Programa ventana latinoamericana

Ventana para la Internacionalización de la Danza
Del 8 al 10 de julio: IPAM – Danza
La Ventana para la Internacionalización de la Danza mostrará un programa diseñado por profesionales del sector de la danza enfocado a la creación local y también a las propuestas latinoamericanas. Países como México, Brasil, Chile o Uruguay están invitados este año a presentar proyectos de coproducción nacionales e internacionales.

Exhibición Latinoamericana
Ayara Hernández
Virgínia Amarilla
Francisca Sazie
Michelle Moura
Magdalena Brezzo
Marcela Levi

Aquí todo el programa de la exhibición latinoamericana: Latin American Exhibition

1977211_642557592446857_473697982_n

IPAM 2014 DOCS

La segona edició de la Finestra d’Internacionalització de la Dansa es durà a terme els dies 8, 9 i 10 de juliol, i en aquesta ocasió no repetirà la fórmula d’exhibició de projectes catalans, sinó que es concentrarà en la recerca d’aliances per tal de trobar futurs coproductors i estratègies de difusió per a la dansa feta a casa nostra de cara al 2015.

A continuació adjuntem dos documents que resumeixen les converses i les decisions que es van prendre a les reunions al voltant de l’IPAM 2014.

IPAM_27M_cat/cast/eng

IPAM2014_2A_cat/cast/eng

IPAM_9A_cat:cast:eng

cacheImage.php

La nova edició de l’IPAM posarà el focus en la cerca de coproductors

La nova edició de l'IPAM posarà el focus en la cerca de coproductors

La segona edició de la Finestra d’Internacionalització de la Dansa es durà a terme els dies 9 i 10 de juliol, i en aquesta ocasió no repetirà la fórmula d’exhibició de projectes catalans, sinó que es concentrarà en la recerca d’aliances per tal de trobar futurs coproductors i estratègies de difusió per a la dansa feta a casa nostra de cara al 2015.

La nova proposta de treball vol reforçar la relació entre l’artista i els agents que en aquests moments produeixen dansa a Catalunya (bàsicament festivals d’arts escèniques), s’acompanyarà d’una finestra d’exhibició de companyies provinents de Brasil, Uruguai, Xile i Mèxic. També comptarà amb una programació en paral·lel per tal de donar a conèixer l’univers artístic de la ciutat de Barcelona a partir de diferents itineraris que s’han de construir. Serà un nou dispositiu per tal de presentar l’artista no només des de la vessant de la producció sinó com a motor de tot un territori.

La propera reunió es durà a terme el 2 d’abril a les 16.30h a les instal·lacions del Graner i està oberta a la participació de tot el sector professional de la dansa (no cal invitació, es tracta d’una taula de treballa continuista, voluntaria i totalment oberta).

Apuntes sobre IPAM 2013

El pasado mes de julio tuvo lugar la primera edición de la Ventana de Internacionalización de la Danza Catalana en el marco de la también primera edición del International PerformingArts Meeting organizado por el Festival Grec.

Dicha ventana, que se concretó en forma de un itinerario de danza del IPAM, se ideó colectivamente con la implicación de los agentes de la danza de Catalunya: asociaciones, profesionales, agentes independientes, estructuras y administración pública. Su objetivo fue ofrecer a los programadores internacionales una muestra de trabajos de artistas y compañías catalanas que pueden ser bien acogidos por las audiencias de otros países y, a los artistas, una plataforma de visibilidad internacional que les permita dar a conocer y estimular el interés por sus propuestas más allá de nuestras fronteras.

Cerca de 150 profesionales se dieron cita estos días de julio en Barcelona, durante los que se pudieron ver 9 espectáculos de danza y 7 presentaciones de proyectos que fueron propuestos a partir de una convocatoria abierta y una selección internacional independiente realizada por un grupo de 6 expertos internacionales. El IPAM también incluyó un itinerario multidisciplinar, en el marco del cual se presentaron 6 piezas. Fueron unos días intensos de encuentro, de intercambio de tarjetas, de acuerdos y descubrimientos. Las instituciones que apoyan la internacionalización artística estuvieron presentes explicando sus programas de ayuda y acompañamiento y también hubo lugar para la mirada del público con la presencia de 5 abonados del Mercat de les Flors, que fueron invitados a compartir el recorrido y a conocer esa parte del proceso, la de la distribución dela que no se tiene noticia desde el patio de butacas.

Jaime Conde-Salazar fue invitado por el Graner a unirse al grupo en calidad de observador externo y teórico. En la web de Graner se pueden leer 7 posts que no pretenden ser una crítica al uso, ni una crónica de lo que sucedió, sino un recorrido por la memoria, por el poso que dejaron algunos de estos espectáculos de ambos itinerarios en su recuerdo y que ha agrupado bajo el título Lugares de acción.

El Conde de Torrefiel presentó Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento. Las preguntas al aire que se lanzan en el espectáculo, mientras el público ve un partido de baloncesto entre amigos, son una invitación a la definición y al posicionamiento. Después, una entrevista entre un hombre y una mujer, también a través de la voz en off, lleva a la confesión de que la vida es una mierda, siendo ese lugar íntimo porque es en esa afirmación y en el recorrido de la pelota hacia el aro dónde el individuo existe.

