Marina Pravkina – JazzBetween

Soc artista, professora i fundadora del projecte Jazzbetween. Vaig començar la meva carrera el 2006 amb house dance i jazz fusion. He treballat principalment amb Adrian Vega (Espanya) i he viatjat realitzant workshops entre Rússia, Àsia i Europa on he agafat inspiració de les diferents escenes vinculades al clubbing, la performance i les arts visuals per donar vida al projecte Jazzbetween. Des del 2018 treballo constantment en l’experimentació i la recerca al voltant de les textures del so i el moviment, la relació entre els instruments musicals i el cos que balla. Com a resultat d’aquesta investigació, vaig presentar el meu primer treball escènic JazzBetween.LIVE a La Mercè Festival el 2019 i també la meva primera col·laboració amb la coreògrafa Alesya Dobysh (Holanda) amb Re.titled, peça que va guanyar el XV Сertamen Coreografic de Sabadell el 2020. El 2016 vaig començar a organitzar les primeres trobades artístiques JazzBetween que després d’exportar-se a Tòquio i Bratislava, he consolidat a Barcelona com una de les sessions de música i dansa més avantguardistes de la ciutat. Actualment estic liderant la plataforma Jazzbetween i portant-la cap a obres escèniques, artistic happenings i tallers d’improvisació per crear un espai obert on productors, DJs, ballarins i músics de diversos orígens hi poden col·laborar. El meu interès està en la renovació de la relació entre la dansa i la música, entre les cultures del club i el jazz i les formes contemporànies de crear performances, so i moviment.

https://jazzbetween.com/


  • 2022 · convocatòria pública modalitat emergents ·  Grooves

Grooves és la investigació de l’essència del clubbing. Els moviments quotidians dins d’un club inspiren aquesta peça per crear partitures de grooves que inclouen el moviment dels dj’s, ballarins i la multitud en forma de duet, que es transmet al públic. Des del principi estava buscant l’essència del groove en la pulsació que ha quedat latent en la societat després del tancament  dels grans temples musicals el passat 2020. Espais que havien servit per escapar, reflexionar i transcendir allò individual per arribar a allò col·lectiu. Estic construint la meva investigació al voltant de les transformacions dels moviments i la fisicalitat en la connexió i desconnexió amb els patrons de la música electrònica i vull portar dos cossos a experimentar diversos tipus d’estats del cos del clubbing en el format escènic.

Com podem compartir la pulsació des de l’escenari? El teatre es pot convertir en un espai de clubbing? “La majoria del món balla al ritme”. (Jonathan Burrows)

Foto Joan Carles Gomez Villamor.