BooMBeta juliol ’17

BooMBeta és el nom que donem a la línia de treball d’art i comunitat del Graner que es desplegarà durant tres anys a La Marina, amb el suport del Pla de Barris. Aquest juliol, sota l’aixopluc del Grec Festival de Barcelona s’han realitzat les següents accions: dos itineraris narratius i performàtics creats per Albert Pijuan, Javier Guerrero i Mariona Naudin, amb la col·laboració de l’Oficina Barcelona Ciutat de la Literatura – UNESCO, una trobada de pensament sobre art i comunitat, la mostra de l’espectacle ‘Constantino’ d’Andreu Martínez,  un sopar-acció amb Nyamnyam i les històries orals del barri de la mà de Vulnus.

Lipi Hernández

 Elaboració d’un documental audiovisual que expliqui la metodología DATA a través dels cossos-ments dels ballarins i ballarines que han col·laborat amb Lipi Hernández en els processos pedagògics i coreogràfics dels últims 10 anys.

L’objectiu de la residencia al Graner és crear un document teòric-pràctic sobre el sistema DATA, amb totes les perones que han participat, d’una manera o altra, en aquest procés de treball i investigació i que han compartit amb mi aquest llarg camí de preguntes i practiques.

Explorar les formes en el seu desbordament, en el sentit del límit, del barranc, Aquest tipus de dinámica o carácter del cos obliga a estar connectada a un espai que només es posa al servei de la supervivencia de la forma.

Lipi Hernández 

València 1965

Ballarina, coreògrafa, docent i investigadora en l’àmbit del cos i el moviment. El 1995 va fundar la Cia. de dansa contemporània Las Malqueridas, on va crear cinc espectacles de carrer, teatre i espai no convencional. Va ser fundadora de l’espai de creació La Caldera, del qual en va ser directora artística entre els anys 2004 i 2007. Entre 2005 i 2007 fou companyia resident de Cal Bolet de Vilafranca del Penedès dins el programa de residències de la Generalitat de Catalunya. El 2006 fou Cap de l’Especialitat en Pedagogia de la Dansa al CSD de l’Institut del Teatre. El 2007 transforma Las Malqueridas en una plataforma d’investigació i desenvolupament I+D de nous formats artístics al voltant del cos i el moviment. Entre 2008 i 2009 va ser assessora artística del Centre Coreogràfic Gallec a La Coruña, va dirigir ‘Cordón de plata’ i va presentar la darrera fase d’investigació de ‘Rasa’ al Museo Reina Sofía de Madrid. Des de 2005 es professora del Conservatori Superior de Dansa / CSD i de l’Escola Superior d’Interpretació / ESAD en les matèries de tallers de creació, fonaments del moviment i tutories finals de la carrera de coreografia i pedagogia. A més a més acompanya i recolza projectes i artistes de reconeixement nacional i internacional. Titulada en el Grau Superior de Pedagogia de la Dansa per l’Institut del Teatre, estudia i practica Harmonyum tecnologia cabalística, és professora de Naam Yoga i dóna tallers de creació en centres i companyies de dansa professionals. Acompanya  joves creadors a investigar sobre el seu propi llenguatge coreogràfic.

Bárbara Bañuelos

Mi padre no era un famoso escritor ruso.
Un documental escénico

Un projecte d’Investigació social i creació escénica. Als 14 anys vaig descobrir un secret familiar, un secret que podia canviar la meva història, la història d’una família i del seu entorn social. Tot això em va fer reflexionar sobre la memòria individual i com aquesta conforma la història col·lectiva. A partir d’aquell moment investigo, documento testimonis, recopilo informació institucional i indago sobre esdeveniments i fets similars dins d’un context social i d’una època determinada. Aquest documental escènic pretén ser un recorregut pels conceptes d’arxiu, record, document, història, memòria, imatge, cos, narració, imaginació, passat, futur i present. Un documental més enllà de la pantalla i de la imatge projectada, on el fet escènic, l’experiència cinematogràfica i allò corporal s’expandeixen per generar una nova mirada, un nou lloc per descobrir el paper del cos (re)actualitzant el passat, el record i la memòria en relació a la història i al seu context escènic.

Bárbara Bañuelos, formada, deformada i transformada entre Burgos, Madrid, Londres i Nova York, compagina el seu treball escènic amb diferents projectes musicals.