Conde-Salazar nos cuenta que, justo al comenzar Delta, de Aymar Pérez Galí, se percata de que la relación que va a mantener con el espectáculo no va a ser contemplativa. A medida que pasan los minutos, la escena le pide un ejercicio intelectual continuado para seguir el hilo, para leer la escritura que se está dando en directo mientras los bailarines ejecutan una serie de estructuras de movimiento y traicionan las convenciones.

Los límites entre realidad y representación se desdibujan en la propuesta de Societat Doctor Alonso: a través de un paseo por un mundo en cambio y del que nos llegan sus sonidos nos aparece la cuestión filosófica de si el ser es algo que se forma independientemente de lo que le rodea. Nos encontramos ante una propuesta que sugiere que, lo que sucede, quizás viene definido por nuestra imaginación.

Diarid’accions, de Pere Faura, es una representación lineal de una serie de titulares de periódicos, descontextualizados de la noticia que los acompaña. El lenguaje se libera de la idea, deja de ser negro sobre blanco y se convierte en una realidad que emerge como poesía visual cargada de humor.

En Crónica de José Agarrotado, de la compañía loscorderos, los dos personajes en escena, cuyos cuerpos parecen llegar siempre al límite en la representación de una acción que evita convenciones, aparecen como el desdoblamiento de una única conciencia, de un diálogo interior compartido.

Durante los 4 días que duró el IPAM también pudimos ver el dúo Solos Bach &Gould, coreografiado por Albert Quesada;los solos WhereTheThingsHide, de Guy Nader y El Pliegue, de Sonia Sánchez; Trinity, una pieza de danza interactiva audiovisual de Òscar Sol e Iris Heitzinger y Crash, de Olga Álvarez/La Taimada. También en el terreno de la danza, realizaron una presentación de sus proyectos La Veronal, EulàliaAyguadé, Roser López Espinosa, UmmaUmma Dance junto con Manuel Rodríguez, CONTRAPUNCTUSdanceport y Roberto Olivan/Enclave Arts del Moviment.

Ya en el marco del itinerario multidisciplinar del IPAM, el recuerdo que el observador invitado tiene deMontaldo es la contemplación de una representación y un relato poco convencionales, que no se desarrolla de una manera lineal tal y cómo el argumento podría sugerir, sino que ocurre en el cuerpo-escena de Ernesto Collado, lugar dónde físicamente se explora la poética de un viaje en busca de la utopía.

Si la historia de la danza se ha explicado tradicionalmente por la acumulación de técnicas y la superación de la más vieja por la más nueva, en un ejercicio autobiográfico y de clara intención didáctica, Toni Jódar explica como su cuerpo es una suerte de contenedor de todas ellas para llegar a la conclusión de que las formas son porque, en el fondo, hablan de las vidas particulares de los cuerpos que las hacen posibles.

Aunque la serie Lugares de acción se detiene sólo en 2 de las propuestas del itinerario multidisciplinar, éste incluyó también espectáculos de Colectivo 96º y del artista de circo Jorge Albuerne y a Cabosanroque y Carles Santos con su propuesta Maquinofòbiapianolera.

Sol Picó, Oguri y Andrés Corchero, Societat Doctor Alonso y ÀngelsMargarit/Cia. Mudances actuaron también esos días en el marco de la programación oficial del Festival Grec.

En un momento en el que crear marca parece ser que se está convirtiendo en imprescindible para asegurar la supervivencia colectiva, la opción de la Ventana de Internacionalización de la Danza Catalana y, por extensión, del IPAM que la acogió, fue poner en valor la creatividad que, por definición es diversa y poliédrica, huyendo de sellos únicos construidos a partir de una geografía compartida. Los recuerdos de Jaime Conde-Salazar, además de ser un mapa de diversos lugares de acción, es un testimonio de varios espacios que, junto con el resto de la programación dedicada a la danza, son representantes de sí mismos.

IPAM International Performing Arts Meeting (IPAM) – Festival Grec 2013

El passat mes de juliol va tenir lloc l’International Performing Arts Meeting (IPAM) en el marc del Festival Grec 2013.

A banda d’un itinerari multidisciplinar, l’IPAM va presentar un itinerari de dansa (Finestra d’Internacionalització de la Dansa Catalana), una iniciativa impulsada per diversos agents del sector i institucions que treballen per la internacionalització de la cultura catalana.

Pia Mazuela i Fani Benages (Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya) i Marc Olivé (Mercat de les Flors) ens expliquen el projecte.

La Finestra es va organitzar a través d’un procés participatiu obert a les companyies. La selecció final de companyies va ser possible gràcies a l’avaluació de les candidatures feta per una comissió d’experts independents formada per Christian Watty (Internationale Tanzmesse, Alemanya), Mojca Jug (Bunker, Eslovènia), Francine Bernier (Agora de la Danse, Canadà), Benjamin Perchet (Maison de la Danse Lyon i Biennale de la Danse, França), Leonel Brum (Bienal Internacional de Dança i Dança em foco, Brasil) i Eddie Nixon (The Place Londres, Gran Bretanya).

