Bio:
Soc Ester Guntín, coreògrafa i directora d’escena. Sóc graduada en Humanitats, Estudis Comparats d’Art, Literatura i Filosofia i en Coreografia. A causa de la meva formació acadèmica en humanitats, estètica, estudis comparats i la meva posterior formació en coreografia, la meva aproximació a l’escena és híbrida. Les meves propostes mai parteixen del cos, sinó de la dramatúrgia, treballo la imatge i el moviment pel seu gran potencial al·legòric.
M’interessen les arts vives per la seva capacitat de crear nous llenguatges que connecten amb l’espectador d’una manera diferent del cinema, la literatura o les arts visuals. El temps escènic és un
temps únic, en el qual cada obra expressa un micro o macro món que conviu amb el temps de la realitat a través de l’espectador. Entenc la creació escènica com un succedani de la funció del mite en la cultura contemporània: un mite que es renova amb cada representació. M’interessa entendre com funciona el mite en la nostra societat occidental i com emergeix en diferents espais i moments de les nostres vides, tant narrativa com visualment. Veig l’espai escènic com un punt de connexió amb el sagrat: sagrat tant pel seu potencial anestèsic i transcendental com pel seu potencial aterridor.
Projecte en residència:
“Però allà on està el perill creix també el que ens salva”
F. Hölderlin
“Quiso negro” explora la idea de desaparició a través de l’acció mitjançant l’ús ritual de patrons acústics, cinètics i iconogràfics. Per això es recolza en el tarantisme i en el seu arsenal de mites per a transitar un espectre molt ampli, fins i tot contradictori, d’escenaris de possessió i catarsis actuals: des de les formes de duel en els enterraments ritualitzats fins a l’èxtasi no reglat de la rave. El treball busca la potencialitat del cos i la imatge en escena per a anar més enllà de la coreografia. “Quiso negro” parla de la mort en cadascun, podent-se veure com un viatge pels seus aspectes vitalistes: una catábasis, un descens festiu.
Arxiu residències Graner:
- 2024 · amb Premi de Dansa IT i Festival Grec · Quiso negro
Foto Lola Errando