Laila Tafur i Enrique del Castillo

Laila Tafur és ballarina i creadora andalusa, formada com a coreògrafa a la Listaháskóli de Reykjavík, a la Politècnica de Lisboa i finalment a l’Institut del Teatre de Barcelona. Entre 2017 i 2021 cursa tant el MPECV del Reina Sofía com el PEI del MACBA, espais on inicia el seu interès per la cançó, l’aproximació amateur a la producció de coneixement i l’encarnació del pensament crític a través de l’humor. Amb els seus treballs en solitari i col·laboracions ha girat per nombrosos festivals i teatres com el Mercat de les Flors, Sismograf, la MIT de Ribadavia, Teatro Leal, Espaço do Tempo, Palma en Dansa, Surge Madrid, Cádiz en Danza, Mes de Danza, Black Box, entre d’altres. Ha guanyat premis com el de millor ballarina al Certamen Coreogràfic de Maspalomas i al Certamen Coreografía de Madrid, o el de millor solo als Premis PAD. Ha rebut beques a l’American Dance Festival de la Durham University i a Movement Research de Nova York per completar la seva formació. Com a intèrpret ha treballat per a creadors tan diversos com Janet Novás, Xavier Le Roy, Jérôme Bel, Lipi Hernández, Albert Quesada i Carmelo Fernández. Actualment combina la creació amb la docència com a professora de dansa contemporània al Conservatori Superior de Màlaga.

Enrique del Castillo és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Granada i pel Màster de Producció Artística i Investigació de la UB. Així mateix, va cursar estudis de piano al Conservatori de Música Ramón Garay. Ha rebut premis com el Primer Premi Internacional d’Art Sonor (2020). Ha estat beneficiari de beques com Residencias Matadero a la República Txeca (2023). Entre les seves obres i exposicions destaquen: El Jardí de les Delícies, un recorregut per les obres de la col·lecció SOLO, Umbráfono II, Matadero Madrid (2022), i el tríptic Sombra y Sonido, entre d’altres. El 2018 centra la seva recerca en el so òptic sobre cel·luloide i realitza peces a Punktum Krasova (Praga, República Txeca, 2023), Letònia (2023), Madrid (2023), Hangar Barcelona (2022), entre d’altres.

@lailatafur
@umbrafono

Últim projecte en residència

Fondo Alto (2026) fa cançons a partir del territori, d’un poble que migra i es transforma. Fondo Alto fabriquen un folklore Frankenstein, una identitat desubicada, on l’origen és ple d’estrangers. Experimenten amb el so que evoca un paisatge, vinculen l’acústic amb l’espai i conviden a una escolta que imagina un lloc, que al·ludeix a l’amplitud, a la immensitat, a l’abisme. Per aterrar després en un trágame tierra literal que recorre un paisatge i que alhora es deixa recórrer per ell. Caminar, caure, lliscar, pujar i baixar. Dibuixar-ne les esquerdes, brollar sanguínia. Lleres i contorns caníbals, paisatge salvatge. Fondo Alto són Enrique del Castillo i Laila Tafur. Provenen de disciplines diferents: l’un, artista plàstic i músic de formació que hackeja màquines per desviar-les del seu ús original. L’altra és coreògrafa i ballarina bastarda que empeny els marges i filtra el saber de la pràctica dins l’arxiu. Visca l’arxiu viu! I és que això són les cançons: arxius vius que narren, donen compte i articulen el relat d’un temps i un lloc.

Un paisatge es mira sense demanar-li que sigui més això o més allò. Mirar un paisatge és estar oberta a conformar-se, o dit d’una manera menys derrotista, oberta a l’acceptació del que hi ha. Tant de bo s’escoltés música o es mirés dansa així.

Arixu residències Graner Laila Tafur

  • 2026 · Convocatòria pública · Fondo Alto
  • 2019 · Convocatòria pública · Cobalto (amb Alba Rihe)
  • 2016 · Col·laboració amb G.R.U.A. i el cicle Dansa Ara · Monstruo
  • 2013 · Col·laboració cicle Dansa Ara · Mi arma
  • 2012 · Col·laboració Escena Poblenou · Mitologies

 

Vídeos residències

Altres contextos Graner Laila Tafur