Lara Brown

El meu nom és Lara Brown, sóc artista, enfocada en l’àmbit de les Arts Vives i la Performance. Treballo a partir de el moviment, la idea de cos i la mobilització dels conceptes a partir de les accions. Tracto el cos i la transformació d’aquest com a suport artístic i generador de pensament. Busco qualsevol lloc per poder moure’m i, així, pensar i prendre apunts. I de vegades amb aquesta informació com a eix imagino, preparo i realitzo peces senceres de mínim 40 minuts, i de vegades gestos més fugaços i performatius. Aquests llocs són i han estat La Caldera, La Poderosa, Leal Lav, L’Estruch, Azala, la muntanya de Castella, un garatge, els estudis a tres euros l’hora de Casa Patas, i aquest any també Graner.

• 2021 · convocatòria pública · El Movimiento Involuntario

SOBRE EL PROJECTE EN RESIDÈNCIA:

El Movimento Involuntario dona títol a un projecte que estudia l’impacte del folklore en un cos contemporani. Aquest projecte sorgeix amb la idea d’entendre l’origen d’aquest folklore, en concret de la dansa.

M’agrada pensar que ballar és una necessitat innata que tenim de moure’ns de manera improductiva. I també imaginar que aquest va ser el motiu dels brots de l’epidèmia de la dansa, els quals es van expandir durant segles a Europa des de gairebé 1374. Que el folklore va ser una manera de coreografiar aquest caos. Però això és delicat, millor que ho suggereixi detingudament o d’una altra manera, al capdavall aquesta és la raó d’aquest treball.

El punt de partida coreogràfic que empeny aquesta idea és La Jota. Vaig ballar Jotes des que era molt petita fins que vaig començar a intuir que alguna cosa no encaixava. Vaig substituir-les pel ballet, i 25 anys després he començat a desxifrar aquest misteri. Vaig tenint algunes pistes, us les plantejo a continuació:

Què passa quan ballem, a on van aquests moviments que s’executen, són paràsits? Serveixen d’alguna cosa?
POTSER SIGUI EL BALL LA CELEBRACIÓ D’UN ESPAI / TEMPS COMÚ (?)
Es va condemnar el ball, estigmatitzant així l’impuls necessari dels cossos llançats cap a un exercici de llibertat (?)
Altra vegada el poder espantat pel ball, desconfiant dels cossos que boten i giren (?)
Les danses folklòriques van deixar pas a l’element “espectador”, convertint el que va néixer com un ritual, en espectacle (?)

A cada lloc on es desenvolupa aquesta investigació i la creació d’aquesta peça, floreix un subtítol, com a homenatge, dedicat al folklore de l’entorn en particular. A través d’aquest treball, m’agradaria generar un reflex, un llegat que reflexioni i posi en pràctica d’una manera poètica aquest impuls de moviment involuntari que llança als cossos a la llibertat i alimenta i genera un territori comú i improductiu.

https://larabrown.cargo.site
Facebook: https://www.facebook.com/lara.ortizmarron 
Instagram: @lara.brown_
Vimeo: https://vimeo.com/larabrown