Joaquín Collado

Soc Joaquín Collado, vaig créixer a Villamalea (Albacete), però resideixo a Barcelona. Des del 2017 exploro procediments per eixamplar els contorns d’allò humà, amb el desig d’acollir altres múltiples corporalitats que existeixen en l’esfera espacial, en allò monstruós i en allò poètic. Soc un artista, un qualsevol, inacabat, caracolista. Dancejo, ballejo. Soc topoballarí, mim, contorsionista, bondoblador. Des de fa quatre anys coordino un festival de danses i balls al meu poble. També desenvolupo un projecte educatiu amb adolescents sobre la vergonya i altres temes. Tots aquests desdoblaments em permeten imaginar l’artista que estic sent: de gestos múltiples, limítrof entre l’alta i la baixa cultura, de l’ara i del passat, el dins i el fora, el cos i la xerrameca.

www.joaquincollado.com
@joaquincollado_
www.festivalpaisaje.com/

Projecte en residència

Yo florencio no és un relat autobiogràfic, i encara menys un relat d’algú inventat. No se m’acudiria! És un projecte de dansa, això sí? Però tampoc n’és només un. El jo marca una unitat, però gens fiable, sempre fugissera. Florencio és un nom, però aquí també és verb. (Encara que en aquest ball no us refieu del verb ser). Florenciar: jo florencio, tu florencies. Assajar aquest un-sense-acabar és florenciar en un present sabut-desconegut. La resta està per venir. Florenciar també és torçar els contorns del sentit. Tanmateix, tot és significant, no hi ha significat. Gest buit, sense fi ni direcció. Tot i això, aquí la forma és contingut. Yo florencio va sobre el fet d’estar i ballar, sense més. Força superficial. Així és. Punt final…

Fotografia: Raúl Tramarinos

Arxiu residències Graner

  • 2025 · convocatòria pública · Yo florencio
  • 2024 · amb Mercat de les Flors · Hacia un sol negro
  • 2023 · amb Mercat de les Flors · Hacia un sol negro
  • 2022 · col·laboració amb l’Institut Ramon Llull · Aproximación a un sol negro
  • 2021 · convocatòria pública · Zoo!
  • 2015 · col·laboració cicle Dansa Ara · Muerte del avestruz

Vídeos residències