PECES ESCÈNIQUES – IPAM 2013

Les companyies seleccionades a l’IPAM 2013 per presentar la seva peça escènica van ser les següents:

Guy Nader – Where the things hide

Guy Nader_Where The Things Hide_© Hussam Mcheimech

Amagats darrere les coses quotidianes, sorgeixen nous mons, noves dimensions que alteren la percepció d’una realitat immediata. L’absurd, la paradoxa i l’humor es troben en el nostre cos. Un cos quotidià descontextualitzat que no només és un reflex del que hi ha però també està relacionat amb la consciència d’allò que hi falta. Articulat darrere la seva aparença normal, reconeguda i familiar per a tots nosaltres, amaga una certa raresa que ens duu a noves sensacions i diferents percepcions.

L’artista libanès Guy Nader resideix a Barcelona. Compagina la creació i direcció de les seves pròpies obres amb la col·laboració amb altres col·lectius i artistes de diverses disciplines. Ha treballat amb Bebeto Cidra, Maqamat Dance Theatre, Oreet Ashrey i Roser López Espinosa, entre d’altres. Inspirat per diferents camps artístics i les arts marcials, desenvolupa un llenguatge coreogràfic distintiu. Ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals com el primer premi al Festival Internacional Masdanza 2010 i la beca Europa DanceWEB per assistir a ImPulsTanz de Viena 2012. És artista resident a La Caldera.

Idea i direcció: Guy Nader. Intèrpret: Guy Nader. Assistent coreogràfic: Maria Campos. Disseny de llums: Xavi Muñoz. Tècnic: Amadeu Solernou.

Amb el suport de BIPOD-Beirut International Platform of Dance i Maqamat Theatre Dance. Col·laboren La Caldera-Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies.

+ info: www.guynader.com

Sònia Sánchez – El Pliegue

Sonia Sánchez_El Pliegue_© Alexy Goes Photos

El Pliegue es centra en la memòria interna i externa que sorgeix dels sons i els silencis, les melodies i les disonàncies, les passions i les comprensions, les actituds i els gestos. Cada experiència és utilitzada com un moviment intern del sòl que crea relleu i les textures en la dramatúrgia. La peça ha sorgit de la investigació duta a terme en el marc del cicle de laboratoris anomenat El inmediatamente de al lado, que té per objectiu crear espais íntims, comuns i moments de reciprocitat.

Amb 33 anys de recorregut pel món de la dansa i la música, Sonia Sánchez segueix apostant pel seu ball, investigant-lo i esprement-lo sense descans. Lligada al flamenc des del seu naixement, l’any 2002 decideix iniciar una nova etapa d’indagació profunda en les formes de creació, composició i transmissió d’aquest art. Sense ànim d’oblidar cap de les revolucions que la precedeixen, desenvolupa un mètode de coneixement i entrenament corporal inspirat en les eines del Bodi Weather i el flamenc.

Creació i interpretació: Sonia Sánchez. Col·laboració artística: Joan Saura, Liba Vilavecchia, Manel Vizoso, Patricia Caballero, Eduardo Rodilla, Meritxell Roda.

Amb el suport de Mercat de les Flors. Col·laboració tècnica: Centre Cívic Can Felipa, Centre Cívic Barceloneta, Centre de Creació Burg, Centre d’Investigació OK Corral i L’Estruch.

+ info: http://soniasanmar.blogspot.com.es

loscorderos – Crónica de José Agarrotado

loscorderos_Cronica de Jose Agarrotado_© rojobarcelona

Una atmosfera íntima, contundència física i verbal. Un absurd elaborat però quotidià és utilitzat com a fil creador d’un món propi, amb lleis pròpies. La voluntat de convivència en termes generals, i les seves particulars impossibilitats, amb el conseqüent enfosament de tot allò creat. Crónica de José Agarrotado és, bàsicament, una cita sense sortida amb algú tan proper a tu que bé podria ser la teva parella o tu mateix. Mai has pensat que matar el teu alter ego podria ajudar-te a suportar millor la vida?

