Gràcies per aquest futur

La quarta edició del festival Sâlmon< està a punt de començar. En aquests moments d’emoció abans que tot comenci, creiem pertinent recordar les preguntes fonamentals: per què les nostres societats necessiten que els artistes facin la seva feina?  Quines experiències ens permeten viure les arts que es filtren a d’altres camps de trobada? Com ens compromet el que fan els artistes, el que diuen o el que pensen? Som capaços de transformar allò que ja sabem? Per què necessitem xafardejar allò desconegut? Com volem que siguin les coses al nostre voltant? Som capaços de sorprendre’ns? Quin temps ens donem per comprendre l’experiència estètica de l’altre amb el nostre propi cos?…Aquestes i d’altres preguntes ens han dut fins aquí. I si alguna cosa tenim clara és que encara que no sigui sempre fàcil i agradable fugir d’allò conegut i establir una relació íntima amb el futur, allò que les coses esdevindran depèn del que siguem capaços d’imaginar i fer ara. Avui, el SÂLMON< es fa PRESENT.

Sâlmon< va néixer amb la intenció de ser un lloc de trobada que proposés un paisatge provisional on les artistes puguin compartir allò que han indagat, entès, intuït, pensat…a través de la seva creació. Els teatres, els centres de creació, etc. hem d’estar oberts a oferir possibilitats de créixer, compartir experiències i produir juntes altres realitats possibles. Tota institució pública es defineix en relació al servei a l’entorn social que la sosté. Per aquest motiu, han d’estar sempre atentes a allò que passa al seu voltant i escoltar les necessitats de les persones concretes a les que va dirigides la seva activitat. Amb aquest esperit, el Graner ha posat en marxa aquesta quarta edició del festival Sâlmon<. Amb la intenció de crear un espai on anualment les artistes puguin obrir els seus treballs a l’espai públic. Lluny de les lògiques del mercat que tendeixen a estandarditzar les formes de producció i a imposar a qualsevol procés creatiu els seus propis interessos i ideologies.

El món està canviant a una velocitat insòlita, però això no vol dir que aquella subjectivitat hegemònica, que s’entreveu en la història i la crítica oficials, ja no sigui vigent i intenti no perdre el seu poder. Encallada en sostenir un sistema d’oposicions home contra dona, bo contra dolent, civilitzat contra salvatge, modern contra antic…aquesta forma de pensar segresta les nostres possibilitats d’avançar i ens imposa un taulell de joc que potser no volem reconèixer. Però per sort, fa temps que les artistes es van alliberar del servatge a aquesta subjectivitat hegemònica imposada durant segles i la seva feina es desenvolupa en indrets ben diferents.

Fa temps que la funció de les artistes ha deixat de ser la de produir objectes complaents. Les artistes saben que la seva responsabilitat dins les nostres societats actuals és molt més profunda i compromesa: una artista genera pensament, això vol dir que proposa maneres de fer i de ser que amplien les nostres capacitats d’entendre’ns a nosaltres mateixes, a la resta i al nostre entorn. En aquest sentit, les artistes ens acosten a allò possible, al futur, en definitiva. I per aquest motiu, als països més desenvolupats del nostre entorn la tasca artística no només es desenvolupa als teatres sinó també a les escoles, hospitals, centres d’investigació, etc.

La responsabilitat de les artistes és oferir als altres oportunitats de xafardejar allò que desconeixem i posar qüestionar el que ja sabem i s’estableix a través dels seus processos de creació i a través de les seves obres; aquest és el futur desconegut que ens regalen i el que hem de tenir la valentia d’indagar i abordar. La dansa, de la mateixa manera que qualsevol altra pràctica dedicada a la creació, crea coneixement i per aquest motiu és tan important avui en dia crear condicions perquè les artistes puguin desenvolupar las seva feina amb llibertat discursiva, amb LLIBERTAT RADICAL.

En aquest sentit, el paper del Graner ha estat intentar crear les condicions perquè aquesta posada en comú pugui succeir de la manera més rica i profitosa per a tothom. No es tracta de seduir a ningú, no es tracta d’afirmar res sinó de posar-se al servei del que les artistes lliurement venen a fer, dir o proposar. No hi ha lloc per a solucions que ja coneguem, paternalismes esgotats, valors establerts, rols assignats, formats convencionals, visions masclistes o imposicions post-colonials. En aquest sentit, Sâlmon< és un intent de crear condicions adequades perquè la feina artística pugui assumir la seva responsabilitat com a creadora de coneixement i ocupar el lloc que li correspon dins la nostra societat. Un espai on els cossos es pensen a sí mateixos des de diferents llenguatges i diferents lògiques d’identitat.

Per això, a punt de començar el festival hem cregut convenient recordar les preguntes que ens han fet arribar fins aquí i que avui fa que estiguem obligades a prendre el nostre present. Una manera d’ESTAR amb l’avui corresponsable i compromès. Agraïm profundament a totes les artistes tota la feina que han fet, totes les incerteses que han viscut, totes les preguntes futures que s’han fet, totes les imatges que han produït, tots els llocs on han resistit, tots els moments en els quals han invocat la presència d’altres persones, en definitiva, tot el que han fet per tenir una obra en aquest present i oferir-nos-la. I com que és un agraïment honest, t’ho agraïm en singular i en present indicatiu: Ambra Senatore, Olga Gutiérrez, Raquel Tomàs, Temoc Camacho, Sònia Gómez, Amalia Fernández, Tamara Cubas, Javier Cuevas, Igor i Moreno, Roser López Espinosa, Les Sueques, Bea Fernández, Rodrigo Sobarzo, Colectivo N340, Ayara Hernández, Spitfire, Quim Bigas, Sra.Polarosika, El Conde de Torrefiel, Amaranta Velarde i Alba G.Corral, Jorge Dutor, Guillem Mont de Palol, María José Cifuentes, Luis Úrculo, Marco Mazzoni, Carme Torrent, Iñaki Álvarez, Bárbara Pinto Gimeno, Lisa Gilardino, Danae Theodoridou, Jaime Conde Salazar, Cris Blanco.

En tot aquest temps se’ns ha fet evident que és necessari, urgent i possible trobar maneres de pensar i fer que ens permetin crear contextos més reals i amorosos amb allò que som i amb allò que ens envolta.

Que el Sâlmon< es faci present.

 12241420_959864760726282_447187952988326965_n

Els comentaris estan tancats.