Bárbara Sánchez
Sóc Bàrbara Sánchez. Aquest és el nom de qui signa els contractes i paga els impostos. Després hi ha les altres. Totes les que s’han anat encarnant pel camí. No són diferents, no són fuites d’identitat, sinó possibilitats de ser que s’han desplegat al llarg del temps. Les altres vénen a desvetllar fractures i canvis de pla d’un autoretrat impossible sempre borrós i inacabat. Des del principi m’he dedicat a observar el meu reflex. És on hi trobo la necessitat: des de l’altre costat, de vegades apareix una crida que és com una caiguda inevitable. El que precedeix al sentit és sempre la rauxa. Des d’allà van arribar Isadora, La Pálida Ella. I des d’allà arriba ara “Várvara”, la gurú del mistik bakala.
- 2018 · col·laboració Festival Sâlmon< · Várvara
- 2019 · artista resident · Várvara
Text sobre la proposta en residència al Graner el 2019:
“Várvara” és un solo.
O millor dit: “Várvara” és una sola. Una dona sola en escena sostenint sobre el seu cos tota la proposta. Aquesta imatge clàssica dins de la història de la dansa, serveix d’arrencada per a aquest projecte d’investigació escènica dedicat a explorar els límits entre coreografia i èxtasi. Prenent com a inspiració la idea de “coreopolítica” suggerida per André Lepecki, “Várvara” proposa un acostament a la idea d’arravatament. Arravatament com un impuls que allibera el moviment de qualsevol control o vigilància. Arravatament com la possibilitat d’una coreografia lliure. I la llibertat com a mandat.
“Várvara” revisita la cultura sonora que va florir a principis dels 80 en el Llevant espanyol i que es va anomenar “música bacalao”. Més enllà de la demonització posterior, aquest moviment va fer aparèixer una esquerda de llibertat que, més tard, ens hem ocupat de silenciar i ignorar a consciència. Al voltant d’aquella sonoritat elèctrica, radical i essencialment afectiva, va créixer una cultura en la qual el ball era l’expressió d’una possibilitat de resistència i llibertat. Una fugida més enllà de les lògiques del dia i la nit. Una opció de ballar fins rebentar.
Direcció, coreografia i interpretació: Bárbara Sánchez
Dramatúrgia en col·laboració amb: Jaime Conde-Salazar
Assistent de direcció: Alberto Cortés
Disseny d’il·luminació: Benito Jiménez
Espai sonor: Susana Hernández
Música: Sonido Valencia