< Tornar

Mabel Olea

Mabel Olea és ballarina i coreògrafa. Es forma al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona a la doble menció Coreografia i Interpretació. Nominada als Premis Butaca 2024 i Guanyadora del Premi Dansacat 2024 a millor interpretació en dansa i Premi TimeOut a millor artista emergent 2024. Des de la sortida del Conservatori no ha parat de treballar en la seva proposta creativa, perfilant el seu estil i el seu cos infinitament modelable per parlar de l’amor i la torpeza a JAPAN (2020), la ciutat i les diferents formes de relacionar-se o expressió que té a THE BIG CITY, una peça per fascicles que comença el 2020 i s’estén fins l’actualitat, la bellesa i el grotesc a CUT ONE’S TEETH (2026)… Més altres performances o propostes de petit format que s’entenen com a creació d’un món creatiu divers i extens.

A part de la seva faceta com a creadora i directora de moviment per a altres projectes, ha treballat amb creadors que gaudeixen de reconeixement nacional i internacional com Marie Gyselbrecht (Peeping Tom) a Nest, Marta Pazos a Comedia Sin Título i Orlando, en aquesta darrera a càrrec de la direcció de moviment, Núria Guiu a Supermedium, Javier Ambrossi i Javier Calvo a La Mesias i La Bola Negra o Chapters of Celebration de Benjamin Abel, una producció coproduïda pel Centre d’Arts Internacional DeSingel i el festival artístic biennal Europalia.

@mabelolea_

Últim projecte en residència

CUT ONE’S TEETH (2026) prové de l’expressió anglesa “to cut one’s teeth”, que fa referència al fet d’aprendre alguna cosa des de zero, d’anar adquirint experiència fins a dominar-la. La frase descriu la imatge de les dents dels nadons que comencen a sortir trencant —tallant— la barrera de la geniva. Amb aquest desgarrament neix la idea d’escenificar el meu cos en una celebració honorífica, vinculant la meva imatge amb la d’un diamant per representar el viatge de transformació d’un diamant en brut a un diamant polit.

Es tracta d’una exploració de la perfecció i la bellesa, on l’artista planteja com es poden assolir aquests atributs traslladant-ne el significat a noves concepcions del bell i del perfecte, tocant el grotesc quan s’emporta a l’extrem. A partir d’una proposta de moviment precisa, que beu de l’imaginari de la dansa i la ballarina clàssica, esculp el cos com si fos un diamant tallant-se a si mateix, posant en qüestió els cànons tradicionals i obrint un espai per al que és ambigu, esperpèntic i que vincula. Citant Byung-Chul Han “la salvació del que és bell és la salvació del que vincula”.

Arxiu residències Graner

  • 2026 · Amb el Mercat de les Flors · CUT ONE’S TEETH