Amb “Inventario: memorias de una aspiradora”, el seu projecte més recent, amb centenars de papers i objectes rebutjats que ha anat recopilant en els últims vint anys, ha recorregut els terres d’espais escènics i expositius com ara el Musac, Artium, Caixa Forum, Teatro Pradillo, Festival Escena Abierta. Actualment està en procés d’investigació i creació de “Mi padre no era un famoso escritor ruso”, un documental escènic que neix de les troballes de la seva peça anterior. Forma part de Ju, grup musical que sorgeix com a laboratori de creació i composició i que es consolida amb el seu primer àlbum el 2015. ‘Poco Adrede Nunca’ i amb un segon ‘Todo y la cabeza’ que sortirà a la primavera. A més a més, és la veu, el cap i la mà gratadora d’Elephant Pit, projecte musical de versions i amb el que ha recorregut sales estatals, espais efímers i festivals no convencionals.

Pràctica amb la Fundación Collado-Van Hoestenberghe

Pràctica amb la Fundación Collado-Van Hoestenberghe al voltant del projecte PRAXIS. Exercicis en realisticisme

Dijous 17  de desembre, de 19h a 21h

El Graner

Activitat gratuïta i oberta a participant de tots els nivells

Cal inscripció prèvia a info@granerbcn.cat

PRAXIS

Exercicis en realisticisme

un projecte de Fundación Collado-Van Hoestenberghe

 

sobre la companyia

Fundación Collado Van Hoestenberghe és un laboratori de creació escènica afincada a Pontós ( Alt Empordà). Els nostres espectacles han viatjat per diversos països d’Europa i Llatinoamerica i som una de les companyies més representatives de la creació contemporània del nostre país.

El nostre objectiu és crear espais de resistència, per pensar junts, experimentant idees i emocions a través del cos. Pensant emocions i sentint idees.

Actualment, ens agrada anomenar la nostra aproximació  realisticisme. Fem servir la paraula realisticisme per parlar de l’experiència mística dins de la realitat quotidiana. Busquem la il·luminació en petites coses comunes i llocs inesperats.

el projecte

Per el nostre darrer projecte estem explorant l’ús de pràctiques com a forma artística, introduint-les i passant-les al públic com a eines per la vida diària.

PRAXIS neix de la necessitat de posar-nos en contacte amb quelcom més enllà de nosaltres, començant pels altres. Proposem una practica dissenyada per re-pensar el concepte de comunitat, a través del cos i el moviment.

Col·laborem amb la filòsofa Marina Garcés i el coreògraf i ballarí Pere Faura. Aquests son els eixos de treball:

Comunitat

Comunitat és una paraula molt popular avui en dia, però, al mateix temps, encara no sabem res al respecte. El filòsof Roberto Esposito contraposa la immunitat de la societat del  benestar actual amb la idea esmunyedissa de  comunitat. Aquests dos conceptes comparteixen la mateixa arrel llatina,  munus,  que podríem  traduir per “lligam”. Així, com ho veiem, estem evolucionant en la direcció d’una societat immunitzada (sense munus), en la qual els individus no es contaminen o es deixen afectar per lligams afectius o físics. Tot ha de ser higiènic, impermeable, clar i segur. En aquesta conjuntura, la complexa idea de comunitat és cada vegada més incòmoda. Per tant, proposem suar junts, riure,  avergonyir-nos, sentir-nos carn i ossos i experimentar la sensació de músculs que es cansen. Posar el cos. Deixar-nos afectar.

Posar el cos

 En la crisi de les paraules en què ens trobem, ensordida per la remor incessant de la comunicació, posar  el cos es converteix en la condició indispensable, primera, per començar a pensar… Així que els cossos es desencaixen dels discursos i comencen a fer el que les paraules no saben com dir

Marina Garcés, Un mundo común

 Què significa realment posar el cos? No hi ha una resposta a aquesta pregunta, i això la fa més interessant i necessària encara. Deixant-nos afectar per les idees, pot ser una manera, però de nou, com es fa això? Quan parlem de pensar emocions i sentir idees, no sabem exactament el que representa, però tenim una forta intuïció que pot aportar-nos alguna cosa molt valuosa.

PRAXIS vol ser un intent de descobrir què vol dir “posar el cos”, posant els nostres cossos en una  acció comuna a través de la dansa.

Des de sempre la dansa és una forma d’acostament, un lloc de trobada on els cossos superen els discursos i les persones se senten més a prop. Fins i tot avui en dia, en algunes societats tribals s’utilitza com a una forma efectiva de resoldre conflictes, tant interns com amb altres tribus.

Nosaltres hem escollit el Bolero de M. Ravel, perquè és la peça de música clàssica més popular de la historia ( podríem dir que és el primer hit) que amb la seva estructura repetitiva, gairebé tàntrica, aconsegueix transportar l’audiència a un estat eufòric i a la vegada plenament conscient.

l’activitat que proposem

Es tracta de participar activament en el  procés creatiu d’un nou espectacle i a l’hora experimentar a través dels cossos el sentit i la dificultat de portar endavant projectes comuns.

L’activitat consta de 3 parts:

Primer de tot escalfarem el cos. Nosaltres conduirem una petita taula d’estiraments i exercicis per posar cos i ment en bon funcionament.

