Milagros García Salgueiro

Em dic Milagros, vaig néixer el 15 de setembre de 1993 a Buenos Aires, Argentina. Sóc filla de docents i la primera de tres germans. Als 7 anys la meva família va anar a viure a un poble de la província de Córdoba, on estàvem envoltats de muntanyes, immigrants alemanys, gauchos i chacareras.

Els meus primers passos com a ballarina els vaig fer davant d’un mirall de cos sencer i al ritme de música tradicional gallega. En veure’m, la meva mare em va apuntar a totes les classes de dansa per a nens i nenes del poble. Vaig passar de ballar tango i folklore argentí, a ballar danses espanyoles, ballet i, finalment, contemporani. Al mateix temps, el meu pare va insistir que estudiés música, passant molts anys davant del piano i practicant solfeig, una cosa que aleshores detestava.

Als 18 anys vaig anar a viure a la ciutat de Córdoba, on vaig fer els meus estudis a la Universidada Provincial de Córdoba i vaig col·laborar amb diferents companyies de dansa i teatre d’allà. Als 22 anys vaig anar a viure a Barcelona amb el desig de continuar ballant tot el que pogués. Vaig treballar de cambrera, de venedora en una peixateria, de model d’art, en foodtrucks, a les festes majors de Gràcia. Vaig fer nous amics. Vaig aprendre a parlar anglès. Em vaig enamorar i desenamorar. Vaig viatjar. Vaig fer audicions horroroses. Vaig tastar els calçots. I sempre que vaig poder, vaig seguir ballant.

Als 25 anys, juntament amb Valentina Azzati, vaig formar el projecte Si Los Martes Fueran Viernes. Entre els 22 i els 31 anys vaig col·laborar amb diferents companyies i projectes, alguns més suggerents que d’altres, però tots van deixar alguna marca en la manera com ballo i entenc l’escena. Alguns d’ells: LaCerda, João Fiadeiro, Colectivo La Majara, Los Informalls, Lucas Condró i Mal Pelo. També vaig descobrir la pedagogia, que em va portar a realitzar els laboratoris Prácticas para un Futuro, participar en els projectes ENRESiDÈNCiA i SuDanza, i donar classes en diversos espais. També vaig redescobrir el meu interès per la música i vaig començar a crear el disseny sonor de les peces de SLMFV i a assessorar diversos col·legues. També vaig descobrir el cinema de Lynch, de Varda, de Rohrwacher i Plats Bruts, la sardana i els correfocs. També vaig conèixer el poble on va néixer el meu avi a Galícia i la meva família espanyola. També vaig descobrir Kali Malone, els llibres d’Irene Solà i vaig veure per primera vegada un castell medieval. També vaig descobrir les murades i les místiques medievals que van inspirar el meu primer solo Es pecado que una virgen ría con descaro.

De moment, segueixo ballant. I com deia la meva àvia, “gràcies a Déu” estic bé.

@milasalguei

Projecte en residència

Es pecado que una virgen ría con descaro presenta un univers poètic basat en la figura de les murades o recluses, dones que durant la Baixa Edat Mitjana europea van decidir auto clausurar-se en petites cel·les dins dels nuclis urbans com a rebuig del sistema de parentiu i de gèneres de l’època. Aquest gest les alliberava de qualsevol contracte o deure social, permetent-los una vida de recés on la propietat del seu cos i del seu pensament es dirigia cap a elles mateixes. Moltes d’elles es van dedicar a la reflexió mística i han deixat un ampli llegat de pensaments i experiències que he posat en diàleg amb la meva experiència com a dona del segle XXI. D’aquesta manera, l’espai escènic es transforma en la cel·la d’una murada, on el cos de la performer es presenta com un acte de presència, resistència i potència creativa.

Milagros García Salgueiro col·labora en aquest projecte amb Jordi Cardoner, Julia Irango, S. Morrison, Juliana de Norwich, Sor Juana Inés de la Cruz, Joan Cot Ros, Tim Hecker, Hildegard von Bingen, Iván Cascón, Sabrina Lescano.

 

Arixu residències Graner

  • 2024 · residència creuada amb La Granja (València) · Es pecado que una virgen ría con descaro

Altres contextos Graner