Inka Romaní

Em diuen Inka i soc ballarina, les idees que travessen la meua manera de moure’m són l’arxiu, el marge i la repetició. La meua primera relació amb l’arxiu va ser a través de YouTube, copiava coreografies dels vídeo clips dels meus artistes favorits i encara avui és una eina clau en el meu procés de treball. Memoritzava títols i noms de peces. Vaig començar a ballar flamenc quan era nena. Després vaig continuar una formació de dansa contemporània en el conservatori, però mai em vaig conformar en l’acadèmic i sempre vaig tractar de trobar respostes en altres llocs, sobretot en danses urbanes, pràctiques més underground o allò que ha estat en la perifèria o el marge. Practico i aprenc breaking, electro, vogue i altres derives.

 

https://www.inkaromani.com
@inkaromani

Fotografia de Francisco Garofalo

Projecte en residència

El Fandango d’Ayora és un ball tradicional executat en parella que va desaparèixer del repertori de danses populars perquè no complia els cànons estètics ni ideològics de la Secció Femenina. En aquesta peça proposo un procés de recuperació i reescriptura en el qual imaginem com és aquesta dansa avui i quines possibilitats hi ha de tornar-la al carrer. Una exploració de les danses populars com a mecanisme de col·lectivitat i comunitat. Una posada en comú de diversos vocabularis com el de la dansa tradicional i les danses urbanes en un exercici de rematerialització de la memòria. Fandango es construeix com una investigació arqueològica en la qual la dansa és l’activadora d’una experiència ritual comuna.

Arxiu residències Graner

  • 2024 · Convocatòria pública, modalitat creació · Fandango