David Climent, Sònia Gómez, Pere Jou
David Climent: Al voltant de 1993, comença a flirtejar amb la creativitat i al costat d’altres companys d’un casal llibertari, crea
diversos col·lectius on participa en una sèrie de performances que sorgeixen d’un fort compromís social i polític. Després d’uns anys de creació totalment instintiva i autodidacta, el 1997, decideix iniciar la seva formació com a actor a l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I de Castelló, amb Xesca Salazar i Valentí Pinyot. És allà on coneix a Pablo Molinero, amb qui comença un training que dura fins a l’actualitat i on funden, amb altres membres de l’aula, La Casual, una companyia de teatre vinculada a la universitat. Fins al 2003, compagina la formació amb Blanca del Barrio, Nadine Thouin, Jerry Smell, Isabel Úbeda, Yoshi Oida, Mal Pelo, Jordi Cortés, Andrés Corchero, Lipi Hernández, Sol Picó, Damián Muñoz, Janus Subiz, Benno Voorham, Opiyu Okach , Juan Kruz de Garaio Esnaola, entre d’altres. I el treball com a intèrpret en companyies com Visitants, La Danau, La Fura dels Baus, Sol Picó, LaViuda, Juan Carlos Lérida, entre d’altres.
El 2003, a Barcelona, al costat de Pablo Molinero i Pilar López crea loscorderos.sc, el seu projecte de vida, el lloc on recollir-se i redescobrir. Els seus treballs han rebut els següents premis: Premi Aplaudiment Sebastià Gasch el 2006 per ‘Crònica de José Agarrotado’ (2003), Premi al millor muntatge teatral del Premi Unnim de Teatre el 2011 per ‘El mal menor’ (2010), Premi al millor espectacle del III CENIT [Certamen Nous Investigadors Teatrals] en 2011 i en 2013 el Premi FAD Sebastià Gasch per ‘el cel dels tristos’ (2011), Premi Ciutat de Barcelona 2017 i Premi de la Crítica de Catalunya 2017 per ‘Afasians the last conference’ (2016).
Sònia Gómez és, des de fa alguns anys, una performer referent del nostre panorama actual. Ha treballat amb companyies com General Elèctrica, la Fura dels Baus i La Carnicería Teatro i presenta els seus propis espectacles, com Mi madre y yo, Experiencias con un desconocido, etc, muntatges multidisciplinaris que recorren un ampli ventall de llenguatges, estètiques i referències.
Pere Jou: Ginecòleg en potència, es va desviar del seu camí per llicenciar-se en Sociologia passant per les universitats de Barcelona (UB), Berlín (FU) i Berkeley (UCB). Més tard, fruit de la necessitat de trobar una aplicació artística a tot el que havia pensat, es llicencia en Cinema (URL) a Barcelona.
El 2008 entra a formar part de la banda Dorian amb la qual gira per Espanya i Llatinoamèrica durant els següents 2 anys. Més tard, cansat de tocar músiques d’altres i amb l’ego fent de les seves, funda la banda Quart Primera amb la qual publica 3 discos: El món en un cafè (2010), Pel·lícules (2012) i Neurones a la punta d ‘un iceberg (2015). Es gradua en el Màster de Música com a Art Interdisciplinari de la UB, ESMUC i URV amb una tesi sobre la construcció de significat en la música pop i la dramatúrgia en el pop. Actualment imparteix classes en el mateix màster en el marc de la indústria musical i la música popular. A poc a poc i amb la voluntat de manipular materials artístics d’altres persones es fica en la producció de discos d’altres artistes com Enric Montefusco, Mine !, Roger Margarit, Cesk Freixes o Pere Mercader.
- 2018 · convocatòria pública i Festival Grec · Nowhere in particular