Per on comencem? Cos i moviment a l’EBM Collserola

A L’ESCOLA PARTICIPEM EN EL PROJECTE COS I MOVIMENT. HEM DE PENSAR EN PROPOSTES DE DANSA PER A CADASCUN DELS GRUPS… “PER ON COMENCEM?”

Aquesta pregunta, plantejada en una reunió d’equip de l’EBM Collserola, ens dóna el punt de partida d’aquest article, doncs pot resultar una situació comuna en altres escoles, equips i educadores.

El model on s’emmarca el projecte “Cos i Moviment” defineix que les intervencions que duem a terme en els assessoraments estiguin basades en els conceptes d’acompanyament i suport per tal de promoure processos d’autonomia. Així doncs, no treballem amb respostes tancades, solucions concretes o manuals de receptes, sinó que iniciem processos i obrim possibilitats per tal que les educadores trobin les pròpies respostes i el camí a seguir.

Així doncs, davant aquesta pregunta concreta, els vam oferir la possibilitat d’observar el grup d’infants i intentar descobrir quines necessitats ens mostraven a nivell de moviment en qualsevol situació de la vida quotidiana ( a l’estança, al pati, a la S.U.M., … ), en quin moment del procés de desenvolupament  físic i motriu es trobaven, com era el seu joc, … i, a partir d’aquí, veure què els podíem oferir des del llenguatge del cos i el moviment.

Cadascuna de les professionals de l’equip educatiu van iniciar aquesta tasca i a continuació descriurem com vam anar definint les propostes en tres dels cinc grups de l’escola:

1. En un dels grups de nens i nens de 2 a 3 anys de l’escola hi ha una part dels infants que mostren una gran necessitat de moviment. Per aquest motiu, la educadora va definir tres grans objectius per a treballar des del cos i el moviment:

-Descarregar energia

-Maximitzar el potencial expressiu dels infants

-Aprendre recursos i/o estratègies per anar fer el canvi de l’activitat al repòs.

A partir d’aquí, vam plantejar una proposta inicial de dansa basada en els contrastos de: velocitat ( ràpid i lent ), ritme ( binari i     ternari ) i dinàmica ( moviment i no moviment –estàtues- ).

Vam ajudar a seleccionar peces musicals i vam parlar de l’estructura de les sessions. També vam estar valorant la importància de poder estar a prop dels infants a nivell corporal la qual cosa, en un grup de 20, és difícil. Per aquest motiu, vam plantejar la possibilitat de fer les sessions específiques de cos i moviment amb mig grup. La mestra tutora sortiria a la S.U.M. amb mig grup i l’educadora que fa la funció de complementària al centre estaria a l’aula amb els altres 10 infants. Després es faria el canvi.

2. En un dels grups d’un a dos anys, l’objectiu de la educadora era el de “oferir diferents tipus de materials per a què els infants descobreixin altres maneres de relacionar-se entre ells, de gaudir i també per a potenciar un aprenentatge per imitació”. Donat que la mestra havia observat que els infants havien iniciat un joc molt ric amb unes nines petites tipus “barriguitas”, vam plantejar de fer una proposta inicial de dansa que partís d’aquest joc de relació establint dinàmiques d’activitat que promoguessin:

-d’una banda, el joc amb les nines: que els infants ballessin amb les nines a coll, bressolant-les, abraçant-les, jugar a col·locar les nines en determinades posicions i imitar-ne la forma corporal, etc.

-d’altra banda, el joc entre ells i amb la mestra. Els infants d’aquest grup comencen a imitar-se els uns als altres, es busquen i s’agafen per iniciar una dansa conjunta en petits duets,… Vam comentar que, quan es donessin aquestes situacions, les aprofitarem per fer-les evolucionar. De la mateixa manera, pel que fa a la relació amb la mestra, donat que molts d’ells busquen el contacte i la proximitat, vam parlar de com acollir-ho des de la mateixa proposta i se’ns van ocórrer idees tals com quan vinguin a seure a la falda de la mestra fer-los propostes de balanceig, ballar amb ells a coll, agafar-los per les aixelles i fer-los girar, …

3. En el grup dels lactants, la mestra es va plantejar “facilitar al màxim el moviment lliure i espontani i aprofitar els tres nivells en l’espai”, els quals es donen de forma natural en aquest grup de primer any de vida. Podem possibilitar-ho permetent que l’infant pugui estar a terra ( no fer ús de la tombona baby relax si no és necessari ), en relació a la roba ( vestir-los amb peces còmodes i que no els apretin ), …

Però molt especialment, en relació a la nostra mirada vers el potencial expressiu i artístic de cadascun dels nivells ( l’infant que gateja, que rodola, que s’arrossega… està dansant! ).

En els tres casos, la consigna de la formadora sempre ha estat comuna: aquest és el punt de partida, però anem a intentar de fer un viatge llunyà. Partim d’aquí per fer un llarg recorregut amb els infants.

Captura de pantalla 2016-04-20 a las 16.11.11

Els comentaris estan tancats.