Primera part : Llegirem conjuntament una sèrie de pressentiments ( entre la idea i la emoció). Aquets pressentiments funcionen com a disparadors d’associacions que conviden a la reflexió i generen preguntes. No es tracta de respondre-les si no més aviat de parlar i compartir-les entre tots per saber cap a on ens porten.

Segona part: després d’unes manipulacions en parella, que reactivaran la consciencia corporal, practicarem una sèrie de moviments conjunts, molt senzills, que més tard aplicarem durant el ball. També provarem de buscar un gest o un moviment per els pressentiments que més ens hagin cridat l’atenció. Seguidament ballarem tots plegats el Bolero de Ravel sencer ( 17 minuts), que ens portarà, si tot va bé, a una catarsi col·lectiva.

Tercera part: Per acabar, ans agradaria conèixer les sensacions, idees, opinions i preguntes que la experiència pugui haver despertat en els participants.

Tot plegat no durarà més de 2 hores

És necessari portar roba còmoda

+ info. companyía: www.fundacioncolladovanhoestenberghe.wordpress.com

Captura de pantalla 2015-11-13 a la(s) 16.27.54

 

Graner 16/20 és una taula de treball estable formada per 20 persones: 3 representants de cada associació (APDC i ACPD), 1 persona de referència del Mercat de les Flors, 1 persona de referència de l’ICUB, 1 persona d’una estructura de referència (La Caldera), 3 residents del Graner, 6 representants independents i l’equip de coordinació del Graner, que es reuniran durant 3 sessions de treball (18 de febrer, 23 de març, 14 d’abril i 26 d’abril per reflexionar i dialogar sobre les línies de futur i estratègia del GRANER com a centre de creació dedicat a la dansa i al llenguatge del cos i del moviment durant els pròxims 4 anys (2016-2020) i socialitzaran un document de treball dins el Festival Sismògraf, festival de dansa de Catalunya del 25 al 28 d’abril a Olot.

L’anàlisi de dades de 2014 és important per avaluar la gestió del GRANER, ja que al 2015 cal una reflexió i una anàlisi de les estratègies i accions portades a terme durant aquests primers 4 anys de trajectòria del centre.

Donar-se temps per contextualitzar la realitat actual del sector de la dansa i redibuixar conjuntament amb el sector organitzat, l’independent, l’administració pública i les estructures de referència (com hauria de respondre a un centre de creació com el GRANER en el seu segon període d’existència 2016-2020), és un exercici de corresponsabilitat conjuta entre totes les parts implicades que hi participen.

Cal aprofundir en les diferents percepcions d’obra, de creadors, de contextos de representativitat, de relació amb el públic, etc. i preguntar-nos junts com crear un espai motor de continguts teòric/pràctic/invisible/visible que propiciï el teixit artístic català i que aquest s’interconnecti amb el context i la comunitat del país, a la vegada que es creïn les condicions òptimes que permetin que : COS, PARAULA i MOVIMENT d’obra artística creïn una capa de teixit sensible per a la circulació de l’esfera internacional.

El Conde de Torrefiel

El Conde de Torrefiel es un proyecto afincado en Barcelona, encabezado por Pablo Gisbert y Tanya Beyeler, y cuyo fin es reunir artistas para trabajar en escena. Las creaciones de El Conde de Torrefiel tienen su punto de partida en el arte plástico, la literatura contemporánea y la performance. Su finalidad es confrontar realidades y trascender los parámetros del lenguaje verbal, para convertir las constantes de la comunidad en poesía escénica. El Conde de Torrefiel se propone desmembrar y analizar la realidad de su tiempo y las partes que lo constituyen, tal y como la experimentamos en cuanto seres humanos, para disociarla y trasladarla después a la acción, construyendo su discurso a través de la palabra y la abstracción del movimiento.

Proyecto El Conde Torrefiel residencia Graner: La chica…

Más info: http://www.elcondedetorrefiel.com/

Prova post destacat 3

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Fusce ultrices quam in odio faucibus pellentesque. In metus nulla, blandit gravida tincidunt et, dapibus eu lorem. Nunc interdum at nibh sed lobortis. Fusce pharetra leo orci, vel rutrum diam sagittis vel. Sed a gravida urna. Etiam dapibus tincidunt augue non tempus. Donec eleifend nulla ut leo sagittis rhoncus. Pellentesque auctor a augue sed pellentesque. Nunc scelerisque egestas ligula, a placerat massa dignissim a. Integer nisl risus, eleifend sed ultrices vitae, auctor ac libero. Ut at posuere mi. Integer vitae hendrerit sapien, vitae ullamcorper lectus. Nullam vitae sagittis nisl, id egestas dui.