Juan Carlos Lérida

Juan Carlos Lérida és ballarí, coreògraf, pedagog, investigador en dansa i comissari artístic, amb titulació superior en coreografia i interpretació i premi extraordinari 2007 de l’Institut del Teatre. Es presenta com un artista del flamenc empíric. Professional que navega entre disciplines que fa temps que es troben en una sinergia lògica per a molts. Reunir en un mateix escenari diferents artistes i aprofundir en la investigació sobre el flamenc, el cos i la improvisació són les bases i senyes d’identitat que l’han portat a desenvolupar les seves obres més destacades com: El arte de la guerra (2007); El Aprendizaje (2012); la trilogia sobre Los Cuerpos del Flamenco: Al Toque (2011), Al Cante (2014) i Al Baile (2016), o La liturgia de las horas (2021).

La investigació que desenvolupa Lérida en l’àmbit de la divulgació empírica del flamenc, a través de les seves creacions i tallers, es podria situar a mig camí entre la formació i el comissariat artístic, en aquesta línia fina que separa les etiquetes més utilitzades en les arts escèniques. Col·laborar amb Calixto Bieito o Joaquín Cortés, dirigir i coreografiar per a Olga Pericet o Marco Flores, així com reunir en un mateix escenari noms tan diversos com María Muñoz (Mal Pelo), Candela Peña, Belén Maya, La Chana, Rocío Molina, Niño de Elche o Sol Picó en el cicle que va idear per al Mercat de les Flors des del 2009, el presenten com un creador en la seva màxima expressió. Dedica el seu temps a la direcció escènica i la coreografia, sense deixar de banda la seva tasca com a pedagog i investigador, coordinant laboratoris d’investigació artística a l’Institut del Teatre i altres centres d’Europa i dels Estats Units, així com el seu comissariat per al festival flamenc Tanzhaus NRW, Düsseldorf. Lérida publica el llibre El método flamenco empírico, on estableix per escrit noves metodologies de creació i pedagògiques en l’àmbit de la dansa flamenca. Per la seva última obra CHER és guardonat com a millor solo als Premis de la Crítica d’Arts Escèniques de Catalunya 2026.

@juancarlos.lerida
www.juancarloslerida.com

Foto: Eugenia Gusmerini

Últim projecte en residència

Lo inevitable: entre la rítmica y la mística (2026) és la peça de Juan Carlos Lérida i Carmela Muñoz en el marc del programa Creació i Museus, que posa en diàleg Graner i Museu Picasso Barcelona. Entenent l’obra com a recipient d’experiències i pràctiques que travessen els cossos, Carmela Muñoz i Juan Carl os Lérida miren l’obra de Picasso a través de la seva pròpia. Com una distorsió reveladora, com una sensació de temps suspès. Una mena de miratge que permet que l’inevitable es manifesti.

Coproducció: Graner, centre de creació de dansa i arts vives i Museu Picasso, en el marc del programa Creació i Museus de l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb la col·laboració de Festival Grec de Barcelona i Festival Escena Patrimonio. Creació i Museus és un projecte desenvolupat amb el suport de la Xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona.

 

Arxiu residències Graner

  • 2026 · Amb Creació i Museus – Museu Picasso Barcelona · Lo inevitable: entre la rítmica y la mística (amb Carmela Muñoz)
  • 2025 · Amb el Mercat de les Flors · Cher
  • 2019 · Convocatòria pública · La liturgia de las horas
  • 2016 · Amb Mercat de les Flors · Al baile

Vídeos residències