Aquí podràs consultar els perfils de la COMISSIÓ DE VALORACIÓ

Les companyies seleccionades van ser les següents:

Presentació de peça escènica*

Guy Nader – Where the things hide
Sònia Sánchez – El Pliegue
loscorderos – Crónica de José Agarrotado
Òscar Sol i Iris Heitzinger – Trinity
Olga Álvarez/La Taimada – Crash
El conde de Torrefiel – Observe how tiredness defeat the thought
Pere Faura – Diari d’accions
Aimar Pérez Galí – Delta – A post-Believe Manifesto
Albert Quesada – Solos Bach & Gould

* En aquest enllaç pots consultar tota la informació de cada proposta: PECES ESCÈNIQUES

Presentació de projectes **

La Veronal – Islandia
Societat Doctor Alonso – Introduction to introduction
Eulàlia Ayguadé – Little Me
Roser López Espinosa – Lowland
Umma Umma Dance & Manuel Rodríguez – Stuntman/Loser Kings
CONTRAPUNCTUS Danceport – Full Evening
Roberto Olivan/Enclave Arts del Moviment – A place to bury strangers

** En aquest enllaç pots consultar tota la informació de cada projecte: PROJECTES PRESENTATS

Aquí pots descarregar-te el PROGRAMA IPAM  i el  DOSSIER IPAM

L’artista Jaime Conde-Salazar va ser un dels convidats a la trobada. Ens ha deixat una sèrie de posts titulada Lugares de la acción centrada en la vessant artística de l’IPAM.

AQUÍ  tota la sèrie d’articles LUGARES DE LA ACCIÓN

Cinc dels abonats a la programació del Mercat de les Flors també ser convidats a seguir l’itinerari de dansa de l’IPAM i ens van deixar les seves impressions.

PECES ESCÈNIQUES – IPAM 2013

Les companyies seleccionades a l’IPAM 2013 per presentar la seva peça escènica van ser les següents:

Guy Nader – Where the things hide

Guy Nader_Where The Things Hide_© Hussam Mcheimech

Amagats darrere les coses quotidianes, sorgeixen nous mons, noves dimensions que alteren la percepció d’una realitat immediata. L’absurd, la paradoxa i l’humor es troben en el nostre cos. Un cos quotidià descontextualitzat que no només és un reflex del que hi ha però també està relacionat amb la consciència d’allò que hi falta. Articulat darrere la seva aparença normal, reconeguda i familiar per a tots nosaltres, amaga una certa raresa que ens duu a noves sensacions i diferents percepcions.

L’artista libanès Guy Nader resideix a Barcelona. Compagina la creació i direcció de les seves pròpies obres amb la col·laboració amb altres col·lectius i artistes de diverses disciplines. Ha treballat amb Bebeto Cidra, Maqamat Dance Theatre, Oreet Ashrey i Roser López Espinosa, entre d’altres. Inspirat per diferents camps artístics i les arts marcials, desenvolupa un llenguatge coreogràfic distintiu. Ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals com el primer premi al Festival Internacional Masdanza 2010 i la beca Europa DanceWEB per assistir a ImPulsTanz de Viena 2012. És artista resident a La Caldera.

Idea i direcció: Guy Nader. Intèrpret: Guy Nader. Assistent coreogràfic: Maria Campos. Disseny de llums: Xavi Muñoz. Tècnic: Amadeu Solernou.

Amb el suport de BIPOD-Beirut International Platform of Dance i Maqamat Theatre Dance. Col·laboren La Caldera-Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies.

+ info: www.guynader.com

Sònia Sánchez – El Pliegue

Sonia Sánchez_El Pliegue_© Alexy Goes Photos

El Pliegue es centra en la memòria interna i externa que sorgeix dels sons i els silencis, les melodies i les disonàncies, les passions i les comprensions, les actituds i els gestos. Cada experiència és utilitzada com un moviment intern del sòl que crea relleu i les textures en la dramatúrgia. La peça ha sorgit de la investigació duta a terme en el marc del cicle de laboratoris anomenat El inmediatamente de al lado, que té per objectiu crear espais íntims, comuns i moments de reciprocitat.

Amb 33 anys de recorregut pel món de la dansa i la música, Sonia Sánchez segueix apostant pel seu ball, investigant-lo i esprement-lo sense descans. Lligada al flamenc des del seu naixement, l’any 2002 decideix iniciar una nova etapa d’indagació profunda en les formes de creació, composició i transmissió d’aquest art. Sense ànim d’oblidar cap de les revolucions que la precedeixen, desenvolupa un mètode de coneixement i entrenament corporal inspirat en les eines del Bodi Weather i el flamenc.

Creació i interpretació: Sonia Sánchez. Col·laboració artística: Joan Saura, Liba Vilavecchia, Manel Vizoso, Patricia Caballero, Eduardo Rodilla, Meritxell Roda.

Amb el suport de Mercat de les Flors. Col·laboració tècnica: Centre Cívic Can Felipa, Centre Cívic Barceloneta, Centre de Creació Burg, Centre d’Investigació OK Corral i L’Estruch.

+ info: http://soniasanmar.blogspot.com.es

loscorderos – Crónica de José Agarrotado

loscorderos_Cronica de Jose Agarrotado_© rojobarcelona

Una atmosfera íntima, contundència física i verbal. Un absurd elaborat però quotidià és utilitzat com a fil creador d’un món propi, amb lleis pròpies. La voluntat de convivència en termes generals, i les seves particulars impossibilitats, amb el conseqüent enfosament de tot allò creat. Crónica de José Agarrotado és, bàsicament, una cita sense sortida amb algú tan proper a tu que bé podria ser la teva parella o tu mateix. Mai has pensat que matar el teu alter ego podria ajudar-te a suportar millor la vida?

