EL PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA COREOGRAFIA A L’ESCOLA BRESSOL

Les educadores de l’EBM Camp de l’Arpa es van plantejar un projecte que implicava a tota la comunitat educativa ( infants, famílies i equip educatiu ): la creació de l’Alke i la Mika, els gegants de l’escola.

Ambdós personatges tenen la seva pròpia història vinculada al barri    -per exemple, els seus noms estan contextualitzats a la localització de l’escola, doncs el centre es va construir en un espai on hi havia hagut la fàbrica “Alkemika”- i una música amb lletra per ésser cantada -composició i text creats per pares i mares d’alumnes de l’escola-.

En la motivació de la demanda inicial per participar en el projecte “Cos i Moviment”, l’equip ens demanava suport per a la creació d’una dansa col·lectiva que acompanyés el propi ball dels gegants.

Així doncs, en aquest article descriurem el procés de creació d’aquesta coreografia amb l’objectiu d’extreure’n aquells elements que puguin ésser transferits a altres situacions, escoles, etc:

-Primera fase: en la primera trobada, vam plantejar la pregunta “Com us imagineu aquesta dansa?”. Per mitjà d’un “brainstorming”,  les principals idees que van sorgir van ser i que guiarien el treball posterior van ser:

-Que es donés una progressió d’una introducció de tipus

 solemne a una dansa grupal i festiva.

-Que hi hagués moments diferenciats:

-un moment inicial amb un balanceig de tothom,

 acompanyant els gegants.

-una part central amb els gegants al mig.

  -un final amb una dansa de tots.

-Que els veritables protagonistes fossin els propis infants.

A partir d’aquí, vam definir un treball d’investigació: posaríem la música dels gegants en diferents moments de la vida quotidiana a l’escola bressol i en diferents situacions ( a l’aula, al pati, ajuntant grups, … ). La tasca de les educadores consistiria en observar aquells moviments que, de forma espontània, anessin sorgint en els nens i nenes. I sempre que tinguessin la oportunitat, filmarien els infants per tal de registrar les seves accions motrius.

En una reunió posterior, vam fer una posada en comú per compartir com els infants dels diferents grups de l’escola s’anaven mostrant des del llenguatge del cos i el moviment, quines danses anaven creant al so de la peça musical –la qual ja els començava a resultar familiar i la reconeixien al so dels primers compassos-, quins eren aquells gests que els nens i nenes anaven repetint, si hi havia moviments comuns en els infants de les diferents edats, … . I els vam llistar de la següent manera:

-balancejar,

-picar,

-girar,

-saltar,

-moure els dits i les mans,

-buscar un altre infant amb qui agafar-se o fer un petit grup per

 ballar.

-Segona fase: vam decidir continuar observant i enregistrant els moviments, els gests, els desplaçaments, … dels infants incorporant un nou element: els cap-grossos ( havien estat construïts en els grups de dos a tres anys de l’escola , entre els infants i les educadores ).

Algunes novetats que vam observar van ser:

-la molla,

-la torsió,

-els moviments locomotors i en dinàmica per l’espai.

També vam fer una petita anàlisi de l’estructura musical de la peça, la qual va quedar definida de la següent manera:

-Introducció: 8 compassos

-Primera part: 16 compassos

-Segona part: 16 compassos

-Tercera fase: l’equip vam “posar-nos a ballar” els moviments dels infants, els vam anar enllaçant i organitzant i en va sorgir una primera proposta de coreografia, la qual va quedar estructurada de la següent manera:

-Introducció: desplaçament per l’espai, acompanyant els gegants, amb el moviment de caminar.

-Primera part: Balanceig, torsió i gir. Últims quatre compassos: quatre grans salts.

-Segona part: Salts i picar sobre diferents parts del cos. Últims quatre compassos: quatre grans salts.

Malgrat la definició de l’estructura, sempre vam valorar que es tractava d’una guia, d’una proposta molt oberta, d’una guia, on  l’infant s’hi havia de continuar movent amb llibertat.

-Quarta fase: el moment actual i futur. Les educadores aniran introduint la coreografia als infants i anirem valorant quins canvis i modificacions hem d’anar duent a terme.

A títol de conclusions, des del Projecte Cos i Moviment, considerem interessant destacar dos aspectes:

1. El fet que aquest procés de creació coreogràfica hagi estat centrat en els propis infants. Els moviments naturals, els gests espontanis, les danses improvisades, … han estat el material de base per a la seqüenciació de moviments de la coreografia.

2. El fet que aquest treball s’hagi donat, principalment, a l’espai exterior i a l’aire lliure. I és que, en poques ocasions, hem tingut la oportunitat de participar i observar propostes de dansa al pati de les escoles bressol. I al Camp de l’Arpa ho fan ( i molt sovint ), possibilitant així la creació d’espais de relació i d’intercanvi entre infants de diferents edats, els quals esdevenen moments molt alegres i festius.

_DSC0177_thb_med

Els comentaris estan tancats.