Graner

› Residències

Presentació

Sóc treballadora escènica. M’he format a Espanya, Argentina i Alemanya i sóc llicenciada en Teatre Gestual a l’Institut del Teatre de Barcelona. He treballat per a coreògrafs i directors (Retrospectiva, de Xavier Le Roy) però també he desenvolupat el meu treball en solitari com a creadora independent: VIP, homenaje a Severiano Naudin va guanyar l’any 2012 el Premi del Jurat del Festival 100º Berlin al teatre Hebbel Am Uffer. D’altres treballs escènics són Una familia balla (2015), Mos Maiorum (2016) i Kopfkino (2016). Actualment, formo part de la companyia de teatre documental Mos Maiorum i de la companyia de dansa-teatre Los Detectives. L’any 2016 vaig ser artista resident a El Graner Espai de Creació de Barcelona, he estat també membra del col.lectiu ARTAS vinculat a La Poderosa i estudïo Antropología Cultural a la Universitat de Barcelona. Compagino el meu treball de creació amb la pedagogia teatral i la interpretació.

Projectes en residència al Graner

El treball que desenvoluparé al Graner durant aquests dos anys de residència abraça diversos àmbits: la creació, la investigació i l’educació. Des d’ara i fins al juliol del 2019 realitzaré un treball de creació escènica sota el segell de la Cia Los Detectives (María García Vera i Marina Colomina amb la col.laboració d’Amaranta Velarde): una peça escènica que té com a títiol provisional Las cosas se rompen la gente se muere i que investiga els cossos femenins de les dones de la baixa edat mitjana i més concretament de les místiques medievals posant especial interès en les seves experiències visionaries. Aquesta peça compta amb el suport de Festival Grec- Antic Teatre, La Caldera i Festival Sâlmon-Graner i s’estrenarà al Grec 2019.

https://lasdetectives.com/

També a partir del mes de gener d’enguany i fins al juny, estaré fent un taller a l’IES Montjuïc com a part del programa educatiu del Graner amb joves del barri. De cara a 2020, planejo diversos treballs de creació: una peça de teatre documental amb la Cia Mos Maiorum (conjuntament amb Ireneu Tranis i Alba Valldaura) i una peça en solitari per a públic adolescent. En l’àmbit educatiu em proposo iniciar un projecte comunitari de creació amb joves del barri de la Marina que pugui tenir continuïtat i que obri el Graner a aquest col.lectiu.

https://www.mosmaiorum.info

 

 

 

"Pienso casa, digo silla" - procés de creació

Notes dels assajos:

“Amaranta coge el capirote. Se lo pone. Hace algún sonido, como una consonante. Se va moviendo por el espacio. Mueve brazos. El sonido se va convirtiendo en latín. Sube la escalera donde estaba María. Mariona en la pared acaba de terminar el texto de la montaña. Se engancha toda en la pared y después avanza como un gusano. Empieza a blasfemar de manera sutil. Después camina de rodillas como en éxtasis. María sube a la escalera y se cuelga medio cuerpo colgando por el otro lado, el culo al aire. Empieza a darse cachetes un buen rato. Después hace equilibrio poniéndose horizontal paralela al suelo. Después se deja caer colgando y parece que le duele ese ir cayendo hacia el suelo con todo el peso en la escalera. Después se sienta enganchando el pubis a la escalera una pierna a cada lado estirada.”

Bibliografia:

*fotografies d’assaig d’Anna Fàbrega

Pienso casa, digo silla és la continuació del nostre últim treball conjunt Kopfkino, on encarnàvem cossos cinematogràfics femenins per a qüestionar la influència de la ficció en la construcció de la nostra identitat. En aquesta ocasió ens centrem en les experiències de les visionàries de l’Edat Mitjana per a confrontar-nos amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat.

Què és l’experiència visionaria i com es podria traduir en el món contemporani? En aquesta era de les imatges mortes, quin valor té la imaginació?
El nostre treball gira al voltant del potencial de la fe i de l’entrega total per tal de disparar la ment de l’espectador. Visions profètiques, hipnosis catàrtiques, danses anacròniques, cançons del més enllà…Mirem al passat per a recuperar quelcom que hem perdut en aquest temps pòstum que és el nostre present.

“Pienso casa, digo silla” és una proposta de l’Antic Teatre amb el suport del Grec 2019 Festival de Barcelona.

Més info 

Aula Performativa a l'Institut Montjuïc

L’artista associada al Graner Mariona Naudin ha estat l’encarregada de dur a terme l’Aula Performativa del segon trimestre del curs 18-19 mb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO de l’IES Montjuïc.

“Tot comença amb un rectangle dibuixat al terra. La Mariona arriba el primer dia, i sense dir res delimita l’espai amb aquest rectangle mentre juguen distrets dispersats pel gimnàs.

Poc a poc comencen a adonar-se’n: la Mariona és una nova cara per a elles i ells. S’aturen, observen i per uns moments fan silenci, estan atents i atentes, la novetat i l’acció silenciosa els manté expectants. Es trenca el silenci: la Mariona els demana que ocupin l’espai que hi ha dins del rectangle, i així comença tot, així comencen unes sessions on l’espai delimitat és el puntal de seguretat d’una reconstrucció dels cossos. I és aquí on la Mariona incideix i aprofunditza, a cada sessió s’esforça perquè aquests cossos es trobin, s’activin, s’autoconeixin i perdin vergonyes, s’apropin entre sí i s’escoltin, es visquin. La massa que camina dins del rectangle ara està guiada per un nou paràmetre: quan algú s’atura la resta ha de parar, d’aquí s’intueix un treball d’escolta entre el grup.

Qui observa silenciosament des de fora veu com dia a dia aquests cossos es transformen, es reciclen, cada dia estan més vius. El rectangle que delimita l’espai segueix allà des del primer dia però cada cop els seus límits son menys accentuats, més difusos. Això vol dir que anem per bon camí? Segurament sí.”