Amb les seves creacions, loscorderos.sc indaga en la naturalesa de l’ésser humà. El seu llenguatge escènic no està basat en la paraula, sinó en la interrelació entre text i fisicalitat, amb la finalitat de trobar noves vies de narració amb les que arribar a mons extra quotidians, allunyats del simple retrat de la realitat. David Climent i Pablo Molinero, juntament amb Pilar López, creen la companyia l’any 2003. El seu primer treball, Crónica de José Agarrotado, rep el Premi Aplaudiment Sebastià Gasch al 2006 i, deu anys després de la seva creació, continua madurant per diferents escenaris. El seu segon treball, El mal menor, rep el Premi al millor muntatge teatral del Premi Unnim de Teatre. La seva darrera peça, El cel dels tristos, ha estat guardonada amb el Premi al millor espectacle del III CENIT i el Premi FAD Sebastià Gasch. El 2013 són sel·leccionats per formar part del projecte europeu modul-dance i impulsen una nova creació fruit de la col·laboració amb diverses cases de dansa europees.

Creació, direcció i interpretació: David Climent i Pablo Molinero. Música: Carles López, Pepe J. Gómez. Disseny d’il·luminació: Anna Rovira, Oscar de Paz. Tècnic: Chus Parcero. Vestuari: loscorderos.sc. Management i producció: Pilar López.

+ info: www.loscorderos.es

Òscar Sol i Iris Heitzinger – Trinity

Peça de dansa interactiva audiovisual on es narra el viatge d’un cos que travessa diferents estats de percepció de l’espai. A través del moviment, el cos se submergeix en un entorn de textures i paisatges audiovisuals, els quals no només l’acompanyen, sinó que l’empenyen cap a un procés de transformació. Mitjançant l’estret vincle aconseguit entre la tríada del moviment, l’imaginari visual i el so, es dóna forma a un llenguatge que permet la manifestació d’aquests elements en l’espai, provocant al mateix temps profunds canvis en el comportament físic del cos per la reverberació i els ecos de les seves pròpies accions.

Dedicat a les arts visuals i a la tecnologia interactiva, Óscar Sol s’ha especialitzat en el desenvolupament de visuals generatius en temps real amb l’eina de programació Jitter. L’any 2009 va iniciar el projecte col·lectiu Electronic Performers. Ha col·laborat amb Lectrovision, Eric Singer i Cristian Vogel, entre d’altres. Iris Heitzinger ha estudiat a l’Anton Bruckner Privatuniversität de Linz i s’ha format a Anglaterra, Bèlgica i Finlàndia. Ballarina freelance i professora, és cofundadora del guinea pic collective i col·labora com a creadora amb artistes d’altres àmbits. Ramón Prada és músic i compositor i autor de música simfònica, bandes sonores, música de cambra i espais sonors per a l’escena. Reconegut internacionalment, les seves darreres composicions utilitzen l’electrònica més experimental i la manipulació en viu del so i la imatge.

Idea original: Óscar Sol. Creació: Óscar Sol, Iris Heitzinger. Coreografia i interpretació: Iris Heitzinger. Música: Ramón Prada/Vittus. Disseny interactiu i visuals: Óscar Sol. Vestuari: Ariadna Papiol.  Una producció d’Electronic Performers. Amb la col·laboració de NU2′s, Graner Centre de Creació i Mercat de les Flors.

+ info: http://electronicperformers.in

Olga Álvarez/La Taimada – Crash

Olga Álvarez_Crash

Crash esdevé el col·lapse de dos cossos, de dues ànimes que es traven per fondre’s, però també per perdre’s i trencar-se. No és una història, no explica qui són, què fan ni què valen els seus protagonistes, només ens mostra un fragment, un interval en el qual els dos personatges es creuen, xoquen frontalment i s’aboquen al seu propi precipici.

