Manuel Rodríguez
Soc Manuel Rodríguez, habito entre la dansa, la performance i les arts visuals. Per a mi, el cos i la veu són instruments poètics, arxius indomables, superfícies on memòria i imaginació xoquen i es reinventen. La meva pràctica és una insistència en la pregunta: què significa ser humà quan allò humà es desborda? No busco respostes, sinó experiències que obrin esquerdes i exposin la fragilitat com a potència. Allò polític i allò poètic es barregen en allò sensible, en allò inestable, en el que encara no té nom.
