Luz Arcas / La Phármaco

Soc Luz Arcas, em dedico a la dansa contemporània, però no em sento identificada amb aquest terme, en prefereixo d’altres com ballar. M’inspira molt el folklore, l’imaginari col·lectiu, em salva de l’abstracció i em connecta amb una cosa instintiva, comuna. He buscat molt fora, gairebé sempre a altres continents. M’he format a l’Índia, he treballat a països d’Àfrica, d’Amèrica, amb l’esperança d’escapar del cos domesticat, de l’asèpsia a què aspira l’estil internacional que domina l’escena europea. A la meva terra, Andalusia, trobo motors molt forts; estic marcada pel seu sincretisme, per tot el que hi he viscut.

No m’interessen les idees genials. El meu cos vol desenterrar, redescobrir. Ballar, miracle domèstic que sorgeix de manera inesperada, que ens inscriu en una comunitat cultural, com els símbols o la memòria. Una vitalitat complexa i contradictòria, que vol embrutar-se de present, encarnar nous significats a cada cos. El que m’interessa és el cos, la dignitat. És difícil de sostenir, després de tot, però ho visc com un deute amb la vida. A això aspiro amb el meu ball: a sublimar la derrota.

www.lapharmaco.com / @luzarcaslapharmaco

Fotos de Virginia Rota