El temps de les arts: un temps per la creativitat.

EBM CAN CARALLEU

El temps de les arts: un temps per la creativitat. Concrecions en relació al llenguatge del cos i el moviment

L’Escola Bressol Can Caralleu té, com un dels eixos vertebradors del seu projecte educatiu, “El temps de les arts”: una proposta transversal que ofereix a l’infant de 0 a 3 anys un ventall d’experiències que promouen l’exploració dels diferents llenguatges artístics ( la música, la literatura, el teatre, … i també la dansa ).

Aquest fou el punt de partida del projecte “Cos i Moviment” al centre i també ha esdevingut el punt de partida d’aquest article, a través del qual hem volgut aprofundir en el concepte de creativitat vinculada al llenguatge del cos i el moviment.

Loris Malaguzzi, pedagog i ideòleg de les escoles de Reggio Emilia,  expressava:

“Els nens, privilegiats perquè no s’aferren en excés a les seves idees –que es construeixen i reinventen contínuament- són els més preparats per extreure, descobrir, canviar el punt de vista, enamorar-se de les formes i dels significats que es transformen. Són els estimadors més sensibles dels valors i de les eines de la creativitat”.

I continuava el seu discurs en relació a la creativitat:

-la creativitat no s’ha de considerar una facultat mental aïllada, sinó una caracterització de la nostra manera de pensar, conèixer i decidir.

-sembla expressar-se a través de processos cognitius i dimensions afectives i imaginatives profundes, l’aliança dels quals reforça la capacitat de re-estructurar els camps de previsió i aplicació i d’arribar a solucions imprevistes.

En de les propostes de dansa amb els infants de 0 a 3 anys, enteses des del llenguatge artístic del cos i el moviment, acollim, principalment, la creativitat expressiva ( la forma més elemental de creativitat segons la classificació de Taylor ), caracteritzada per l’espontaneïtat i la llibertat. “El momento en que se baila (…) es como un juego maravilloso”, diu Jacqueline Robinson. I justament aquests jocs meravellosos són els que podem observar en els moments en què, a l’escola bressol, els nens i les nenes ballen, s’expressen i es comuniquen per mitjà d’aquest llenguatge de la dansa, ja sigui en sessions de dansa estructurades o en moments de la vida quotidiana.

Però, com a projecte d’escola, no només podem parar atenció als nens i nenes. “El temps de les arts” necessita de la implicació necessària d’infants i adults.

Volem destacar com l’educador/a tindrà un paper clau en aquest procés de promoure experiències per investigar els diferents llenguatges artístics, doncs, com ens explica Loris Malaguzzi:

-la creativitat activa indirectament la seva potència si els adults i els mestres són menys consumidors de ciències o prescripcions pedagògiques i, en canvi, més observadors i intèrprets dels problemes.

-la creativitat pot fer-se més visible si els adults intenten prestar atenció, més que no pas als resultats, als procediments de la ment dels infants en els diferents camps del fer i de l’entendre.

Seguint el pensament d’un altre autor de referència, Donald Winnicott, la creativitat és considerada com una capacitat humana innata i està vinculada a la condició “d’estar viu”: la creativitat           -íntimament relacionada a la capacitat de jugar- proporciona la sensació subjectiva que la vida mereix ser viscuda.

Quedar-nos aquí seria una opció: donar valor a la creativitat expressiva i pròpia de l’ésser humà on la intervenció de l’educadora hi té un paper fonamental.

Però des del projecte “Cos i Moviment” volem donar un pas més que pensem promou un salt qualitatiu en aquestes experiències.

Justament aquesta condició de creativitat connectada a la vida quotidiana i a l’ésser humà des del seu naixement és la que ens permet estar, a adults i infants, oberts al món i ens convida a nodrir-nos de la “gran creativitat” ( terme de Sachachtel ).

Aquesta “gran creativitat” referida al llenguatge artístic del cos i el moviment la trobarem en:

-el treball dels grans ballarins i ballarines de la història de la dansa i molt especialment de la dansa moderna ( Marta Graham, Mary Wigman, Pina Bausch, Merce Cunningham, … )

-en l’univers de ballarins i coreògrafs contemporanis a nosaltres com Jordi Cortés, Sol Picó, Sònia Gómez, Vero Cendoya, Montse Roig, …   ( per citar només alguns exemples de professionals de la dansa que s’han vinculat directament amb el projecte “Cos i Moviment”).

Per tots aquests motius, i per tal d’acostar aquestes fonts d’inspiració als equips educatius de les escoles, convidem als educadors i educadores que tenen la finalitat d’acollir el llenguatge del cos i el moviment de l’infant petit per mirar-lo amb uns altres ulls i portar-lo cap a nous destins, a participar de tallers i workshops de dansa, a visionar documentals i pel·lícules, a veure espectacles de dansa, … i els animem a gaudir d’exposicions d’artistes plàstics, d’un bon llibre, de concerts, d’obres de teatre… , en definitiva, de qualsevol proposta que promogui aquesta connexió amb el món de l’art i la vida.

Bibliografia:

-Arieti, S. ( 1993 ): Creatividad. La síntesis màgica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

-Lacruz, J. ( 2011 ): Donald Winnicott: Vocabulario Esencial. Zaragoza: Mira Editores.

-Malaguzzi, L. ( 1996 ): Malaguzzi i l’Educació Infantil a Reggio Emilia. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

-Robinson, J. ( 1992 ): El niño y la danza Barcelona: Mirador

ESC-CARELLEU-061-779x400

Deixa un comentari