Amb les seves creacions, loscorderos.sc indaga en la naturalesa de l’ésser humà. El seu llenguatge escènic no està basat en la paraula, sinó en la interrelació entre text i fisicalitat, amb la finalitat de trobar noves vies de narració amb les que arribar a mons extra quotidians, allunyats del simple retrat de la realitat. David Climent i Pablo Molinero, juntament amb Pilar López, creen la companyia l’any 2003. El seu primer treball, Crónica de José Agarrotado, rep el Premi Aplaudiment Sebastià Gasch al 2006 i, deu anys després de la seva creació, continua madurant per diferents escenaris. El seu segon treball, El mal menor, rep el Premi al millor muntatge teatral del Premi Unnim de Teatre. La seva darrera peça, El cel dels tristos, ha estat guardonada amb el Premi al millor espectacle del III CENIT i el Premi FAD Sebastià Gasch. El 2013 són sel·leccionats per formar part del projecte europeu modul-dance i impulsen una nova creació fruit de la col·laboració amb diverses cases de dansa europees.

Creació, direcció i interpretació: David Climent i Pablo Molinero. Música: Carles López, Pepe J. Gómez. Disseny d’il·luminació: Anna Rovira, Oscar de Paz. Tècnic: Chus Parcero. Vestuari: loscorderos.sc. Management i producció: Pilar López.

+ info: www.loscorderos.es

Òscar Sol i Iris Heitzinger – Trinity

Peça de dansa interactiva audiovisual on es narra el viatge d’un cos que travessa diferents estats de percepció de l’espai. A través del moviment, el cos se submergeix en un entorn de textures i paisatges audiovisuals, els quals no només l’acompanyen, sinó que l’empenyen cap a un procés de transformació. Mitjançant l’estret vincle aconseguit entre la tríada del moviment, l’imaginari visual i el so, es dóna forma a un llenguatge que permet la manifestació d’aquests elements en l’espai, provocant al mateix temps profunds canvis en el comportament físic del cos per la reverberació i els ecos de les seves pròpies accions.

Dedicat a les arts visuals i a la tecnologia interactiva, Óscar Sol s’ha especialitzat en el desenvolupament de visuals generatius en temps real amb l’eina de programació Jitter. L’any 2009 va iniciar el projecte col·lectiu Electronic Performers. Ha col·laborat amb Lectrovision, Eric Singer i Cristian Vogel, entre d’altres. Iris Heitzinger ha estudiat a l’Anton Bruckner Privatuniversität de Linz i s’ha format a Anglaterra, Bèlgica i Finlàndia. Ballarina freelance i professora, és cofundadora del guinea pic collective i col·labora com a creadora amb artistes d’altres àmbits. Ramón Prada és músic i compositor i autor de música simfònica, bandes sonores, música de cambra i espais sonors per a l’escena. Reconegut internacionalment, les seves darreres composicions utilitzen l’electrònica més experimental i la manipulació en viu del so i la imatge.

Idea original: Óscar Sol. Creació: Óscar Sol, Iris Heitzinger. Coreografia i interpretació: Iris Heitzinger. Música: Ramón Prada/Vittus. Disseny interactiu i visuals: Óscar Sol. Vestuari: Ariadna Papiol.  Una producció d’Electronic Performers. Amb la col·laboració de NU2′s, Graner Centre de Creació i Mercat de les Flors.

+ info: http://electronicperformers.in

Olga Álvarez/La Taimada – Crash

Olga Álvarez_Crash

Crash esdevé el col·lapse de dos cossos, de dues ànimes que es traven per fondre’s, però també per perdre’s i trencar-se. No és una història, no explica qui són, què fan ni què valen els seus protagonistes, només ens mostra un fragment, un interval en el qual els dos personatges es creuen, xoquen frontalment i s’aboquen al seu propi precipici.

Olga Álvarez s’ha format amb Anne Morin, Carles Sala, Andrew Harwood, Benoît Lachambre, Àngels Margarit, Jordi Cortés, Lipi Hernández, Alexis Eupierre i Thomas Hauert, entre d’altres. Ha estat ballarina professional des de 2002 amb les companyies Búbulus, Artur Villalba, Las Malqueridas, Didi Dorvillier i Magda Polo. L’any 2004, juntament amb Leyre Llano, va crear la Cia. LaTaimada, en residència a La Caldera, La Danseria i el Teatre Cal Bolet. Entre les seves creacions es troben La taimada, Kuadrilater, Silenci: projecte XXI, Estimada Ventafocs, (M)alicia i Postmalicia. Durant cinc anys ha estat directora artística del Festival Danza También, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca.

Direcció: Olga Álvarez. Coreografia: Marc Fernández, Angie Mas, Olga Álvarez. Intèrprets: Marc Fernández, Angie Mas. Ajudants creatius: Beatriz Souza, Maribel Martínez. Música: Ilia Mayer. Producció: Cia. LaTaimada. Producció tècnica: Censet. Producció executiva: Anna Iglesias.

+ info: https://vimeo.com/channels/lataimada

El conde de Torrefiel – Observe how tiredness defeat the thought

La dramatúrgia de la peça juxtaposa un partit de bàsquet on els jugadors mesuren la seva resistència, força i tècnica. Mentrestant, un home i una dona debaten temes relacionats amb ells mateixos, interrogant-se al voltant de qüestions vitals que els preocupen com l’amor, la política, els diners, l’entreteniment, l’art o la mort. Tant el joc com la conversa, estan invisiblement units per la idea d’enfrontament; un tour de force amb la voluntat final de “guanyar” la partida, jugant a bàsquet o defensant un discurs.

