Marcela Santander

Marcela Santander Corvalán (Xile, 1984) va estudiar dansa-teatre a la Scuola d’Arte Dramatica Paolo Grassi de Milan, i dansa contemporània al CNDC d’Angers. En paral·lel a la seva formació en dansa, estudia història a la Universitat de Trento i una llicenciatura en dansa a la Universitat Paris-8. Participa amb una beca el 2015 al programa Danceweb, al festival Impulstanz a Viena. Des de l’any 2011, treballa com a intèrpret amb els coreògrafs Dominique Brun per a les obres Sacre #197 et Sacre #2, Faustin Linyekula per a l’obra Stronghold, Julie Nioche per a Nos amours, Ana Rita Teodoro Plateau, Volmir Cordeiro L’œil, la bouche et li reste.

També treballa en col·laboració amb el coreògraf Mickaël Phelippeau, per a les obres Chorus, Set-Up, Kritt, Footboleuses, i també a la direcció artística del festival A Domicile. Porta desenvolupant els seus propis projectes des del 2014, quan rep la invitació del teatre Quartz per ser artista associada. Aquesta invitació li ofereix un camp d’experimentació propici per a la implementació dels vostres projectes personals. El febrer del 2015, co- crea amb el ballarí i coreògraf brasiler Volmir Cordeiro la peça Època. El març del 2016 crea el seu primer sol Disparue. La seva última creació el 2017 MASH, creada novament en conjunt aquesta vegada amb la coreògrafa italiana Annamaria Ajmone . Treballa igualment en projectes de transmissió i imaginant contextos per a festivals, exposicions i trobades entre artistes. Entre 2014 i 2017 artista-intèpret associada al Teatre Quartz de Brest, França. El 2019 artista companya del Manège scène nationale – Reims (FR).

Projecte en residència

Este proyecto nació de una memoria sonora.  Un recuerdo que se quedó en mi cabeza durante semanas.  Una percusión incesante y problemática.  Luego, una mitología vino a abrazar este sonido: la de la puerta del sol en la civilización preincaica de Tiwanaku en el sitio de Kalasasaya* en Bolivia.  Entre las piedras de esta puerta milenaria, habría un secreto que salvaría a la humanidad en peligro en el fin del mundo.  Este mito me fascinó de inmediato: ¿de qué estaría hecho este misterio?  ¿Cómo podría viajar a través del tiempo y el espacio para escuchar estas piedras?

Arxiu residències Graner

  • 2022 · col·laboració amb La Briqueterie, CDCN du Val de Marne · Bocas de oro