Com a tancament i amb la vista posada en una nova etapa…
Recentment ha finalitzat la segona fase de Territori(s), Comunitat(s) i Pràctiques artístiques, un projecte d’investigació i creació comunitària desenvolupat col·laborativament entre tres fàbriques de creació de la ciutat (La Central del Circ, Graner i l’Ateneu Popular 9 Barris), però també, i sobretot, entre els seus equips de treball, creadors i creadores, veïns i veïnes i col·lectius més propers.
Aprofundir en les relacions amb l’entorn més proper, des d’una major consciència de l’espai que ocupen, ha estat l’eix transversal i el punt de partida dels laboratoris que han donat forma al programa d’aquesta segona etapa. Ubicar-se en un lloc no significa habitar-lo, quan la idea d’habitar remet a romandre d’una altra manera diferent a la qual es preveia.
Sens dubte, les fàbriques com a espais culturals han establert vincles més o menys profunds i més o menys permanents amb els barris on es localitzen i amb les seves comunitats, al llarg de la seva existència. En aquest sentit, entenem com a comunitats no només les agrupacions veïnals sinó, i també, els col·lectius, agrupacions o persones amb les quals es relacionen des de la seva pròpia naturalesa artística. Ara bé, en aquest projecte la qüestió s’ha desplaçat a d’altres preguntes: quina és la raó social del treball i la pràctica quotidiana que activen les fàbriques? quines ressonàncies té fer més enllà dels murs que les delimiten? com activar una relació que descentralitzi la fàbrica com a nucli promotor d’una activitat “creativa”, desjerarquitzi rols i faci esclatar una altra energia social?
Els laboratoris són la continuïtat d’una primera etapa en la qual, des d’una pràctica de glossari, el projecte va entrar en l’univers de les paraules, en la manera com anomenem les coses, no tant per definir com han de ser sinó, i més aviat, per pensar com les vivim i com les reconstruim. Aquest exercici va marcar una metodologia de treball en la qual es parteix sempre de preguntes obertes i no de receptes, consignes o diagnòstics, preguntes per a les quals no hi ha una resposta preestablerta. És el procés d’explorar l’abast i els límits d’aquestes preguntes el que permet sostenir-nos i assajar formes alternatives de relacionar-se, romandre o compartir un espai.
Els tres eixos que s’esmenten en el projecte també van ser l’estímul des del qual es va dissenyar el programa de cada laboratori, però aquesta vegada aprofundint en nocions, dinàmiques i eines que tinguessin en compte la reedició de les relacions comunals / veïnals, la presa de consciència del fet que hi ha una altra manera de concebre el llaç social des de la creació i, en particular, de la caducitat d’algunes coses que considerem inamovibles, com ara les formes com fem i treballen en l’art, o les maneres en les quals l’art es troba amb la vida.