Pablo Gisbert i Tanya Beyeler dirigeixen El Conde de Torrefiel, un projecte que proposa peces escèniques resultat d’una oscil·lació entre literatura, arts plàstiques i coreografia i que busca transcendir els paràmetres del llenguatge verbal. Com si fossin discursos o hipòtesis circumstancials, els seus treballs configuren un recorregut que es dirigeix a respondre una pregunta més gran: Com traduir en escena la realitat contemporània? La companyia, que va iniciar la seva trajectòria professional l’any 2010, forma part de l’equip artístic de La Veronal en la composició textual i dramatúrgica de les seves peces.

Idea i creació: El Conde de Torrefiel. Direcció: Pablo Gisbert, Tanya Beyeler. Assistència dramatúrgica: Celso Jiménez. Intèrprets: Pablo Gisbert, Andreu Martínez, Jordi Rodríguez, jugadors de bàsquet convidats. Textos: Pablo Gisbert. Música: Frédéric Chopin, agrupació musical convidada.

Amb la col·laboració de La Porta (programa Espacios Cómodos 11), Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull.

+ info: www.elcondedetorrefiel.com

Pere Faura – Diari d’accions

Utilitzant objectes, el moviment del cos o el llenguatge del vídeo, titulars de diaris esdevenen una manifestació poètica i coreogràfica en ser executats, interpretats o estripats en un exercici físic, visual i poètic que explora l’espai entre llenguatge i acció, entre partitura i execució, entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.

Pere Faura es va graduar a la School for New Dance Development d’Amsterdam l’any 2006 amb una peça que va guanyar l’ITS Festival Award i va ser seleccionada per la gira DansClick dels Països Baixos. El mateix any va començar a treballar al Teatre Frascati d’Amsterdam com a coreoògraf resident. Allà va crear la major part de les seves obres, presentades internacionalment. L’any 2009 va rebre el prestigiós premi Charlotte Kohler. L’any 2011, i després de graduar-se en l’Amsterdam Master of Choreography, va tornar a Barcelona i va començar a treballar en noves produccions i a col·laborar amb altres artistes visuals com Iñaki Álvarez, Joan Escofet o Aggtelek. El seu treball es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop com l’estriptis, els musicals o el porno, en una coreografia multidisciplinar construïda entre tots els elements que conformen l’engranatge teatral.

Creació i direcció: Iñaki Álvarez, Pere Faura. Disseny de llums i tècnica: Israel Quintero.

Una producció de Pere Faura i Iñaki Álvarez. Amb el suport de la Beca Ciutat de VIc, Centro Coreográfico de La Gomera, Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya, L’Estruch.

+ info: http://perefaura.com

Aimar Pérez Galí – Delta – A post-Believe Manifesto

En què creure quan disposes de tot l’aparell crític per desmuntar qualsevol teoria, creença o moviment? Estem davant d’una declaració d’intencions a nivell experiencial que qüestiona el paradigma capitalista de provocar la constant sorpresa amb allò nou, apostant per la revisió de procediments aparentment ja esgotats, jugant a preguntar-se: què passaria si ara crec en això?  Partitura coreogràfica que segueix l’estela de creadors minimalistes dels anys 70 com Lucinda Childs o Sol LeWitt. Mitjançant càlculs geomètrics i matemàtics, juga amb l’expectativa i estableix un ritual que evoca allò sublim. Una estructura hermètica i repetitiva que busca un estat sostingut i abstracte dintre una construcció còsmica.
 
Aimar Pérez Galí treballa en el camp de les arts escèniques i performàtiques. Format com a intèrpret de dansa contemporània a l’Escola Superior d’Art d’Amsterdam, actualment cursa el Programa d’Estudis Independents del MACBA. Treballa internacionalment amb Xavier LeRoy i Nicole Beutler alhora que desenvolupa la seva pròpia obra i és responsable d’Espacio Práctico.

Concepte i direcció: Aimar Pérez Galí. Intèrprets: Carme Torrent, Clara Tena/Javier Vaquero, Aimar Pérez Galí. Composició musical: Sara Fontán. Músics col·laboradors: Dani Vega, Björt Runarsdottir, Edi Pou, Lucrecia Dalt, Marc Abad. Disseny de llums: Akim Hassani. Vestuari: Jorque Dutor. Perruqueria i maquillatge: Paco Garrigues. Assistent de moviment: Laura Alcalà. Tècnic: Valeria Linera. Producció: www.lafalla.net.

Una coproducció de Kunstcentrum BUDA i Mercat de les Flors. Amb el suport de l’Institut Ramon Llull, Fàbrica de Creació
Fabra & Coats i Graner Centre de Creació

Albert Quesada – Solos Bach & Gould

Estudi minuciós de la famosa interpretació de les Variacions Goldberg de Bach que féu Glenn Gould basat en unes instruccions íntimament relacionades amb el so del piano i les paraules del pianista. El músic grava les variacions, s’equivoca i ho intenta de nou, ens parla de la seva manera de tocar i gravar. En aquest duet que ofereix dues noves interpretacions de la partitura, el moviment acompanya i, al mateix temps, dirigeix la música.