Olga Álvarez s’ha format amb Anne Morin, Carles Sala, Andrew Harwood, Benoît Lachambre, Àngels Margarit, Jordi Cortés, Lipi Hernández, Alexis Eupierre i Thomas Hauert, entre d’altres. Ha estat ballarina professional des de 2002 amb les companyies Búbulus, Artur Villalba, Las Malqueridas, Didi Dorvillier i Magda Polo. L’any 2004, juntament amb Leyre Llano, va crear la Cia. LaTaimada, en residència a La Caldera, La Danseria i el Teatre Cal Bolet. Entre les seves creacions es troben La taimada, Kuadrilater, Silenci: projecte XXI, Estimada Ventafocs, (M)alicia i Postmalicia. Durant cinc anys ha estat directora artística del Festival Danza También, organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca.

Direcció: Olga Álvarez. Coreografia: Marc Fernández, Angie Mas, Olga Álvarez. Intèrprets: Marc Fernández, Angie Mas. Ajudants creatius: Beatriz Souza, Maribel Martínez. Música: Ilia Mayer. Producció: Cia. LaTaimada. Producció tècnica: Censet. Producció executiva: Anna Iglesias.

+ info: https://vimeo.com/channels/lataimada

El conde de Torrefiel – Observe how tiredness defeat the thought

La dramatúrgia de la peça juxtaposa un partit de bàsquet on els jugadors mesuren la seva resistència, força i tècnica. Mentrestant, un home i una dona debaten temes relacionats amb ells mateixos, interrogant-se al voltant de qüestions vitals que els preocupen com l’amor, la política, els diners, l’entreteniment, l’art o la mort. Tant el joc com la conversa, estan invisiblement units per la idea d’enfrontament; un tour de force amb la voluntat final de “guanyar” la partida, jugant a bàsquet o defensant un discurs.

Pablo Gisbert i Tanya Beyeler dirigeixen El Conde de Torrefiel, un projecte que proposa peces escèniques resultat d’una oscil·lació entre literatura, arts plàstiques i coreografia i que busca transcendir els paràmetres del llenguatge verbal. Com si fossin discursos o hipòtesis circumstancials, els seus treballs configuren un recorregut que es dirigeix a respondre una pregunta més gran: Com traduir en escena la realitat contemporània? La companyia, que va iniciar la seva trajectòria professional l’any 2010, forma part de l’equip artístic de La Veronal en la composició textual i dramatúrgica de les seves peces.

Idea i creació: El Conde de Torrefiel. Direcció: Pablo Gisbert, Tanya Beyeler. Assistència dramatúrgica: Celso Jiménez. Intèrprets: Pablo Gisbert, Andreu Martínez, Jordi Rodríguez, jugadors de bàsquet convidats. Textos: Pablo Gisbert. Música: Frédéric Chopin, agrupació musical convidada.

Amb la col·laboració de La Porta (programa Espacios Cómodos 11), Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull.

+ info: www.elcondedetorrefiel.com

Pere Faura – Diari d’accions

Utilitzant objectes, el moviment del cos o el llenguatge del vídeo, titulars de diaris esdevenen una manifestació poètica i coreogràfica en ser executats, interpretats o estripats en un exercici físic, visual i poètic que explora l’espai entre llenguatge i acció, entre partitura i execució, entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.

Pere Faura es va graduar a la School for New Dance Development d’Amsterdam l’any 2006 amb una peça que va guanyar l’ITS Festival Award i va ser seleccionada per la gira DansClick dels Països Baixos. El mateix any va començar a treballar al Teatre Frascati d’Amsterdam com a coreoògraf resident. Allà va crear la major part de les seves obres, presentades internacionalment. L’any 2009 va rebre el prestigiós premi Charlotte Kohler. L’any 2011, i després de graduar-se en l’Amsterdam Master of Choreography, va tornar a Barcelona i va començar a treballar en noves produccions i a col·laborar amb altres artistes visuals com Iñaki Álvarez, Joan Escofet o Aggtelek. El seu treball es caracteritza per l’apropiació d’elements de la cultura pop com l’estriptis, els musicals o el porno, en una coreografia multidisciplinar construïda entre tots els elements que conformen l’engranatge teatral.

Creació i direcció: Iñaki Álvarez, Pere Faura. Disseny de llums i tècnica: Israel Quintero.

