Graner

› Residències

Georgia Vardarou

Convocatòria pública, 2019

Vaig néixer a Atenes als anys vuitanta. Em vaig graduar a l’Escola Estatal de Dansa (Κ.Σ.Ο.Τ.) (GR) i després a P.A.R.T.S. (SER). Després de 4 anys a P.A.R.T.S. vaig viure a Brussel·les durant 9 anys més treballant com a ballarina i coreògrafa. Les meves col·laboracions principals han estat amb Salva Sanchis, Marc Vanrunxt i Anne Teresa De Keersmaeker / Rosas, entre d’altres. La meva primera investigació es va centrar en el moviment personal i el contingut que això comporta. Vaig crear el solo ‘Hardcore Research on Dance’ com a resultat. A continuació, vaig coreografia la meva primera peça grupal de llarga durada “Fenòmens”. Una peça sense conceptes externs al moviment. Un trio on es buscaven pistes de dramatúrgia únicament a través de la manifestació dels propis moviments. Més tard, la meva recerca mentre coreografiava “Noves narratives”, la meva segona peça de grup, era aprofundir en la creació de narratives suggerents per mitjà d’un llenguatge més o menys abstracte. Una paradoxa que encara alimenta el meu interès. Avui dia estic desenvolupant  “Where Dance Happens”. Fa dos anys em vaig mudar a Barcelona mentre el meu treball encara està sent produït per ART / WERK (BE). Provo de viure i treballar entre  aquestes tres ciutats … Atenes -Brussel·les-Barcelona.

  • 2019 · convocatòria pública · Where is dance happening

SOBRE EL PROJECTE EN RESIDÈNCIA:

‘Where Dance Happens’ podria dir-se també  ‘Per què hauria de ser més desitjable que hi hagi boles de foc verdes que’? ‘Where Dance Happens’ és un solo en col·laboració amb l’artista visual David Bergé. Els elements visuals i els moviments imbricats entre si permeten lectures narratives potencials.  Com de lúdica pot ser la contextualització d’una imatge a través del llenguatge de la dansa? ¿Els significats es tornen modificables al costat d’un cos en moviment? La nostra consciència no pot evitar sintetitzar. Què veiem  quan veiem un cos en moviment? El cos? La intenció de la idea del que es mou? Què pensa cada part de l’audiència? Què està passant en l’espai entre la percepció del cos en moviment i l’audiència? Aquest espai entre les nostres diferents percepcions potser és on passa la dansa. Ser conscient d’aquest espai és ser conscient que estem tractant de comunicar-nos. El potencial d’aquest tipus de comunicació està en el nucli d’aquesta proposta.