Últim projecte en residència
HAPPY END (2026) és una peça escènica amb joves Sords que s’endinsa en l’adolescència com un territori llindar: un moment de transició en què la celebració i la pèrdua coexisteixen, en què la identitat s’està construint mentre es fa el dol dels mons que desapareixen. Un temps en què allò que abans sostenia el món ja no funciona, i allò que vindrà encara no ha pres forma. No és només un pas, sinó una experiència de desajust, d’un sentit del temps interromput, gairebé una petita apocalipsi íntima.
La peça s’articula com una cadena d’històries que no busquen tancar-se, sinó romandre en moviment. Com a Les mil i una nits, cada història n’obre una altra, no per arribar a una resposta, sinó per sostenir la continuïtat del relat. En un món que es dissol o es transforma, aquests adolescents no tant expliquen un món com el posen en circulació, el mantenen actiu, el tornen a començar. Des d’aquesta lògica, HAPPY END planteja una pregunta que travessa tot el projecte: què passa quan el futur ja no és una promesa clara? I què queda després d’aquesta ruptura? Potser no una resposta, sinó restes: formes mínimes, gestos, fragments de relació que permeten que les coses continuïn.
Arxiu residències Graner
Vídeos residències
Altres contextos Graner