Després d’estudiar Filosofia i Enginyeria Multimèdia, Albert Quesada es va formar a P.A.R.T.S. a Brusel·les i a la Hogeschool voor de Kunstern-MTD a Amsterdam. Ha treballat amb Benjamin Vandewalle i des de l’any 2009 balla amb la companyia ZOO-Thomas Hauert. Actualment està de gira amb Vera Tussing amb l’espectacle Trilogy, una nit de tres peces curtes sobre estructures musicals, Slow Sports i Ensemble, la seva darrera proposta. Creador de vídeo i també per a l’escena, actualment està preparant una exploració sobre com entenem la música d’orquestra.

Coreografia: Albert Quesada. Adaptació: Federica Portello, Mireia de Querol, Petra Söör. Intèrprets: dos dels adaptadors mencionats.  Música: extractes d’una gravació de Glenn Gould de les Variacions Goldberg de J.S. Bach (1955), entrevista a Glenn Gould sobre la seva darrera gravacio de la peça (1981). Vídeo i so: Albert Quesada.

Una producció d’Albert Quesada. Amb la col·laboració de Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya i nadine. Residències: BUDA Kunstercentrum, Centre Cultural de les Corts i Estudi d’Àngels Margarit/cia. Mudances. Apadrinat per Cia. Búbulus – Carles Salas / La Caldera.

+ info: http://veraalbert.wordpress.com

PROJECTES PRESENTATS – IPAM 2013

Els projectes que es van presentar dins l’IPAM 2013 van ser els següents:

La Veronal – Islandia

La Veronal_Islandia_© Tristán Pérez

Un dels principals fracassos de la història del pensament occidental és la supeditació de la imatge a la idea que representa. El que és visual ha guanyat la partida. Només pervertint la imatge podrem deixar-la enrere i caminar cap a una nova veritat. Islàndia és una reflexió sobre la relació entre significant i significat, sobre els vincles creats entre una imatge i els conceptes que suggereix. Es centra en el mecanisme de reproducció i representació d’un concepte, paraula, text, imatge o cançó, els quals van directament associats a un significat que pot transcendir en una nova realitat.

La Veronal està dirigida pel coreògraf Marcos Morau i formada per artistes procedents de diversos àmbits. La recerca de noves formes d’expressió i un potent llenguatge narratiu són els principals elements distintius de la premiada companyia. Recentment ha creat una peça per al Cross Connection Ballet de Copenhagen i ha estat convidada a crear per a les companyies sueques Norrdans i Skånes Dansteater, així com per a la Compañía Nacional de Danza. Es disposa a crear un decàleg en el que cada peça està situada o pren com a punt de partida un país o ciutat del món, creant una analogia entre dansa i geografia i que ja compta amb títols com Siena, Islàndia, Rússia, Finlàndia, Maryland o Suècia.

Direcció: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau en col·laboració amb els intèrprets. Intèrprets: Lorena Nogal, Inma Asensio, Sau Ching-Wong/Cristina Goñi, Manuel Rodríguez/Xavi Auquer, Tanya Beyeler. Assistent de coreografia: Lorena Nogal. Dramatúrgia i textos: Pablo Gisbert-El Conde de Torrefiel. Espai i il·luminació: Enric Planas & La Veronal. Música: diversos autors islandesos. Fotografia: Tristán Pérez-Martín. Vídeo: Edu Pérez. Vestuari: Soffía Ósk Stefánsdóttir. Producció: Juan Manuel Gil.

Amb la col·laboració de Roberto Fratini, Mercat de les Flors, DeVIR/CAPa Centro do Artes Performativas do Algarve
i Graner Centre de Creació. Amb el suport d’INAEM-Instituto Nacional de las Artes Escénicas y
la Música i Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya.

+ info: www.laveronal.com

Societat Doctor Alonso – Introduction to introduction

Societat Doctor Alonso_Introduction to introduction

Què mou al mocador? 
L’aire / El ventilador 
Què mou al mocador? 
El ventilador / La música 
I què mou l’aire? 
El mocador? 
Qui mou a Nina Simone? …

Societat Doctor Alonso està dirigida pel director teatral i dramaturg Tomàs Aragay i la ballarina i coreògrafa Sofia Asencio. Una de les claus fonamentals del llenguatge creat per la companyia és el concepte del desplaçament, de situar quelcom fora del seu lloc o espai propi per indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge. Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com una eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posin en qüestió l’statu quo de la nostra comprensió de la realitat.

Direcció: Tomàs Aragay. Creació i interpretació: Sofia Asencio. Espai escènic i il·luminació: CUBE.bz. Producció: Sònia Isart. Management: Iva Horvat. Amb la col·laboració de BUNKER, L’Agora de la Danse i Teatro Pradillo. Amb el suport de Generalitat de Catalunya i INAEM.

+ info: www.doctoralonso.org

  Eulàlia Ayguadé – Little Me

Eulàlia Ayguadé_Little Me

“Totxo”… La representació de l’objecte compacte, sense dinamisme, excepte quan te’l llencen a la cara. Però… t’has tancat mai amb totxos en una habitació? Segur que al cap de només dos dies tens la sensació que t’estan mirant i tu els mires en retorn. Ja no són tan inútils com et pensaves, són molt ferms en les seves idees, estan allà per ajudar-te, per compartir, i te n’adones de la seva força, del seu pes, del seu risc, però alhora de la seva fragilitat, de la seva facilitat per desfer-se i convertir-se en pols, en res. Són una petita metàfora de les persones. Tres intèrprets intenten a través de la precisió, el detall, la rapidesa i l’equilibri, interactuar amb aquests totxos per construir i entendre i, així, crear el seu petit món.

