Rosa Romero

Rosa Romero és actriu i creadora escènica gaditana, llicenciada en Art Dramàtic per l’ESAD de Màlaga. En aquesta ciutat inicia la trajectòria professional en companyies com Bajotierra i La Mordiente, vinculades a la creació i l’experimentació escèniques. Estudia Regidoria al Centro de Formación Escénica de Andalucía i participa en la creació d’El Quirófano, festival dedicat a l’escena alternativa. Posteriorment amplia la formació a l’Escuela de Interpretación de William Layton, a Madrid.

En tornar a San Fernando, crea i coordina Estratería, projecte associatiu i de mediació a través de les arts escèniques. El 2014 comença a desenvolupar una línia de creació pròpia centrada en el cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació directa amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, Esta no es la vida privada de Rosa Romero i el 2021 DEBUT. El setembre del 2023 estrena Soy un baile i el 2026 El Discurso, coproduïda pel festival TNT.

Ha desenvolupat treballs de cocreació amb altres artistes, entre els quals Pelo de trol, amb Silvia Balvín, i Estación espacial, amb Alberto Cortés i Álex Peña, producció del Teatro de la Abadía per al cicle Teatro confinado. Com a dramaturga ha acompanyat processos creatius de María Fernández, Adriana Reyes, La Basal, África Martínez i la ballaora María Moreno. Des de 2024 crea, dirigeix i gestiona l’Escuela del Sur, espai de trobada i acompanyament per a artistes escèniques contemporànies de Cadis, finançat per l’Ajuntament de Cadis i l’Agència Andalusa d’Institucions Culturals, amb el suport directe del Festival Cádiz en Danza.

@laotra_rosaromero

Últim projecte en residència

Titular aquesta obra El Discurso (2026) és un camí cap a la insubordinació. Hi ha una memòria allotjada al cos que no es pot mutilar, encara que s’ignori. Són sabers que viatgen sense nom entre pobles, famílies i generacions. Tenen a veure amb la mort, amb la vida, amb la festa; travessen allò important, ens apel·len a totes, són reconeixibles i molt precisos, encara que no es puguin explicar amb paraules. Tanmateix, per al sistema hi ha diferents tipus de sabers. Alguns són estendard, or, vellut, discurs, lletres i pedestal. I els altres, als quals jo em refereixo, s’entenen com a perifèria, atzar, font, potència i cova. Els primers ocupen l’espai públic i narren un món molt concret des del privilegi i el poder, i fan un esborrat profund de realitats senceres. En els segons hi ha tot allò que m’interessa: la cova on busco què sóc, ara que la meva casa està desapareixent.

Arxiu residències Graner

  • 2026 · Col·laboració amb Festival TNT · El Discurso