Paula Quintana
Paula Quintana funda la seva companyia el 2014. A la ballarina i coreògrafa li interessa com el cos parla del món i com el món parla del cos. “Soc habitant d’aquest temps”, explica, “i vull establir amb l’espectador un diàleg entre contemporanis, apel·lant a la intuïció i a la reflexió, abordant temes que ens interpel·len, que ens afecten, que ens commouen”. A l’obra de Paula Quintana aflora la crisi de la comunitat humana actual, enfrontada a un canvi de paradigma. També emergeixen tres voluntats: la primera, equiparar el coneixement del cos —de les seves pulsions, respiracions i moviments— amb altres àmbits del saber; la segona, explorar les possibilitats de l’art com a motor de transformació social; la tercera, establir ponts amb un ampli espectre de públic, més enllà dels cercles propis de l’escena contemporània.
Els seus treballs s’han presentat a Espanya, Itàlia, França, Corea del Sud, Regne Unit, Congo, Uruguai i Estats Units, entre d’altres. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb sis candidatures als premis Max de les Arts Escèniques (2016 i 2020), amb el Premi a la Millor Interpretació als guardons Réplica de les Arts Escèniques (2019), amb el Primer Premi al III Certamen Europeu Dona Creadora Contemporània (2016) i amb el Premi Especial a la Millor Artista Emergent a la Fira Umore Azoka (2015), entre altres guardons. Ha estat artista resident al Graner Centre de Creació el 2022, al Teatro de La Abadía el 2021, a la Cité International des Arts de París Centre National de la Dansa el 2019 i als Teatros del Canal de Madrid del 2015 al 2019. El 2021 va ser seleccionada pel programa Art For Change de la Fundació La Caixa. El 2023 es va encarregar de la coreografia i direcció artística de l’actuació de Blanca Paloma al festival d’Eurovisió. El 2024, serà la coreògrafa de la gala dels Premis Max.
Actualment es troba immersa en el procés creatiu del seu últim espectacle, Atlas de Anatomía Humana, una peça amb batec flamenc (“la meva àvia materna em cantava nanes per buleries”, recorda) que realitza en diàleg amb altres creadores. Al seu repertori destaca la trilogia composta per Huerto (2023), un treball en què conviuen dansa, ciències i ritu; La Carne (2020), una faula de ciència-ficció sobre la resistència d’una dona contra un destí que la relega al racó fosc de la Història; i Las Alegrías (2019), una peça sobre l’alegria com a potència transformadora i revolucionària.
