Júlia Laport

Bio:

Júlia Laport és una intèrpret i creadora gallega basada a A Corunya. Comença la seva formació en arts escèniques a la seva ciutat natal quan era una nena i el 2011 emigra a Londres, on s’impregna de la cultura urbana, alimentant-se de disciplines com el Popping, el Hip Hop, el Vogue, el House o el Waacking durant cinc anys. Durant els últims set anys s’especialitza en l’estil de dansa club Waacking, viatjant a ciutats com Seül, París, Milà, Oporto o Madrid per formar-se i participar en esdeveniments d’aquesta disciplina. El 2017 forma, juntament amb Sabela Domínguez, la companyia Elahood amb la qual produeix, dirigeix i interpreta espectacles per a teatres i espais no convencionals, amb els quals fan gires per diferents ciutats i festivals del país. El 2021 són guardonades amb el primer premi i el premi de la crítica en el 35è Certamen Coreogràfic de Madrid i el premi al millor espectacle en la Plataforma Diàlegs Contemporanis del Festival DZM amb l’obra Intempestiva.

A més a més, Julia també treballa com a intèrpret per a altres companyies com Elefante Elegante o Tirabeque Ka’avo, i co-dirigeix el col·lectiu D’Elas i el Col·lectiu Punto y Waack amb els quals va ser finalista en el Certamen Coreogràfic de Compostela els anys 2021 i 2022. Compagina la seva feina escènica amb la seva tasca com a docent, impartint cursos en diferents ciutats i organitzant esdeveniments dins de la comunitat de danses urbanes i danses club; destacant la producció i direcció de l’esdeveniment Waacking Wonderland en les edicions de 2019 i 2022 a la ciutat de A Corunya.

Projecte en residència:

Aquest projecte és la primera proposta en solitari de la ballarina i creadora Julia Laport. Després de 5 anys com a co-directora de la companyia Elahood, Julia comença el seu primer projecte individual amb el suport de l’assessorament del psicoanalista i filòsof brasiler Igor Teo. Aquesta investigació explora els límits i el il·limitat en el cos. Busca posar el cos al límit. Posar-se al límit del cos. En la capa més externa anterior a l’altre. Portar l’ànima a la superfície de la cara, dels dits i de la pell. Portar el cos al límit que el separa del que no és cos, explorant així què hi ha més enllà del límit. Aquesta línia infinita que separa aquí d’allà, el profund del lleu. Buscant què hi ha més endins, més enllà, darrere, en un altre pla, en uns altres ulls, al fons de la gola. La il·lusió és el que hi ha més enllà del límit.
Arxiu residències Graner:
  • 2023 · residència creuada Colectivo RPM (Galicia, residències creuades) · Extender como si pudiera

Enllaços web i xxss:

https://www.elahood.com/