Mónica Valenciano i Patricia Caballero
Mónica Valenciano va començar la seva carrera a la fi dels anys 80, juntament amb el d’altres inquietes coreògrafes, protagonistes de la creació contemporània del moment. Ana Buitrago, Olga Mesa, La Ribot, Blanca Calvo, … entre elles. La creació de la seva companyia `El Bailadero’ el 1997, va dibuixar un marcat traç en la seva carrera creativa que divideix en dos l’obra de Mónica Valenciano. Va ser al capdavant d’aquesta formació quan va iniciar la seva sèrie coreogràfica Disparates. Petits puzzles creatius construïts a través de l’instint, l’íntim i l’immediat, on el llenguatge, i el seu ús a través de l’espai i el temps cobren gran protagonisme. Inspirats en la part més fosca i grotesca de l’obra de Goya, reflecteixen aquests Disparates l’interès de Mónica Valencià per l’art, punt de partida de molts dels seus treballs. Arribat! (1989), Puntos suspensivos(1991), Miniaturas (1992) i Adivina en plata (1996-97). Valenciano va estudiar dansa clàssica, contemporània i teatre a l’Institut del Teatre de Barcelona ia la RESAD de Madrid, i boxa. És Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Coreografia.
Patricia Caballero: “Vaig néixer a Chiclana de la Frontera el 8 març de 1987 i aquesta és una de les versions del meu currículum:
Mentre em triturava el cos com a esportista (primer mediocre entusiasmada i després d’elit frustrada), vaig passar per un col·legi de monges, després de cures, després d’arts plàstiques, de dansa, de coreografia … molts col·legis. Ara sense escola, segueixo estudiant el cos i les seves mogudes, la gent, les religions, les relacions, les percepcions, les tradicions, la física, la botànica, els números, el temps, la geometria, la música i tot el que aconsegueixo enxampar d’aquest univers sencer que no és ni un 0,00000000000000000000000000000000000000001%.
Per allargar una mica això i així semblar una persona encara més íntegra, diguem que també em dedico (a part de viure la vida i explorar-la), a ballar, a cantar, a pensar (al meu pesar), a fer documentals escènics, objectes dansaires , laboratoris de moviment… i ofereixo a qui s’aventura uns viatges aquàtics meravellosos. Crear i criar, a la vegada… sí, sí, una marassa! Ah, i de vegades faig d’assistent, de directora o d’escriptora fantasma per a algunes persones.”
- 2018 · col·laboració Festival Sâlmon< · Mnemosia