El barri on es situa el Graner és el barri de de la Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc, un territori històricament agrícola, ramader i pescador. Amb aquesta cronologia volem explicar alguns fets rellevants del barri que l’expliquen i també el connecten amb l’edifici on ens situem. Podeu desplegar data a data i anar descobrint-ho.
La Marina de Port
El barri on es situa el Graner és el barri de de la Marina de Port, al districte de Sants-Montjuïc, un territori històricament agrícola, ramader i pescador. A partir del 1846 l’Ajuntament de Barcelona va prohibir instal·lar fàbriques a l’interior de la ciutat i els industrials van dirigir les seves inversions cap a la zona, que posteriorment, el 1929, va veure com es constituia als seus terrenys el que seria la Zona Franca de la ciutat. La història fabril del barri va lligada al moviment obrer, onades migratòries i a un teixit veïnal sòlid i combatiu. El passeig de la Zona Franca, on el Graner es situa en el trencall amb el carrer Amnistia Internacional, és, avui, la via principal del barri, i relliga tot un mosaic de barriades, la majoria d’elles molt petites, nascudes en diferents èpoques i circumstàncies (Port, Can Clos, Polvorí, Ferrocarrils Catalans, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, La Vinya, Plus Ultra).
1908
L’edifici del Graner era originàriament una de les naus de la fàbrica de llums Lámparas Z, fundada el 1908 per Lluís Muntadas i Rovira. L’edifici avui conegut com Graner funcionava com una de les naus industrials de l’Illa Philips, on es fabricava el vidre per a les bombetes i fluorescents. La fàbrica incloïa una zona destinada als forns i una nau de dues plantes que allotjava tallers, magatzems i vestidors, caracteritzada per grans finestrals per facilitar la il·luminació i la ventilació.
1916-29
A partir del 1846 l’Ajuntament de Barcelona ja havia prohibit instal·lar fàbriques a l’interior de la ciutat i els industrials van dirigir les seves inversions cap a la zona de la Marina progressivament. El 1916 es constitueix el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l’organisme públic encarregat d’impulsar el projecte i el 1929, un Reial decret llei en consolida el marc legal i regula l’establiment del dipòsit franc. Inicialment es preveia establir un port franc (zona exempta d’aranzels duaners per afavorir el comerç internacional), però, amb el temps, el projecte evoluciona esdevenint un gran polígon industrial i logístic, especialment a partir de mitjan segle XX.
El seu creixement va tenir un impacte directe sobre els barris propers, especialment la Marina del Port, la Marina del Prat Vermell i Can Clos. Els principals motius de protesta van ser les expropiacions de terrenys agrícoles i d’habitatges, la manca d’equipaments públics (escoles, centres mèdics, transport), la contaminació industrial, l’aïllament urbanístic del barri respecte a la resta de la ciutat i la precarietat en l’habitatge.
1950
L’any 1950 es va fundar SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo), el 9 de maig, com una empresa impulsada per l’INI (Instituto Nacional de Industria), amb participació de Fiat. La seva primera fàbrica es va construir a la Zona Franca de Barcelona, en uns terrenys cedits pel Consorci de la Zona Franca. 1953: surt de la planta de la Zona Franca el primer vehicle fabricat per SEAT, el SEAT 1400. Durant les dècades següents, la fàbrica es va convertir en un dels principals motors industrials de Catalunya i d’Espanya. El model més emblemàtic produït a la Zona Franca va ser el SEAT 600 (a partir de 1957), símbol de la motorització popular durant el franquisme.
1953
Amb la fundació de SEAT l’any 1950 i la posada en marxa de la fàbrica a la Zona Franca (primer cotxe el 1953), l’empresa va impulsar una política social pròpia del model industrial de l’època: facilitar habitatge als seus treballadors. Les Cases de SEAT de la Zona Franca formen part d’un dels projectes d’habitatge obrer més importants de la Barcelona industrial del segle XX . El projecte no només incloïa habitatges, sinó també tota una xarxa d’equipaments com ara dispensari mèdic, consultoris de maternitat i puericultura, guarderia i escoles, cooperativa de consum, zona esportiva, església, cinema, comissaria, residència de solters i casino. Aquest model responia a una concepció paternalista de l’empresa, molt habitual durant el franquisme: l’empresa proveïa feina, habitatge i serveis, generant una forta comunitat obrera vinculada a SEAT. Un model d’empresa amb funció social i control comunitari.