Andrés Waksman

Després d’un llarg temps dedicat a la direcció, on cada vegada gaudeixo més de la composició, la seva complexitat i les seves possibilitats infinites, i amb el descobriment de la dansa en cossos diversos, em retrobo entrenant i treballant amb el meu cos madur. La sensació de llarg recorregut és nítida, i alhora dansa amb nous codis que em demanen indagació, aprofundiment i concreció. Ja fa temps que no sento la necessitat de l’escenari, però de vegades és un acte de fidelitat, una història d’amor que, de tant en tant, em reclama, i jo hi responc. En aquesta ocasió, vull posar en relació allò nou amb allò desconegut, el cos actual i la seva història amb allò encara no viscut. Tot i haver trobat un estil propi, el meu llenguatge artístic està sempre en evolució, en recerca d’una poesia visual cada cop més depurada.