Formada en música al Liceu i al Conservatori de Barcelona i en dansa a l’Institut del Teatre i P.A.R.T.S, Eulàlia Ayguadé ha treballat amb diferents companyies i coreògrafs, com Akram Khan, Roberto Olivan i Hofesh Shechter, entre d’altres. A més ha creat les seves pròpies peces, com el solo Silenci, que va comptar amb l’ajut de Wim Vandekeybus, el duet Zomm In, amb Radek Hewelt, i la peça Twice read, amb Anton Lachky (un dels fundadors i membre de Les Slovaks). És una de les ballarines catalanes amb més rellevància dins la dansa contemporània internacional. L’any 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional en el marc dels Premis de la Crítica de Londres.

Direcció artística: Lali Ayguadé. Coreògrafs i ballarins: Lali Ayguadé, Joan Català, Kin Young Jin. Compositor: Josep Baldoma.

Una coproducció de Mercat de les Flors. Amb el suport de Mercat de les Flors, Akram Khan Company, Tanzhaus NRW
Düsseldorf i La Caldera. Amb la col·laboració de Graner Centre de Creació (residència).

Roser López Espinosa – Lowland

Roser López Espinosa_Lowland_© Alfred Mauve

Fascinats per les migracions dels ocells, volem aprendre a volar. Lowland ens retorna a l’animalitat del cos i del moviment, a l’aprenentatge, l’esforç, la tenacitat i la resistència, la bellesa, l’esperit de superació i l’esperit de llibertat. Lowland és el paisatge de cadascú i el viatge. Només es pot volar amb el cos i ens caldrà enginy i imaginació per aconseguir unes ales. Un imaginari del món de les aus i dels homes, ple de llum i vitalitat a Lowland, la terra baixa.

Roser López Espinosa és graduada en Dansa Contemporània l’AHK d’Amsterdam i segueix entrenaments amb l’ex entrenador olímpic de gimnàstica Jaume Miró. Balla a Holanda amb la cia Magpie de Katie Duck, Marta Reig Torres i Pere Faura. A Barcelona col·labora especialment amb Àngels Margarit / Cia Mudances, i també amb Cesc Gelabert i Iago Pericot, entre d’altres. Des del 2006 ha creat peces pròpies (The lizard’s skin, Còncau II, Miniatura, etc) que han rebut el reconeixement internacional amb premis a Masdanza, al Certamen de Burgos-NY i al Certamen de Madrid, i s’han vist a Europa, Egipte, Canadà i Japó. Al 2013 estrena Lowland, en coproducció amb el Mercat de les Flors.

Concepte i direcció: Roser López Espinosa. Creació i dansa: Guy Nader, Roser López Espinosa. Música original: Ilia Mayer. Disseny il·luminació: Katinka Marac. Assistent moviment: Maria Campos. Assessorament dramatúrgia: Raquel Tomàs, Maria Campos. Disseny de vestuari: Lluna Abert. Zoòtrop: Noemí Laviana. Acompanyament artístic: Àngels Margarit. Equip tècnic: Katinka Marac, Israel Quintero. Producció: L’escènica-Elclimamola. Management: Marine Budin/Elclimamola.

Una coproducció de Mercat de les Flors. Creat en residència a Graner Fàbrica de Creació, La Caldera-Centre de creació de dansa
i arts escèniques contemporànies i Àngels Margarit/Cia Mudances, L’Estruch, KREA/Azala i LSD Movement/Losdedae com
a premis del Certamen Coreográfico de Madrid/Paso a Dos, Melkweg Theater i Dansateliers. Amb la
col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

+ info: www.roserlopez.com

Umma Umma Dance & Manuel Rodríguez – Stuntman/Loser Kings

Stuntman ©Guido Sarli

Umma Umma Dance i Manuel Rodríguez presenten un programa doble format per Stuntman i Loser Kings. Stuntman és la darrera creació de Guido Sarli, un solo interpretat per Ares D’Angelo. La peça s’estrenarà el proper 19 d’octubre en el marc del Festival Sâlmon, al Mercat de les Flors. Loser Kings neix de la col·laboració entre Umma Umma Dance i Manuel Rodríguez. La peça ha rebut premis en varis certàmens internacionals (Masdanza, Madrid, Burgos i Copenhague) i ha estat presentada en diversos festivals europeus. També ha estat seleccionada pel circuit Aerowaves Dance Across Europe 2013. Aquest treball explora on s’allotja l’essència autèntica i primitiva de l’ésser humà, mirant l’interior del cos com una al·legòrica pressó de l’individu.  

Umma Umma Dance és una companyia dirigida per Guido Sarli. Des de la seva fundació l’any 2010 a Barcelona ha estat convidada a varis festivals internacionals. Les seves creacions han rebut varis premis coreogràfics. L’any 2012 va col·laborar amb Manuel Rodríguez en la creació de Loser Kings. Manuel Rodríguez és intèrpret i coreògraf freelance. Ha ballat en vàries companyies com Provisional Danza, La Veronal i Sharon Friedman, entre d’altres. Les seves creacions han resultat premiades en varis certàmens coreogràfics i presentades en festivals internacionals Actualment treballa amb James Thiérrée i en el seu propi projecte, Savescreen.

