SÂLMON FESTIVAL <

EDICIÓ 2012

SÂLMON< ofereix una programació de dues setmanes on presentem artistes que han estat seleccionats pel projecte modul-dance, liderat pel Mercat de les Flors. Artistes que han seguit els diferents mòduls oferts dins del projecte -com ara recerca, residència i producció- per diferents països membres. El Graner actua com agent articulador de modul-dance mitjançant les residències artístiques que ofereix i les Cartes Blanques; aquestes són petites finestres de treball a nivell internacional, ofertes a artistes catalans i nacionals per tal d’establir lligams amb altres espais de creació i generar sinèrgies artístiques.

També participen de SÂLMON< aquells artistes que han pogut desenvolupar un procés de residència al Graner i han estat seleccionats pels comissaris del Festival.

SÂLMON< es presenta com un espai de visionat, trobada i descoberta entre públic, artistes i gent amb curiositat per veure diferents aproximacions al moviment i la dansa dins d’un context europeu i particular al mateix temps. SÂLMON< s’articula també com un espai motor a la ciutat entre els artistes que venen al festival i els artistes del territori amb l’organització de trobades per parlar, intercanviar informació i experiències al voltant de la mobilitat artística. Una nova cita a la ciutat, un festival de continuïtat anual pel públic per tal de visionar i acompanyar els treballs d’artistes dintre d’un marc europeu i participatiu.

Tota la programació i més info aquí.

THINK TANK SOBRE MOBILITAT ARTÍSTICA EN UN CONTEXT EUROPEU

Durant dos dies va tenir lloc al Mercat de les Flors, dins el Festival Sâlmon el THINK TANK SOBRE MOBILITAT ARTÍSTICA EN UN CONTEXT EUROPEU Conduia la sessió de debat-reflexió Agnès Henry, responsable de cooperació i projectes artístics de l’organització Extrapole. L’entrada era gratuïta i tant el primer dia com el segon van participar-hi diferents perfils vinculats a les arts del moviment i les pràctiques artístiques contemporànies (coreògrafs, gestors, directors de cases de dansa, etc.).

El punt de partida, i de fet el concepte transversal de les dues sessions va ser una qüestió que planava sobre qualsevol ramificació del debat: què entenem per mobilitat? Després de conèixer breument l’experiència de cadascú i la seva relació amb la mobilitat es va intentar eixamplar el concepte i desvincular-lo de la seva vessant més productiva, que entén mobilitat com a venda dels projectes a altres mercats o la mobilitat pròpia d’una gira, contraposant mobilitat a circulació de les creacions. Des de l’inici, l’Agnès va voler qüestionar els objectius particulars per iniciar un procés de mobilitat, com afecta la mobilitat al creador i com el creador ha de tenir una estratègia d’inici que pot o no incloure la mobilitat, depenent de les necessitats de cada creador i cada projecte. Entendre la mobilitat no només com una fragmetnació del procés creatiu en diferents fases de treball en contextos diferents sinó també com al fet de compartir coneixementso o conèixer altres contextos creatius i altres estructures independentment del teu propi projecte.

La mobilitat també entesa com a eina en ella mateixa no tant pels objectius o beneficis que poguem aconseguir a posteriori. A l’hora de parlar de mobilitat des del punt de vista de la creació catalana van sorgir alguns focus d’interès o de debat que es poden concretar en la pregunta: quins obstacles ens trobem a l’hora de treballar en base a la mobilitat? Es van apuntar obstacles com ara la llengua, la poca informació a la que podem accedir, l’economia, l’accés a les estructures que treballen més regularment en l’àmbit de la mobilitat i també un aspecte més intangible com ara els obstacles mentals que fan no valorar aquesta opció des de l’inici d’un projecte o des de la projecció del treball de fons que un creador ha de fer. Mobilitat no ha de ser exclusivament anar a un centre coreogràfic estranger, pot ser anar a un context totalment allunyat de les estructures dedicades a les arts del moviment perquè el procés del creador ho necessita o per canviar el context i trobar nous ímputs.

A partir de detectar els problemes i de debatre sobre el concepte en sí mateix de mobilitat, es va fer palesa la necessitat de crear nous models, de repensar els que ja existeixen, tant per part del creador i les pràctices artístiques com per part de les estructures i de l’economia del sector. El mercat és un aspecte, evidentment, i cal tenir-lo en compte però no tots els mercats estan oberts, cal tenir una estratègia i una visió més global del procés creatiu i de la trajectòria d’un creador. Act local think global podria seer una frase suggerent per reflexionar sobre la mobilitat. Es va apuntar que amb la crisi algunes ciutats están anant cap a un pensament més local i a donar suport als creadors locals i no creen tants dispositius transnacionals d’actuació. Alguns creadors fins ara tenien com a prioritari i gairebé únic objectiu girar i moure la seva peça, ara no poden fer-ho, la relació ha canviat, la pròpia lògica del mercat actualment és complicada.

Estem davant un ecosistema canviant i cal veure el paper del creador, de les estructures en el que ha de ser un nou ecosistema. Fins i tot es va apuntar una reflexió sobre la responsabilitat de crear amb diners públics i el paper polític-social del creador. En la segona sessió, en la qual van participar alguns directors de les cases europees que conformen el projecte Modul-dance, es va partir de nou del concepte mobilitat i des d’on ha de sorgir aquesta necessitat de desplaçament. Sorgeix de nou la necessitat d’una estratègia i d’una ampliació del ventall d’opcions a les que podem accedir.

Aprofitant la presencia de programadors vinculats al Modul-dance, aquests van explicar els eixos de treball del projecte, com es diferencia d’una producció a l’ús quan acompanyen un artista seleccionat per participar en el projecte. Es tracta de projectes a dos anys vista (de fet alguns creadors no hi estan interessats perquè volen produir en un temps més breu i tenir una peça al mercat en un període de temps més pròxim) i el centre de creació que selecciona el creador l’acompanya en tot moment, li ofereix un banc de dramaturgs, assessorament, mobilitat específica per als seus interessos i un timing que inclou fases més reflexives i fases més d’acció. La selecció parteix de la confiança i el coneixement del treball que està realitzant el creador al qual donaràs suport. Per completar aquest article que resumeix breument els temes tractats en el Think Tank, us deixem un document amb adreces d’interès sobre mobilitat que ens ha fet arribar Agnès Henry.

DOCUMENT PDF ADRECES D’INTERÈS MOBILITAT: Mobility selection of sites