Una producció de Pere Faura i Iñaki Álvarez. Amb el suport de la Beca Ciutat de VIc, Centro Coreográfico de La Gomera, Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya, L’Estruch.

+ info: http://perefaura.com

Aimar Pérez Galí – Delta – A post-Believe Manifesto

En què creure quan disposes de tot l’aparell crític per desmuntar qualsevol teoria, creença o moviment? Estem davant d’una declaració d’intencions a nivell experiencial que qüestiona el paradigma capitalista de provocar la constant sorpresa amb allò nou, apostant per la revisió de procediments aparentment ja esgotats, jugant a preguntar-se: què passaria si ara crec en això?  Partitura coreogràfica que segueix l’estela de creadors minimalistes dels anys 70 com Lucinda Childs o Sol LeWitt. Mitjançant càlculs geomètrics i matemàtics, juga amb l’expectativa i estableix un ritual que evoca allò sublim. Una estructura hermètica i repetitiva que busca un estat sostingut i abstracte dintre una construcció còsmica.
 
Aimar Pérez Galí treballa en el camp de les arts escèniques i performàtiques. Format com a intèrpret de dansa contemporània a l’Escola Superior d’Art d’Amsterdam, actualment cursa el Programa d’Estudis Independents del MACBA. Treballa internacionalment amb Xavier LeRoy i Nicole Beutler alhora que desenvolupa la seva pròpia obra i és responsable d’Espacio Práctico.

Concepte i direcció: Aimar Pérez Galí. Intèrprets: Carme Torrent, Clara Tena/Javier Vaquero, Aimar Pérez Galí. Composició musical: Sara Fontán. Músics col·laboradors: Dani Vega, Björt Runarsdottir, Edi Pou, Lucrecia Dalt, Marc Abad. Disseny de llums: Akim Hassani. Vestuari: Jorque Dutor. Perruqueria i maquillatge: Paco Garrigues. Assistent de moviment: Laura Alcalà. Tècnic: Valeria Linera. Producció: www.lafalla.net.

Una coproducció de Kunstcentrum BUDA i Mercat de les Flors. Amb el suport de l’Institut Ramon Llull, Fàbrica de Creació
Fabra & Coats i Graner Centre de Creació

Albert Quesada – Solos Bach & Gould

Estudi minuciós de la famosa interpretació de les Variacions Goldberg de Bach que féu Glenn Gould basat en unes instruccions íntimament relacionades amb el so del piano i les paraules del pianista. El músic grava les variacions, s’equivoca i ho intenta de nou, ens parla de la seva manera de tocar i gravar. En aquest duet que ofereix dues noves interpretacions de la partitura, el moviment acompanya i, al mateix temps, dirigeix la música.

Després d’estudiar Filosofia i Enginyeria Multimèdia, Albert Quesada es va formar a P.A.R.T.S. a Brusel·les i a la Hogeschool voor de Kunstern-MTD a Amsterdam. Ha treballat amb Benjamin Vandewalle i des de l’any 2009 balla amb la companyia ZOO-Thomas Hauert. Actualment està de gira amb Vera Tussing amb l’espectacle Trilogy, una nit de tres peces curtes sobre estructures musicals, Slow Sports i Ensemble, la seva darrera proposta. Creador de vídeo i també per a l’escena, actualment està preparant una exploració sobre com entenem la música d’orquestra.

Coreografia: Albert Quesada. Adaptació: Federica Portello, Mireia de Querol, Petra Söör. Intèrprets: dos dels adaptadors mencionats.  Música: extractes d’una gravació de Glenn Gould de les Variacions Goldberg de J.S. Bach (1955), entrevista a Glenn Gould sobre la seva darrera gravacio de la peça (1981). Vídeo i so: Albert Quesada.

Una producció d’Albert Quesada. Amb la col·laboració de Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya i nadine. Residències: BUDA Kunstercentrum, Centre Cultural de les Corts i Estudi d’Àngels Margarit/cia. Mudances. Apadrinat per Cia. Búbulus – Carles Salas / La Caldera.

+ info: http://veraalbert.wordpress.com

Els comentaris estan tancats.