arce, Joan Franco, Leire Hereu, Tanya Hernández, Fátima Larossi, Pol Llàmbrich, Alexia López, David Meléndez, Sufyan Mohammad, Ainhoa Nadales, Valery Orellana, Iker Rodríguez, Álvaro Rubio, Yara Santos i Quim Solà.