Laila Tafur

Laila Tafur treballa majoritàriament sobre les fronteres, entre la imatge i l’acció, la performance o la instal·lació. Fent servir el cos com a eina que transcendeix en el camp físic i teòric. La seva carrera s’ha desenvolupat entre Reykjavík, Berlín, Lisboa, Copenhaguen, Barcelona, Eivissa i Granada, recorrent així una llarga llista d’habilitats, experiències, hàbits i informació al voltant de les qüestions sobre que es performar.

Les seves últimes peces “Camarçon vs. M.Jackson” o “Mi arma” giren actualment per diversos festivals. Aquestes dues peces son la digestió dels últims anys de treball, de viatges i estàncies lluny de la seva terra, de celebrar i fugir de la seva enyorança. Aquest interès per recuperar el que va definir la seva identitat, per recollir i reinterpretar la cultura d’on prové, ha arribat ara a un punt encara més complexa. Les associacions ja no juguen nomes a les trobades entre el seu bagatge contemporani i unes arrels andaluses carregades de records del Sacromonte i els seus voltants. Hi ha ara altres elements que volen també formar part d’aquest joc d’associacions i creuaments, les noves terres que l’ha acollit. I aquí es on es troben ara, en un intent per creuar les seves arrels, plenes de Camarones i Morentes; la performance com a la seva elecció de vida i el paisatge com experiència i font d’inspiració.

L’any 2005 viatja a Barcelona i comença la seva llicenciatura a l’Institut del Teatre. Allà s’educa amb grans teòrics del performance i l’escena com Roberto Fratini, Víctor Molina o Joan Baixas, que li obren una nova perspectiva i la introdueixen en l’activitat performativa. També a Barcelona (no només a l’Institut) entrena amb professionals nacionals i internacionals com Andres Corchero, Angels Margarit, Lili Hernández, Thomas Hauert, Yumiko Yoshioka, Juschka Weiguel o meg Stuart. Al 2009 Laila es muda a Reykjavík, on es acollida com a convidada per un any a la Universitat d’Art d’Islàndia. Allà entre en contacte amb professionals de l’escena contemporània, Erna Omarsdottir, Salva Sánchez, Antón Lachky o Rasmus Ölme, Tony Vezich o Roberto Olivan, entre altres. També allà estableix contacte amb els països nòrdics, amb els que més tard col·laborarà en diversos projectes i desenvoluparà els propis. Al 2010/2011, es muda a Lisboa, en qualitat d’estudiant d’intercanvi amb la Universitat Politècnica de Lisboa, on continua el seu entrenament físic i aprofundeix en els seus treballs i projectes.

• 2012 · col·laboració Escena Poblenou · Mitologies
• 2013 · col·laboració cicle Dansa Ara · Mi arma
• 2016 · col·laboració G.R.U.A. i cicle Dansa Ara · Monstruo