Stuntman – Direcció i coreografia: Guido Sarli. Intèrpret: Ares D’Angelo. Disseny de llums: Horne Horneman.  Una producció de Lalavanderia. Amb la col·laboració de Graner Centre de Creació, Mercat de els Flors, Centro Coreográfico de La Gomera, La Caldera, Festival Sâlmon, Auditorio de Tenerife, Paso a 2 Plataforma Coreográfica i Fienile Fluò Bologna.

Loser Kings – Direcció i coreografia: Guido Sarli i Manuel Rodríguez. Asessors en la dramatúrgia: Georgina Oliva, Pablo Gisbert. Intèrprets: Xavi Aluquer, Ares D’Angelo, Lautaro Reyes. Una producció de Lalavanderia. Amb la col·laboració de Graner Centre de Creació, Mercat de les Flors, Centre Cívic Barceloneta,
Festival Escena Poble Nou, Centre Cívic Can Felipa, Centre Cultural La Bòbila, L’Estruch, Festival Per Amor a l’Hart i
Festival Sâlmon.

+ info: http://ummaummadance.com  // http://aboutmanuelrodriguez.blogspot.com.es

CONTRAPUNCTUS Danceport – Full Evening

FULL EVENING

CONTRAPUNCTUS Danceport / Full Evening

Com percebem i experimentem una peça de dansa depenent del que escoltem? La pregunta resulta clau per submergir-se en una proposta que juga a descobrir com la música, el so, el paisatge sonor i fins i tot el silenci, modifiquen i canvien la percepció del que estem veient i, per extensió, de tot allò que ens rodeja.

Fundada l’any 2005 per Claudi Bombardó i Nora Sitges-Sardá, CONTRAPUNCTUS Danceport ha presentat des d’aleshores treballs com 40 cadires/unplaced, DOS, STILL HOUR o REVOLVER/identi(c)tats, entre d’altres. Claudi Bombardó s’ha format a l’Institut del Teatre de Barcelona, John Cranko School de Stutgart i Heinz Bosl Stiftung a Munic. Ha estat ballarí de l’Òpera de Viena i coreògraf en companyies internacionals com la Tanzkompanie der Oper Graz i abcdancecompany. Amb una destacada carrera internacional, Nora Sitges-Sardà ha treballat al costat de coreògrafs com Duato, McGregor, Forsythe, Kylián i Fabre. Actualment és subdirectora i assistent artística de la companyia de dansa del teatre Gärtnerplatz de Munic.

Idea i concepte: Claudi Bombardó, Nora Sitges-Sardà. Coreografia: Claudi Bombardó en col·laboració amb els intèrprets. Intèrprets: Iratxe Ansa, Laia Duran Fígols, Emanuel Gázquez, Nora Sitges-Sardà, Maxime Ianarelli. Composició musical: Varis autors. Escenografía: CONTRAPUNCTUS Danceport en col·laboració amb Adrià Pinar. Vestuari: CONTRAPUNCTUS Danceport en col·laboració amb Mari Simón. Disseny d’il·luminació: Claudi Bombardó, Cristina Conde Eujen. Concepció sonora: Claudi Bombardó, Jordi Salvador. Cap tècnic: Cristina Conde Eujen. Tècnic de so: Jaime G. De Vinuesa. Fotografía: Àlex Rademakers, Josep Aznar.

Una peça creada per CONTRAPUNCTUS Danceport. Coproduït per Festival GREC 2012.

+ info: www.contrapunctusdanceport.blogspot.com

Roberto Olivan/Enclave Arts del Moviment – A place to bury strangers

Roberto Olivan_A Place to... © Jesús Robisco

A place to bury strangers és l’inici d’un camí de tornada cap a allò que cadascú podria considerar essencial. Descobreix una manera dura d’afrontar la societat, les relacions sentimentals, la mort parcial de l’ésser. Trobar el lloc al qual pertanyem; on trobem la llar sense casa, on ens sentim rics sense tenir diners, on ens sentim connectats amb tot i tots.
 
Després d’estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona, Roberto Olivan es va instal·lar a Brusel·les, ciutat clau en la seva formació i carrera professional. Es va formar a P.A.R.T.S. i va començar a ballar professionalment a Rosas Dance Company en títols com World Drumming o Achertland. Ha creat peces per a Rosas i Needcompany, entre d’altres. L’any 2003 va fundar la seva pròpia companyia, Olivan Enclave Dance Company, amb la qual va estrenar De Farra o Homeland. Actualment dirigeix la companyia Enclave Arts del Moviment. També dirigeix el Taller de Dansa Contemporània Deltebre Dansa Internacional des de 2004 i imparteix cursos en escoles i centres de tot el món.

Creació i intèrprets: Spela Vodeb, Sol Vázquez, Felipe Salazar, Roberto Olivan, Matias Marré. Dramatúrgia: Roberto Magro. Música: Laurent Delforge. Il·luminació: Manu Martínez. Vestuari: Roberta Petit. Management i difusió: DROM/Carmina Escardó.

Una producció de Mercat de les Flors i Enclave Arts del Moviment. Amb la col·laboració de TRANSVERSAL, xarxa d’activitats culturals. Agraïment especial: Guillem Albà.

+ info: http://robertoolivan.com