Inka Romaní
Em diuen Inka i soc ballarina, les idees que travessen la meua manera de moure’m són l’arxiu, el marge i la repetició. La meua primera relació amb l’arxiu va ser a través de YouTube, copiava coreografies dels vídeo clips dels meus artistes favorits i encara avui és una eina clau en el meu procés de treball. Memoritzava títols i noms de peces. Vaig començar a ballar flamenc quan era nena. Després vaig continuar una formació de dansa contemporània en el conservatori, però mai em vaig conformar en l’acadèmic i sempre vaig tractar de trobar respostes en altres llocs, sobretot en danses urbanes, pràctiques més underground o allò que ha estat en la perifèria o el marge. Practico i aprenc breaking, electro, vogue i altres derives.
https://www.inkaromani.com
@inkaromani
Fotografia de Francisco Garofalo
